Joan Fuster: Aforismes (III)

Aforismes de Joan Fuster*:

Joan Fuster (1922-1992)

16.- “TOT això que jo ara penso i escric, ho han pensat i ho han escrit molta, moltíssima gent, abans que jo. Si no fos així, no tindria mèrit”.

17.- “EL pitjor de ser vell és que tothom té, d’entrada, la intenció de respectar-te”.

18.- “ET discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna probabilitat de tenir raó”.

19.-  “TOTS passem per moments en què ens agradaria ser uns perfectes idiotes”.

20.- “ÉS probable que m’equivoqui. De tota manera, he de córrer aquest risc”.

21.- “COSTA mot d’aconseguir una certesa, i encara sempre és interina”.

22.- “LA idea de “reciprocitat” resulta astutament egoista. I explica l’existència dels “bons samaritans”, de més a més”.

23.- “THOTOM és subaltern d’algú”.

24.- “PENSAR  és deformar. Com pintar o fer poesia, però d’una altra manera”.

25.- “EN realitat, de respecte per la filosofia, només en tenen els filòsofs, i encara no tots”.

26.- “QUAN el pintor pinta, el món creix”.

26.- “LA màxima creació humana és el triangle equilàter”.

27.- “ALGÚ va inventar l’art per suplir les deficiències de la veritat”.

28.- “NOMES l’evident és raonable. La raó, en bona part, depèn de la ‘vista’”.

29.- “HISTORIA DE LA PINTURA.- Non saturatur oculus visu [L'ull no està satisfet] (Ecc I,8)

30.- “EN art, la forma més justa de realisme és la caricatura”.


Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.

* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.