divendres, 14 de novembre del 2025

El silenci ominós a Gaza i Cisjordània

 




El focus mediàtic  ha marxat de Gaza. Ens hem oblidat d'ells. Les inundacions accelera la destrucció de gazatins, sense aigua ni electricitat, ni hospitals ni medecines, i fam. La devastació infligida per Israel a Gaza  ajuda a accelerar la mort dels civils. No cauen bombes intel·ligents, però la mort segueix instal·lada per tota arreu. La mort dels nens i nenes s'estén silenciosament, avui Gaza és una colònia penitenciaria, no cal que hi hagi barrots, simplement cal que l'exercit israelià tiri a matar si intentes fugir d'aquest infern. Però la situació a Cisjordània es fa cada dia més insuportable gràcies els colons que en la seva violència armada poden fer i desfer sense que les FDI intervinguin mai, poden matar, destruir cases i oliveres. Això si és terrorisme de baixa intensitat. I mentre a l'altre part del món Trump inicia la seva guerra particular contra Veneçuela. I això és perquè no li van donar el premi que volia.      


dijous, 13 de novembre del 2025

El passat sempre torna!

 


Hi ha noticies que no ho son, i aquesta és una. Un exemple, al llibre de Juan Goytisolo, Cuaderno de Sarajevo. Anotaciones de un viaje a la barbarie* (1993) ja dona noticia d'això. Al primer capítol porta el títol de "Tirador de élite" (p.11). Explica que en el seu trajecta cap a l'aeroport de Roissy, apareix el cartell de la pel·lícula "Sniper, Tirador de Élite".

"Dos horas y pico después estoy en Fiumicino, aguardando en un extremo de la terminal de pasajeros el vuelo de Croatia Airlines. En las butacas cercanas al mostrador desierto, un grupo de viajeros de apariencia hermética y llamativo atuendo capta inmediatamente mi atención, aviva una inquietante sospecha. Según informaba hace poco la prensa, una agencia de viajes italiana ofrece a eventuales clientes ávidos de sensaciones fuertes un circuito especial, fuera de los caminos trillados, por aquellas zonas del globo recién desvastadas por la guerra, (...) La oferta, orientada inicialmente a África y Asia, ¿no habrá extendido su radio de acción y reducido los costos del viaje a partir del momento en el que las contiendas armadas y luchas interétnicas  han dejado de ser una especialidad típicamente tercermundista para arraigar en el área europea? (p.12). A una hora de Roma, los candidatos a ese singular periplo ¿van aterrizar en la costa dálmata y entrar con sus extraños guías? Los turistas pertrechados con un equipo de explorador -sombrero, prismáticos, máquinas de fotografiar, cámaras de vídeo, macuto, pantalones cortos- ¿se dirigen tal vez al territorio de Bosnia en busca de un menú suculento?, ¿ de un vasto surtido de escenas de horror auténticas, capaces de satisfacer las pulsiones y anhelos de los más exigentes y puntillosos?".

"El grupo que se embarca conmigo con destino a Split" (p.13), ací Goytisolo fa una autèntica descripció d'horrors. 

"Por fortuna, la realidad disipa mis aprensiones y, llegados al aeropuerto de Split, compruebo que el grupo se compone probablemente de asiduos de las bellezas naturales de las islas de Brac, Hvar o Korcula, (...)." (p.16)

La noticia d'ara - safaris humans a Sarajevo-, no era nova al any 1993, però el cas és que la guerra a Bosnia (1992-1995) va ser la catàstrofe humanitària més esgarrifosa des de la Segona Guerra Mundial, però ningú a Europa va fer res per aturar les matances de civils. Els EEUU van haver de intervenir desprès de la matança, no era la primera, el mercat de Sarajevo. Avui dia, les ferides estan obertes, perquè la crueltat i el salvatgisme especialment per part dels serbis i també en menor mesura de croats van generar ressentiments que costaran moltes generacions a apaivagar-se a Bosnia, la que va rebre els cops de croats i especialment dels serbis. Com sempre passa, el que va passar ho va fer possible perquè la "bona gent" hi va participar activament en l'assassinat del veí. La impunitat i desprès l'oblit obligatori no son bones companyes per construir una societat dividida per obra d'uns acords de Dayton (1995), on els criminals de guerra signaven la pau i on la pitjor part de l'emportaven els que més havien patit a la guerra de neteja ètnica i violacions sistemàtiques com estratègia a la guerra de Bòsnia i Hercegovina. Un dels hàndicaps més grans de Bòsnia és que la religió majoritària era musulmana i això va penalitzar a una societat fins llavors multiètnica.   

dimecres, 12 de novembre del 2025

Trump dona immunitat (de moment) a Ahmed al-Sharaa

 


Definitivament, Trump li agraden els botxins sense escrúpols. Ell diu homes forts. Un assassí, sense més interès que el seu propi de les seves organitzacions salifistes, incloses en les llistes -mòbils- del terrorisme internacional. Ara Ahmed Hussein aix-Xar'a alies Abu Mohammad al-Julani, saluda a Trump, perquè és reconeix "el progrés demostrat pel govern sirià després de la partida de Bashar al-Assad". Aquest assassí, com tants altres, està al costat bo de la historia, perquè algú ha decidit que ha de ser així. Un personatge que dona idea que ser terrorista, no és cap obstacle per ser convidat de Trump. 

dimarts, 11 de novembre del 2025

Sarkozy vol reformar les presons

 









A la Constitució francesa de 4 d'octubre de 1958 diu en el seu Títol II dedicat al President de la República:

"Artículo 5*

El Presidente de la República velará por el respeto a la Constitución y asegurará, mediante su arbitraje, el funcionamiento regular de los poderes públicos, así como la permanencia del Estado.

Es el garante de la independencia nacional, de la integridad territorial y del respeto de los tratados."

No tothom és igual malgrat els cants de sirena de les Constitucions. Tantes pàgines explicant el cas de Sarkozy, tantes hores de investigació policial i judicial. Tantes hores de debats els mitjans de comunicació. I de cop i volta, Sarkozy surt de la presó desprès de vint dies. Potser no calia aquesta representació teatral. El poder sempre compensa els seus. Quina lliçó podrà extreure la societat francesa de tot plegat? Si, el fet d'haver entrat a la presó implica fer pedagogia, però que amb vint dies donin fer finalitzar la seva condemna sembla una burla a tothom.

divendres, 7 de novembre del 2025

Amagar el Sudan a l'estora del oblit

 



Així comença Núria Vila Masclans la seva crònica del que està passant a Darfur Nord i la ciutat de AL-Fashir: "Violacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema*."




La piulada de Néstor Siurana dona context del perquè d'aquesta guerra interminable entre faccions dels militars. Un altre genocidi que de moment cau també en l'oblit. No és d'estranyar perquè a la civilitzada Europa va costar seixanta anys reconèixer la responsabilitat de les nacions implicades en l'Holocaust**. Ara, en virtut de les transformacions globals i la creuada de les Guerres Culturals, resulta que els països antisemites per excel·lència son ara mateix fervents defensors del govern de Netanyahu i la seva política d'extermini a Gaza. Sembla que no aprendrem mai!