He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.
Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie.
Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).
A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història. Ací va una pinzellada més d’aquesta història:
El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana, la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.
Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer.
L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:
“-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.
El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim.
