Storyselling*
Una de les característiques d’aquest segle XXI és tot es converteix en mercaderia, inclòs la narrativa. Els storytelling “serveixen per instrumentalitzar i comercialitzar les narracions” (pàg.103). Segons Han, els veritables narracions tenen a veure amb el esser. Comptar històries volia ser una manera de donar sentit a les nostres vides, on el espai i el temps eren arrels que permetien fer-se almenys la il•lusió de saber qui som. Ara, els storytelling l’únic que volen és que compris la seva marca, més enllà de la historia –recordin la nena de l’escaiola- al final, sempre hi ha el missatge fonamental, comprar un producte del anunciant. Aquestes narratives son de utilitzar i consumir. Al parer de Han, aquestes històries –storytelling- tracten d’anar no al enteniment, sinó més aviat a les emocions. Aquestes tenen més potencia per influir en els nostres comportaments, almenys a un nivell pre-reflexius. Per això, por dir: “Com que el capitalisme s’apropia intencionadament de la narració, s’apodera també de la vida en un nivell previ a la reflexió. Així, eludeix el control conscient i la reflexió crítica” (pàg.104).
En un món on el capitalisme ha generat la necessitat de què el valor d’us es transformi en valor de canvi –el valor que li assigna el mercat-, també la narració s’ha convertit en un creador de valor, així s’ha transformat en l’storyselling –comprador de narrativa-. El somni d’aquest model seria que tinguéssim que pagar per respirar oxigen. I tal com anem,això sembla possible. Amb aquestes tècniques, també l’storytelling arriba a la política. De ciutadans passem a consumidors. La història que venen és un present carregat de incerteses i pors. Una mena de versió del “això és el que hi ha”. Sense futur ni esperança. Avui, l’únic que sembla que et deixen és veure storitelling per anar corrent a fer l’storyselling.
