Jordània: Petra (III b)

 

Des de l’inicií  de Siq hi ha 800 metres fins Al-Khazneh. Allà esperaven els dromedaris, els turistes, els noi que portaven els dromedaris, els nois que et venien allò que no necessites, uns collarets infames, hi havia un que semblava que manes per sobre de tots, jove, potser 25 anys, i aquest si què tenia look del ISIS. Tot una màfia, com a qualsevol lloc organitzat on es ven articles d’ínfima qualitat, tampoc enganyen! Hi havia un nois –les noies estan desaparegudes d’aquests escenaris-, que et feien pagar per pujar un lloc on hi estava prohibit, però els turistes necessitem , això sembla transgredir les normes i deixar-nos prendre el pel. Aquest lloc, et permetia tenir una vista aèria del “Tresor”, hi havia cua per pujar.

Amb tota aquesta gent, dromedaris, al mig de la plaça, hi havia una parada que feia de bar i tenda de souvenirs. Tot sense cap gràcia. Es clar que nosaltres el turistes som la carn de canó i deixen fer coses que a casa nostre seria impensable. Una contradicció més a sumar a les altres. Que cadascú compti les seves. A Barcelona fem broma amb els “giris”, però nosaltres ací, som els giris!

Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?. National Geogràfic també ha fet una tasca per reivindicar-hi el lloc, a més es clar, dels arqueològic que van fer les troballes a partir del segle XIX. Petra, que vol dir pedra és el regna del que van ser els seus habitants, els nabateus que si dedicaren al comerç entre el Pròxim  Orient i Occident. El lloc va viure els edomites (segles XI-III a.C), la Bíblia parla d’Esau, germà de Jacob com origen del edomites, però això es controvertit. 

Els Nabateus, van ser dominats per Trajà el segle II d.C. Roma va engolir la civilització nabatea que poc a poc va sent redescoberta. Allò que va ser Petra, queda la pedra erosionada que el pas del temps esborra les arestes de un poble que va ser capaç de dominar els elements en un entorn desèrtic i hostil. La natura ha deixat una paleta de colors roses, taronges, grocs, que fan de les restes d’aquestes ruïnes, un passat  gloriós que en mans de la seva deessa Uzza calia alimentar amb sacrificis. El nabateus, com abans altres pobles i civilitzacions, tenen tots el mateix final, que amb el pas del temps es va oblidant i res més queda en el casos mes feliços, el monuments que la sorra ha amagat per ser descoberta molts segles desprès. 

El monument es notable, ara que saben que es va construir da dalt a baix, amb una perfecció extraordinària, la pedra de gres, sembla molt mal•leable a l’aigua i a la acció del home han fet estructures inversemblants. 

Jordània: Petra (III a)

 Avui hem anat al parc temàtic de Petra. Previsible? No ho sé, la culpa de tot plegat es National Geogràfic. Viem els reportatges, les explicacions, les reconstruccions 3D, et fas una idea, quan estàs tu, tot té un altra olor. Des de l’hotel fins al complex que dona entrada a Petra hi ha uns 15’, el nostre guia Amin ens ha acompanyat en bona part del recorregut, tot marcat per els xiringuitos sense cap gràcia venen objectes dubtosos de procedència encara més dubtosa, van sovintejant per el camí, cavalls i els seus conductors, molts d’ells tenien un look dels ISI –ja ho sé m’he passat, però aquesta era la meva impressió-. Beduïns reciclats per fer tasques de venedors ambulants i conductors de cavalls. Un paratge desèrtic, al costat d’un riera que somia algun dia portat aigua, va conduint poc a poc fins el Siq (gorga).

Un dia magnífic, amb un sol radiant i un cel blau de postal. Depenent de la mobilitat pots llogar una tartana, un cavall o un cotxe d’estil de camp de golf al desert. La segona part d’aquest llarg passeig és quan entres al Siq què es va estrenyent a mesura que et vans endinsant. Mires al cel i veus una petita escletxa de cel, les pedres manen en aquest terreny, devia ser un lloc ideal per fer emboscades els enemics, que no tenien per on amagar-se, ni cap altra opció. Es veu per tot arreu, les canalitzacions d’aigua què era el secret d’aquest enclavament, i és el miracle dels nabateus. Al cap d’una estona, hi havia més turistes que s’ha afegien a la riuada de gent cap Al-Khazneh (“El tresor”). El propi guia Amin, ens va ensenyar una fotografia on literalment havia un tap ple de turistes aturats per accedir-hi, abans de la maleïda pandèmia. Ara hi ha gent, però no et sent en un trampa. 

Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?.