Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Henri de Toulouse Lautrec (1864-1901)

 

Henri de Toulouse Lautrec

L' extrema dreta rep el Premi Nobel de la Pau!

 

No sé quins raonaments han fet el membres del Nobel de la pau, per escollir a María Corina Machado. Segur que Trump que deu treure fum pel  queixals li haurà servit d'anestèsia ni que sigui local per  apaivagar el mal humor de la noticia. De fet, les cases d'apostes li assignaven un trist 3% de possibilitats. Una opositora al règim de Veneçuela sembla una mica un premi de consolació per el de la Casa Blanca. Machado pertany a l'extrema dreta que avui mana cada vegada més al món, tant en versió civil com a militar. Des d'aquesta perspectiva, blanqueja la seva figura i la resta de grups extremistes de dretes. No deixa de ser inquietant que Trump ordeni la destrucció de vaixells en aigües internacionals amb l'excusa de la lluita contra la droga i acusar a Veneçuela de tràfic de drogues. Per descomptat, sense cap prova i no havent abordat a aquests vaixells per comprovar si realment portaven el que ells deien. No ho sabrem mai. Segur que María Corina Machado deu estar encantada de les accions del seu "amic americà". Segur que la nomina de possibles aspirants hi havia molts més que mereixien el guardó, però la realpolitik mana en aquests moments i el comitè que fa els guardons ha volgut donar-li una picada d'ulls a un cec com Trump.

 

El que no volia Netanyahu està passant

 

No seré jo qui posi aigua al vi. Sembla que tothom ha vist la llum. Hamàs ha necessitat que morissin 67000 gazatins per fer això? Intercanvi de presoners per ostatges. La pau a Gaza no és contempla. Hi ha un alto al foc per part de qui té la maquinaria de guerra. Netanyahu va cometre un pecat capital, i no és la destrucció de Gaza. No, el error descomunal que va cometre va ser atacar Doha (Qatar) sense el permís de Trump. Aquesta ha estat l'error que li a costat tindrà que fer acceptar a Hamàs. I perquè era tant importat Qatar per Trump? La resposta és d'una venalitat brutal, omplir-se les butxaques de petrodòlars. Pots assassinar tots els periodistes de Al-Jazeera sobre el terreny, cap problema. Però Netanyahu volia assassinar els representants de Hamàs a Doha. Si hagués estat a qualsevol lloc, no hauria passat res, més enllà de les disculpes difoses que tant acostumats estan els israelians. No pots tocar els diners! Perquè Trump té molts interessos allà. La imatge de Netanyahu disculpant-se per telèfon davant de la mirada de Trump dona idea del poder d'aquest personatge psicopàtic que fa del seu regnat una autèntica plutocràcia per ell mateix i el seu clan.   

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.