Jordània: Amman-(Petita Petra) (II b)

 Hem anat des de el Mont Nebo al castell d'Al-Karak. Per arribar-hi hem tingut que fer el camí cap la carretera 35 fins a Al-Karak (1). Ens hem trobat camps sense cuidar, petits remats d’ovelles, en llocs on la pastura era pràcticament inexistent. Els beduïns son els que pasten aquest remats, entre 5 i 20 ovelles, almenys el que he vist, en tendes de campanya molt precàries. Hem arribar a Al-Karak amb un profunds valls. Hem pujat a dalt del castell per un laberint de carrers, tot fent pujada, amb cotxes mal aparcats, l’autocar ha trigat una bona estona per arribar-hi. Hem passat per un hospital, fins a l’esplanada on hem baixat. 

El castell es del temps de les Croades. El nostre guia Amin, ha parlat del llibre de Amin Maalouf –Las cruzadas vistas por los árabes, LB, Alianza Editorial-.  Com diu el seu autor a la introducció “contar la història de les croades tal i com les van veure, viure i explicar en “l’altre camp”, es a dir, al costat àrab. El seu contingut es basa, quasi exclusivament, en els testimonis dels historiadors i cronistes àrabs de l’època” (pàg.9). 

 

El castell situat a 1000 metres d’alçada, es un turó de pedra, en funcions defensives, hi havia set nivells, encara és pot imaginar els seu tràfec quotidià, amb uns gruixos de pedra que fa que afora la calor sigui sufocant, mentre a dins s’ha està fresc. Hem visitat els passadissos, les muralles els patis exteriors, la calor s’imposava. 

Al finalitzar la visita, l’autocar s’ha vist engolit en el caos del trànsit, baixant per un carrer estret i ple de parades i gent comprant –estem al Ramadà-, i això vol dir que hi havia més activitat de la habitual per aquestes hores (14.30h).  Hem pogut apreciar la gent corrent, en vel amb totes les dones, petites botigues venen quasi de tot el necessari per la vida quotidiana. Hi havia mercat i tothom volia veure i remenar-hi tot. Fruita, espècies, roba –en general molt tronada-, l’autocar ha tingut que anar amb molt de compta, perquè era baixada, i això ha permès contemplar com viu la gent de fora de la gran ciutat d’Amman.

Desprès de sortit de la ciutat de Al-Karak, hem posat camí cap a la Petita Petra, hem circulat per la via 50 i dirigir-nos cap al sud per la via 15 que arriba fins a Áqaba. Un passatge lunar, ens ha acompanyat durant el viatge. Molt a prop de les 15.15h hem parat a un restaurant ple d’altres turistes i allà hem pogut dinar. I si hi havia autocars, però el tòpics que s'ha de menjar be, millor per un altre dia. Bufet lliure, hi havia poca cosa, almenys del que estàs acostumat. Moltes salses, verdures, pollastre. Ací, l’aigua sempre es paga apart, no va inclòs en el preu del menú. 

Hem continuat la ruta, amb el desert a tocar. Finalment, hem fet drecera, i el paisatge ha canviat radicalment, de desert a un paisatge on el color verd s’imposava. Però això ha estat un miratge, però hem tornat a ficar-nos per camins molt estrets per connectar amb una carretera secundaria fins arribar a la “Petita Petra”. Hem baixat per la carretera 35 hi hem pres un desviament que portava cap el Siq Al Barid Temple (Petita Petra).

Hem aparcat el lloc on paren tots els autocars, per poguer entrar al Siq (gorga), en mig d’un paisatge lunar, amb la natura poc amable amb el home, la pedra –calcària- esmicolant-se amb el temps, ha donat al paisatge un disseny surrealista, l’home també ha treballat aquestes pedres. Els edificis desgastats per l’erosió del aigua i el temps, dona al conjunt una sensació inquietant. Sembla que tenia diverses funcions, com ciutat satèl•lit de Petra i com a lloc de descans de les caravanes. Com a lloc turístic, hi havia una tenda per comprar-hi souvenirs i venedors ambulants, nens inclosos.

* Luis Miguel

Desprès hem pres camí cap el hotel Old Village, a Wadi Musa, a uns 14km des de la Petita Petra. L’hotel situat a un turó, l’autocar s’ha tingut que enfilar per arribar-hi. El lloc es molt bonic on les habitacions son cases tots de pedra ocre que connecta amb l’entorn. Nosaltres estàvem a dalt de tot (900). Piscina, jardí, tot molt cuidat en comparació amb l’entorn. Hem sopat com prínceps, tot molt bo i abundós. Què fan amb tant de menjar que sobra? Es evident que dona molta feina a molt a gent, però no queda clar si podem viure dignament.  

* Lola

Estic escrivint això a les 22.24h i demà ens espera una llarga jornada de turista. Un grup a anat a Petra ha veure-la amb llums d’espelmes. Nosaltres no hem anat. El guia Amin, ha sigut molt explícit, no fer cas a nens, nois i venedors, perquè porten dos anys sense turisme!. Bon consell.  Demà ho comprovarem. A les 7.30h estarem en marxa.

(1) Castell d’Al-Karak, castell s’inicia al 1142 per Payen le Boutellier, també l’anomenaven Crac de Moab o dels Moabites. El castell era punt de camins des de Damasc i el dels caravanes entre Síria i Egipte. Castell dels creuats va ser conquerida per Saladí I(1190), aquesta conquesta porta el nom del setge de Kerak. Al castell hi ha la diferents estils en funció de qui va controlar-lo. Així, hi ha occident, bizantí i àrab. El castell de Kerak, és un exemple de “castell d’esperò”.