Aforismes de Joan Fuster*:
1.- “...Huma, massa humà...” No hi ha res que sigui massa humà”.
2.- “Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat”.
3.- “L’HOME no ha fet res més, d’encà que és home: corregir la creació, esmenar l’obra de Déu –tot allò que Déu havia fet i que, segons el Gènesi, considerava bo...”
4.- “La dona és un home tan absolutament alienat, que ni tan sols és una dona”.
5.- “NINGÚ no pot viure sense fer una víctima. O sense fer-se víctima de si mateix”.
6.- “I la castedat, què? No és una forma de l’avaricia?”
7.- “EN última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem”.
8.- “ELS desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la”.
9.- “ SÍ, en efecte, el món està mal fet... Diguem-ho, almenys, de tant en tant”.
10.- “NOMÉS hi ha una manera incruenta de viure: dormir”.
11.- NO la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat, i de més a més, el clima no permet res més”.
12.- “AL capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.
13.- “SÓC optimista: tanco els ulls”.
14.- “LES meves contradiccions són les meves esperances”.
15.- “ELS dèbils estem condemnats a ser deslleials, mentiders, envejosos, astuts. Que no ens ho reprotxin, doncs!”
Nota:
Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.
* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.
Joan Fuster (1922-1992)
1.- “...Huma, massa humà...” No hi ha res que sigui massa humà”.
2.- “Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat”.
3.- “L’HOME no ha fet res més, d’encà que és home: corregir la creació, esmenar l’obra de Déu –tot allò que Déu havia fet i que, segons el Gènesi, considerava bo...”
4.- “La dona és un home tan absolutament alienat, que ni tan sols és una dona”.
5.- “NINGÚ no pot viure sense fer una víctima. O sense fer-se víctima de si mateix”.
6.- “I la castedat, què? No és una forma de l’avaricia?”
7.- “EN última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem”.
8.- “ELS desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la”.
9.- “ SÍ, en efecte, el món està mal fet... Diguem-ho, almenys, de tant en tant”.
10.- “NOMÉS hi ha una manera incruenta de viure: dormir”.
11.- NO la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat, i de més a més, el clima no permet res més”.
12.- “AL capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.
13.- “SÓC optimista: tanco els ulls”.
14.- “LES meves contradiccions són les meves esperances”.
15.- “ELS dèbils estem condemnats a ser deslleials, mentiders, envejosos, astuts. Que no ens ho reprotxin, doncs!”
Nota:
Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.
* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada