dilluns, 7 d’abril del 2025

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis"de James S.A. Corey (I)

 He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.




Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie. 

Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).

A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història.  Ací va una pinzellada més d’aquesta història:

El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana,  la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.  

Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer. 

L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:

-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.

El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim. 


diumenge, 6 d’abril del 2025

Recomanacions musicals

 


"Walid Khalid Abdullah Amhad, de 17 anys, va morir a la presó israeliana de Megiddo a finals de març. Es tracta del primer menor palestí que mor en una presó israeliana, segons l’Autoritat Palestina. L’autòpsia practicada a l’Institut Forense Abu Kabir de Tel-Aviv ha revelat que el jove va morir per una combinació de malnutrició extrema, deshidratació per diarrea d’origen infecciós i negació de tractament mèdic vital. " (Ara.cat.5/4/25)








dissabte, 5 d’abril del 2025

Assassinar nens a Gaza

 



 "Des d'aquesta matinada, Israel ha matat més de 100 palestins a Gaza, segons informa Al Jazeera des del terreny. L'atac més mortífer ha estat sobre una escola de l'ONU que es feia servir com a refugi de civils a Tuffah, al nord de la ciutat de Gaza. Hi han mort 29 persones, dels quals 18 eren criatures. Poques hores després, mentre encara es duien a terme les tasques de rescat, avions israelians han tornat a bombardejar sobre el mateix centre educatiu." (Ara.cat. 3/4/25)


Ningú condemna aquestes massacres que l'exèrcit israelià perpetra dia si i dia també, davant de la indiferència de tothom! Què no comptin en mi!



Art i musica: Hovsep Pushman (1877-1966)

 




divendres, 4 d’abril del 2025

Jo no soc de l'Ibex-35 (casino)

 



L'efecte Trump dona relleu amb la aposta que van fer en el seu moment Reagan i Thatcher (dècada dels 80) per la globalització i l'atomització de la societat. Una vegada consolidada la globalització -capitalisme financer-, el pèndol se'n va cap el altre extrem. Trump vol -imaginàriament- que les empreses deslocalitzades tornin a casa. No tornaran, perquè la lògica del capitalisme -el benefici- no pot anar enrere. La qüestió és fins a quin punt aquest replegament del proteccionisme pot aguantar? També podria ser que Trump, que no li importa per descomptat, ni els treballadors, ni el benestar de la societat, ell vol un poder que no sigui d'aquest món. Un poder que li permeti un altre mandat malgrat que la 22è Esmena de la Constitució dels EUA, aprovada el 1951, cap persona pot exercir la presidència més de dos mandats (vuit anys en total). Això vol dir que, Trump no podria presentar-se el 2028. Tota aquesta cortina de fum -els aranzels-, no és més que una estratègia per assaltar un altre cop la Casa Blanca.

El països pobres els castigant amb els aranzels més alts!

 










Per fi tenim els responsables del dèficit comercial d' EEUU. Gràcies els avenços en infografia, Donald Trump ha pogut desvetllar el països responsables de la mala situació financera. Ara aquests països seran castigats com correspon. De fet, posar una diana els països més pobres dona idea del que busca Trump en la seva particular croada contra les injustícies que pateix EEUU. Això no va de guerra comercial, va de dir al món qui mana. Waltmart ja pot acomiadar-se del preus de les camises a 2$. És el que té tenir un President que cuida de la bona gent que el vota.