divendres, 20 de febrer del 2026

Els prínceps ja no son el què eren!

 





Hi ha fotografies que millor no l' haguessin fet. I aquesta és una d'elles. L'heroi de la Guerra de les Malvines (1982) a presumpte "Alguns dels correus coneguts sustenten la sospita de prevaricació en l'exercici de la funció pública, mentre Andrew va exercir com a enviat comercial del Regne Unit durant els governs de Tony Blair i Gordon Brown....? En canvi, "Abans del 30 de gener, quan es van publicar els més de 3,5 milions d'arxius del cas Epstein, es creia –i no era poc– que la connexió d'Andrew Mountbatten Windsor amb el pederasta era, només, de festes i orgies sexuals en què explotaven i o violaven dones –en alguns casos menors–, segons les mateixes víctimes, que havien sigut captades per l'exparella del financer, Ghislaine Maxwell" (Ara.cat, 19/2/26). Aquests delictes van ser negligits alegrament. 

De moment ha declarat davant de la policia. La fotografia és quan marxa de la comissaria de Norfolk. La cara que posa és molt estranya. Està en estat de xoc? Sembla que estigues drogat, o simplement, és una ganyota que el fotògraf Phil Noble/Reuters ha captat en un instant molt inoportú. Un personatge que ha viscut tota la vida sense cap entrebanc on la falta de límits permet fer el que li passa pel cap. 

Ja imagino la condemna: castigat a no sortir del castell durant una temporada!



Reunió de titelles a Washington

 


La fotografia de la infàmia. Trump ha recollit el millor d'algunes cases per tenir còmplices feliços de poder aparèixer a les portes dels diaris domesticats de casa seva. Aquests estadistes de les democràcies més acreditades del món, han arribat a la conclusió que l'ONU és inoperant i cal fer un pas endavant cap a la pau a Gaza. La pau resplendeix al horitzó de Gaza gràcies a la bona voluntat d'aquests titelles en honor del més gran estadista que la terra ha conegut, D.Trump. Amen!
 

dimarts, 17 de febrer del 2026

El despertat de la màfia?

 



Itàlia és un país ric. Com molt països de la mediterrània, hi ha un nord i un sud.  Així per exemple, la zona dels dolomites, no té res a veure amb Sicília. El govern d'extrema dreta, té un petit problema, no son els immigrants, sinó la màfia. Una institució que va jugar un paper fonamental durant tota la postguerra. Va arribar tant lluny, amb els seus assassinats de policies i jutges, que l'Estat va tindrà que combatin-los. En aquest últims temps, desprès dels assassinat dels magistrats Falcone i Borsellino (1992). El mal que ha fet la màfia al sud d'Itàlia i Sicília és incalculable. Durant massa temps la democracia cristiana va emparar o no va posar cap obstacle perquè les seves activitat poguessin tirar endavant. La màfia, tal com és va dir el nostre guia a Sicília, no ha desaparegut, simplement, a adquirit un perfil baix. La noticia que l'assalt els furgons de seguretat és obra d'ella, permet copsar el esbiaix racista i xenòfob del govern de Meloni, fent que tots els mals de la república siguin obra exclusiva de la immigració.  

PD: Si us plau, què sigui la màfia albanesa!, deu pensar el govern de Meloni.

dijous, 12 de febrer del 2026

Ressenya: Dune, La casa Corrino

Ressenya:



 Un llibre excel•lent* -si t'ha agrada la ciència ficció-, que amplia el món de Dune de Frank Herbert. En aquesta entrega, la historia és situa uns vint anys del llibre que dona peu a aquesta saga, Dune.

Una de les idees de Dune, és el joc de poder entre les diferents centres de poder. La correlació de forces que permet establir aliances ad hoc, per augmentar el poder. La trama central és que l’especià –melangé-, és la substància més important  de la galàxia. Gràcies a ella, la Confraria Espacial i els seus Navegants poden viatjar a qualsevol recó del univers. I l’Emperador, Shaddam Corrino, vol tindre el monopoli de l’especià. I per això ha posat un pla per substituir aquesta per un altre substància sintètica. 

La Bene Gesserit, és un altre dels actors d’aquest univers, el seu poder es troba en l’elecció dels mandataris de les Grans Cases.  Una de les seves funcions és la de ser portaveus de la veritat, gràcies a la seves capacitats treballades al llarg de mil•lennis, també elles necessiten de l’especià. A la historia apareixen les dues Cases enfrontades: la Casa Atreides i la Casa Harkonnen. 

La concubina del duc Leto Atreides, espera un fill. La Bene Gesserit, espera que sigui una nena, per el seus plans a llarg termini, volen el Kwisatz Haderach, una mena de déu-home que porti a la humanitat a un altre nivell. Lady Jessica, deixa Caladan, on resideix la Casa Atreides, i la porten a la capital del Imperi, Kaitain. 

Una de les característiques d’aquest món, on les intel•ligències Artificials estan prohibides és la substitució de màquines per homes, per la selecció artificial. Així, els ordinadors son substituïts per els mentats, homes que posseeixen capacitat ultrahumanes de computació. Les màquines de guerra son sofisticades, la tecnologia inimaginable, però la naturalesa del poder és el que sempre ha estat: despietada. La guerra com l’argument definitiu. Tots volen poder i prestigi. En aquest món neo-feudal, el model del poder és un absolutisme monàrquic. No apareix en cap Casa res semblant a la democràcia.  Vist des de la perspectiva galàctica, que poden significar un planeta? 

Un aforisme: “No hi ha cap dubte que el desert posseeix   qualitats místiques. Els deserts, per tradició, son els úters de la religió.” (Informe de la Missionaria Protectiva a l’Escola Materna) (p.621)