Jordània: Petra (III a)

 Avui hem anat al parc temàtic de Petra. Previsible? No ho sé, la culpa de tot plegat es National Geogràfic. Viem els reportatges, les explicacions, les reconstruccions 3D, et fas una idea, quan estàs tu, tot té un altra olor. Des de l’hotel fins al complex que dona entrada a Petra hi ha uns 15’, el nostre guia Amin ens ha acompanyat en bona part del recorregut, tot marcat per els xiringuitos sense cap gràcia venen objectes dubtosos de procedència encara més dubtosa, van sovintejant per el camí, cavalls i els seus conductors, molts d’ells tenien un look dels ISI –ja ho sé m’he passat, però aquesta era la meva impressió-. Beduïns reciclats per fer tasques de venedors ambulants i conductors de cavalls. Un paratge desèrtic, al costat d’un riera que somia algun dia portat aigua, va conduint poc a poc fins el Siq (gorga).

Un dia magnífic, amb un sol radiant i un cel blau de postal. Depenent de la mobilitat pots llogar una tartana, un cavall o un cotxe d’estil de camp de golf al desert. La segona part d’aquest llarg passeig és quan entres al Siq què es va estrenyent a mesura que et vans endinsant. Mires al cel i veus una petita escletxa de cel, les pedres manen en aquest terreny, devia ser un lloc ideal per fer emboscades els enemics, que no tenien per on amagar-se, ni cap altra opció. Es veu per tot arreu, les canalitzacions d’aigua què era el secret d’aquest enclavament, i és el miracle dels nabateus. Al cap d’una estona, hi havia més turistes que s’ha afegien a la riuada de gent cap Al-Khazneh (“El tresor”). El propi guia Amin, ens va ensenyar una fotografia on literalment havia un tap ple de turistes aturats per accedir-hi, abans de la maleïda pandèmia. Ara hi ha gent, però no et sent en un trampa. 

Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?.

La era nabatea (siglo IV a. C. - siglo I d. C.)