Recomanacions musicals

 

Art i Musica: Franz Marc

 

Franz Marc (1880-1916)

Ressenya: La crisi de la narració (i II)

 

Storyselling*

Una de les característiques d’aquest segle XXI és tot es converteix en mercaderia, inclòs la narrativa. Els storytelling “serveixen per instrumentalitzar i comercialitzar les narracions” (pàg.103). Segons Han, els veritables narracions tenen a veure amb el esser. Comptar històries volia ser una manera de donar sentit a les nostres vides, on el espai i el temps eren arrels que permetien fer-se almenys la il•lusió de saber qui som. Ara, els storytelling l’únic que volen és que compris la seva marca, més enllà de la historia –recordin la nena de l’escaiola- al final, sempre hi ha el missatge fonamental, comprar un producte del anunciant. Aquestes narratives son de utilitzar i consumir. Al parer de Han, aquestes històries –storytelling- tracten d’anar no al enteniment, sinó més aviat a les emocions. Aquestes tenen més potencia per influir en els nostres comportaments, almenys a un nivell pre-reflexius. Per això, por dir: “Com que el capitalisme s’apropia intencionadament de la narració, s’apodera també de la vida en un nivell previ a la reflexió. Així, eludeix el control conscient i la reflexió crítica” (pàg.104).

En un món on el capitalisme ha generat la necessitat de què el valor d’us es transformi en valor de canvi –el valor que li assigna el mercat-, també la narració s’ha convertit en un creador de valor, així s’ha transformat en l’storyselling –comprador de narrativa-. El somni d’aquest model seria que tinguéssim que pagar per respirar oxigen. I tal com anem,això sembla possible.  Amb aquestes tècniques, també l’storytelling arriba a la política. De ciutadans passem a consumidors. La història que venen és un present carregat de incerteses i pors. Una mena de versió del “això és el que hi ha”. Sense futur ni esperança. Avui, l’únic que sembla que et deixen és veure storitelling per anar corrent a fer l’storyselling. 

Anàlisi de Fotografia (i II)

 

Heu ací la interpretació què fa Narcís Comadira del poema fotografia*:

"El poema és meravellós, aquest salt entre present i el passat, la fotografia entesa com a sacrifici que paralitza el creixement i perpetua la bellesa. Empresonada, però, en l'emulsió de plata com en un bloc d'àmbar o, fòssil, dins del carbó. La bellesa perdurable a canvi de la mort. I la memòria de l'adolescència, el paisatge recordat i llegit en la fotografia, les citacions bíbliques (la història d'Abraham disposat a sacrificar Isaac, i l'oreneta i el lliri camperol, que tenen a veure, esclar, amb els ocells del bosc que Déu alimenta i amb els lliris del camp que ni Salomó amb tota la seva glòria va vestir mai com ells). I la barreja de les citacions bíbliques amb les referències clàssiques: la segona guerra persa en comptes de la Segona Guerra Mundial i el riu del seu poble anomenat amb el nom romà. I el salt tonal entre la tercera persona narrativa de les primeres estrofes i la segona persona de la darrera. El poeta que narra els seus records i que acaba per donar veu al seu pare que, com un Abraham incruent, sacrifica el moment dolç de la seva vida paralitzant-la en una fotografia..." (pàg.15-16)

Els criminals no volen donar la cara

 

Qui és el responsable del bombardeig al hospital de Gaza on van morir 471 persones? Ara resulta què ningú vol assumir la responsabilitat d’aquesta nova atrocitat. Un lloc on més de 5000 refugiats havien anat a aixoplugar-se. Totes les parts responsabilitzant al contrari. Segons fonts israelianes, el míssil era de la Jihad Islàmica. Els de Hamàs diuen que son els israelians. Serà possible assabentar-se de qui és el responsable d’aquest nou crim de guerra? Tenint en compta el que fan uns i altres, res es descartable a hores d'ara.

Ressenya: La crisi de la narració

 Ressenya del llibre de Byung-Chul Han, La crisi de la narració. Trad.David Torres, Editorial Herder, Barcelona, 2023.

Parlar de Byung-Chul Han, és parlar d’autor que des de fan temps, si dedica a explorar des de diferents perspectives el món actual. El seus llibres, va explorant arestes d’aquest món global impulsat per un neoliberalisme que ho arrasa tot. En aquesta nova entrega el tema central es l’storytelling –narració-. 

Com sempre, cal llegir la contraportada del llibre per fer-se una idea del que et pots trobar. De fet el que diu a la contraportada és un excel•lent resum dels temes que es desenvolupen dins del llibre.

Què és això dels storytelling? Per posar un exemple ben proper a casa nostre, els anuncis de Casa Tarradellas. Cada anunci, i ja porten uns quants, els storytelling –narracions- dibuixen situacions on es desenvolupen interaccions entre diversos personatges como si fossin extrets del món real. Aquestes narracions, son l’objectiu d’anàlisi  de Han.

Avui dia tothom parla de narratives, sigui en el pla polític o en el pla històric. Al parer de Han “La demanda clamorosa de narratives denota que s’hi produeix una disfunció.” (pàg.11)

Quant la gent escoltava històries –narratives- dels avis, dels pares, del que havíem sentit, és creava un sentit de pertanyia a algun lloc, creaven una xarxa de comunitat, de sentir-se què tens un lloc en aquest món. Però el nostre món, ha canviat tant, que ja ningú explica històries. Ara, de manera artificial, el foc de la llars, s’ha traslladat a la pantalla del televisor, on allà ens expliques altres històries. Hem passat de oients atents el que ens explicaven a consumidor impacients per passar d’un canal al altre, de veure un anuncia a un altre. Ara el que abunda son els storytelling. Allà la història té un significat precís, vendre la marca per ser consumida per el espectador, mitjançant narracions que volen imitar les altres històries que abans la gent podia explicar-se –no calia que fossin històries èpiques, sinó simplement, històries que et passaven a tu-. 

Diu Han: “El capitalisme recorre a l’storytelling per apropiar-se de la narració.” (pàg.14). Aquests storytelling van a la recerca de complicitats amb el consumidor, tracten de generar emocions, si estiguessin a la xarxa donaries un like a aquestes historietes. Els guionistes vol transmetre naturalitat, allò d’històries com a la vida real. Però de fet, l’únic que volen és que la propera vegada que vagis al supermercat, compris la seva marca. 

Han contraposa al llarg dels diferents capítols narració e informació. Considera que la informació no pot generar narració. Per Han “La informació és additiva i acumulativa. No transmet sentit, mentre que la narració n’està carregada. Sentit vol dir originalment direcció. Així doncs, avui estem més informats que mai, però anem totalment desorientats. (...) La narració, per contra, crea un contínuum temporal, és a dir, una història.” (pàg.14)

En canvi, a les storytelling, li calen reduir-ho tot a instants, segmentar el temps, descontextualitzar-lo. Cada temps és finit, com els espots publicitaris. Pensin sinó en les storytelling de Casa Tarradellas**. Des de el 2011, i la seva campanya de les “petites coses”, o 2014, “El camp de setmana és teu”, el 2015, “moments pizza”; 2016, "Quan la necessites hi és”, el 2022, i l’storytelling de l'escaiola, o el 2023 "el màquina". En totes aquestes storytellings, el que compte és la seva compte de resultats. Malgrat que el és poguí creure d’aquestes storytelling “no és capaç de fer que la societat de la informació, que està desorientada i no té sentit, es torni a transformar en una societat narrativa estable.” (pàg.16) 

El passat i el present: A fotografia (I)

 Transcric aquest poema:

Fotografia

"Amb aquest noi immòbil com les fletxa de l'Eleata

Noi enmig d’herbes altes no hi tinc res en comú

Tret de la data de naixement les línies de la mà

la fotografia la ve fer el meu pare abans de la segona guerra persa

pel fullatge i els núvols puc pensar que era agost

cridòria d’ocells i de grills olor de cereals olor de plenitud

a baix el riu en els mapes romans anomenat Hypanis

la llera i el tro proper aconsellaven refugiar-se entre els grecs

no quedaven pas lluny les seves colònies costaneres

el noi somriu confiat l’única ombra que coneix

és la del barret de palla l’ombra del pi l’ombra de la casa 

i si alguna esplendor dalt del cel l’esplendor de la posta

  petit meu Isaac acota el cap

   solament un instant de dolor i després seràs

   allò que vulguis –una oreneta un lliri camperol

   jo he de vessar la teva sang petit meu

   per tal que quedis innocent en el llampec d’estiu

   ja per sempre segur com un insecte dins de l’àmbar   

  bell com una catedral de falgueres en el carbó salvada"

Zbigniew Herbert*