dilluns, 25 de novembre del 2024

Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (i III)

 III


Hem agafat el autocar per anar a Monrale. Ha costat arribar-hi perquè el transit era molt intens. Cap a les 14h hem arribat. Cal pujar uns turons en què Palerm es veu els seus peus. L’autocar ens ha deixat al pàrquing, i nosaltres hem pujat unes escales que et porten el poble. Hem dinat en un restaurant que es perfectament oblidable. Un menú més per infants que altre cosa. El postra era uns bocins de meló sense gracia i més aviat passat. No sabíem que aquest seria el estàndard dels dinars que ens trobaríem per Sicília! Hem acabat precipitadament, calia anar a la joia de la corona d’aquest poble.


He entrat en una pastisseria. He comprat dos galetes de pinyons, estan boníssimes. Era una manera de compensar el mal sabor de boca del restaurant maleït. 

Catedral de Monreale: 

https://panormus.es/Palermo/Monreale/Catedral-de-Monreale.html

https://it.wikipedia.org/wiki/Duomo_di_Monreale


Si la Capella Palatina és espectacular, la Catedral de Monreale et deixa sense alè. Les seves dimensions i magnificència son extraordinàries. Guillem II (1172-1189) ho va fer construir com expressió del seu poder. L’exhibició dels decorats son impressionats! Tant la Capella Palatina com la Catedral de Moreale, exhibeixen sintonia, perquè les motius eclesiàstics son els mateixos, els artesans de la mateixa escola i procedència. L’horror al buit fa que tots els 8000 m2, s’hagin omplert de mosaics amb or i colors enlluerna a qualsevol que s’ho miri.




* Roser










(Pòrfir)

Guillem I




(marbre)

Guillem II





Exterior



Per si fos poc, hem anat a un altre tresor, el claustre conté 216 capitells de estil romànic. Un Claustre –convent benedictí-, emmarcat per un quadrat de 47X47m. Diu Kroening: “les tres arts, arquitectura, pintura i escultura, s’ho uneixen  per donar un caràcter indivisiblement orgànic a aquesta obra concebuda a partir d’una visió unitària*”. Cada costat del quadrat les columnes tenen un motiu bíblic. Al mig del pati no hi ha cap font. Però hi ha en una cantonada, un petit claustre on si hi ha una font. Maupassant escriu sobre això:

 “Cóm es possible no adorar els claustres, aquest llocs, tranquils, tancats i frescos, inventats, sembla, per evocar el pensament que brolla dels llavis, profund i clar, mentre camina un, amb passos lents, sota les llargues arcades malenconioses?*”.






*Roser




La tornada ha sigut enrevessada. Potser no havia vist cap ciutat –excepte El Caire tant laberíntica com Palerm. L’autocar ha deixat a dos companys a prop del Teatre Massimo. Hem arribat al hotel. Hem deixat tot el pes innecessari, i hem tornat a sortir cap el “centre històric”. Per el camí, hem comprat uns quadres, molt bonics. Fent broma sobre el preu he dit: “Mamma mia!”.  La noia de la botiga ha preguntat, com es deia  en català aquesta expressió, li hem dit que la mateixa, ha quedat una mica sorpresa. 


* Roser

Feia calor, hem passejat per l’Avinguda Vittorio Emanuele, Maqueda, ple de restaurants i gent barrejada amb els turistes. Hem arribat fins el Teatre Massimo, on es va filmar l’escena de l’assassinat de la filla del Padrino (III). Hem tornat caminant, una bona caminada, tot s’ha de dir, fins el restaurant de ahir a la nit. Avui no escollit massa bé. 

Ara son les 21.50h. Estem cansats desprès de tot el dia de brega.  Demà marxem de Palerm, per anar a Agrigent, passant per Erice, veurem les salines de Trapani i per fi la ciutat natal del filòsof Empèdocles.

 


dissabte, 23 de novembre del 2024

Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (II)

 II


Desprès de la immersió al món normand-bizantí, expressió de l'obra d'art de la Capella Palatina, en Majúscules, hem sortit cap la Catedral. Al costat dels Jardins de Villa Bonanno, i els bustos que salpebren l'espai, hem anat cap una Catedral, que no pot superar malgrat el seu estatus, la bellesa de la Capella.








La Catedral: “Es caracteritza pels seus diferents estils i per la seva construcció dilatada al llarg dels anys, amb addicions, alteracions i restauracions. La basílica (d'origen romà d'Orient) fou destinada al culte cristià, encara que -posteriorment- es transformà en una mesquita. Actualment, i després de l'última restauració del segle XVIII, la catedral retornà als seus orígens.”






Hem aprofitat per comprar una guia a la tenda on estava la Capella Palatina. A la Catedral, hi havia una multitud de turistes o una carrossa amb la figura gegantina de la patrona de Palerm, Santa Rosalia. Una figura de cartró de proporcions pròpies de les falles de València. Un autèntic monument kitsch. La nostra guia ha explicat la historia d’un capella assassinat per la màfia (1993), Pare Pino Puglisi (beat), assassinat el 1993, data que marca la fi de la impunitat i el despertar d’una societat anestesiada per la violència mafiosa. Més enllà de les explicacions d’història d’art, resultava més proper i interessant aquestes explicacions que permet comprendre la llosa que va suposar la màfia. L’exèrcit va ocupar Palerm desprès de la mort del Magistrat Falcone i Borsellino.  





Pino Puglisi








La ciutat encara pateix del espoli que la Màfia va infringir a la ciutat, amb la passivitat de la Democràcia Cristiana.  Tots els diners per reconstruir la ciutat es van perdre, van anar a parar a la Màfia. L’aspecte de Palerm, es una ciutat decadent, bruta, amb edificis danyats per el temps i la desídia governamental. Els nostre guia Matteo, ens va explicar que fins el 92, la ciutat era una mena de ciutat fantasma, sense turisme, amb la degradació generalitzada en tots els seus edificis. Passejar avui, pots comprovar que canviar la fisonomia de la ciutat requereix una inversió multimilionària. La ciutat és un laberint, es veuen molts immigrants, no ha de ser fàcil viure en aquesta ciutat, de fet, en cap ciutat europea.  En deia, que avui, Palerm, no té res a veure de la ciutat de fa vint anys. I malgrat tot, tot està per fer!



Biblioteca Nacional



Desprès de la Catedral hem anat passejant Hem Passat per la Via Vittorio Emanuel, la Fontana Pretoria o “Font de la vengonya”, per la nuesa de les escultures expossades.  Piazza Bellini: La Piazza Bellini és una plaça de Palerm . Es troba al cor de la ciutat, prop de la cèntrica Via Maqueda i Piazza Pretòria , al barri de la Kalsa , dins del centre històric de Palerm”. Davant si troven l’església de Sant Cataldo i  Chiesa Santa Maria dell'Ammiraglio (Chiesa della Martorana). A la plaça una cantant Raquel Romeo, cantava acompanyada d’un arpista. La seva veu era melodiosa i enmig del carrusel de turistes dona un efecte exòtic. El nostre guia Matteo en va dir que ella preferia cantar allà, on els turistes fan cua per accedir-hi a les esglésies del costat.




Símbol de Sicília



(Quan el teu cel sigui gris et donaré [cel] blau)

Grafiti




Via Maqueda






Fontana Pretoria









 

Una de les característiques artístiques del art normand, és la connexió entre esglésies, les seves tècniques utilitzades, els mosaics i la iconografia que les envolta. La Capella Palatina, L’Església de la Martorana, Monreale i Cefalú son totes elles expressions d’un art sincrètic que recollia orient i occident a través dels seus artesans provinents de Grècia bizantina, Persia, de la mà de Giorgio d’Antioquia, gran Almirant de Ruggiero II.




Església de San Cataldo






Església de Sant Cataldo: “L' Església de San Cataldo és una església catòlica situada a la Piazza Bellini , al centre de Palerm , Sicília , Itàlia . Erigida el 1154 com un exemple notable de l' arquitectura àrab-normanda que va florir a Sicília sota el domini normand a l'illa, l'església està annexada a la de Santa Maria dell'Ammiraglio . Des de la dècada de 1930, pertany a l' Orde del Sant Sepulcre . L'any 2015 va rebre la condició de Patrimoni de la Humanitat*.”

 (https://en.wikipedia.org/wiki/Church_of_San_Cataldo)









L’església de Santa Maria dell’Ammiraglio: “L'Església és testimoni de la cultura religiosa i artística oriental encara present a Itàlia avui, a més dels exiliats albanesos que es van refugiar al sud d'Itàlia i Sicília des del segle  XV sota la pressió de les persecucions turques a Albània, a Epir ia els Balcans en general. Aquesta última influència ha deixat petjades notables a la pintura d'icones, al ritu religiós, a l'idioma de la parròquia, als vestits tradicionals propis d'algunes colònies albaneses de la província de Palerm.”






Art i musica: Eduardo Paolozzi (1924-2005)

 


divendres, 22 de novembre del 2024

Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (1)

Dia 2


Palerm-Monreale


Si ets agnòstic, afartat d'esglésies ni que siguin normandes!


Ara son les 21h. Arreglant maletes per demà. El dia a començat a les 6:15h. Dutxa, però també esquitxada del terra per  culpa del disseny. L'esmorzar discret. Hi havia moltíssima gent (turistes). Era hora punta! Hem fet cua per servir-nos el cafè. Hem assegut a una taula on havia dues parelles d'argentins. Hem parlat del país i com la política ha fet malbé Argentina, un país ric que viu sota la pobresa. Ells, no eren pobres, esclar. No s'ha parlat del militars! Sembla que per molts argentins, que no son peronistes de pedra picada, l'opció Milei la veuen com una oportunitat, però no s'ha fet massa èmfasi amb això.



Milei i un amic!


No sabíem que aquests argentins serien els nostres companys de viatge! A les 8:30h ha començat el tour. La nostra guia Laura s'ha presentat i hem agafat un autocar en el que els argentins també venien, per sorpresa nostre. Un grup enorme, 50 persones, plens de vitalitat i molta gresca en alguns d'ells, també molt humor. I amb tanta gent, una font de retards.



Vistes des de l'habitació del hotel


Agafar l'autocar amb espai reduït per les cames, fins a la Capella Palatina. A la Wikipèdia es pot llegir el següent: "La capella fou encarregada per Roger II de Sicília per a substituir la capella anterior construïda al voltant de 1080 (actualment la cripta). Les obres començaren el 1129 o 1132 i la capella fou consagrada el 28 d'abril de 1140 com a capella privada de la família reial. Els mosaics que la decoren encara no eren acabats del tot el 1143. El santuari, dedicat a sant Pere, conté una cúpula de basílica. Té tres absis, usual en l'arquitectura romana d'Orient, i sis arcs apuntats (tres en cada costat de la nau central), que reposen sobre columnes clàssiques reutilitzades."

La Capella està dins d'un antic palau dels reis normands, de dimensions enormes. La vida de Roger II és digna d'una sèrie per TV. Per entrar-hi previament, havien passat per la Porta Nuova.





"Porta Nuova ( lit. 'Porta Nova') és un arc de triomf i porta de la ciutat de Palerm , Sicília ( Itàlia ). Ubicada al costat del Palazzo dei Normanni (o Palau Reial), forma l'entrada al Càssaro , el carrer més antic de Palerm i en segles passats el carrer principal de la ciutat. La porta va ser construïda el 1583-84 per commemorar l'entrada triomfal a Palerm de Carles I d'Espanya durant el seu pas pel Regne de Sicília després de la Jornada de Tunísia , el 1535.

Es tracta d'un clàssic arc de triomf amb planta de pedra llaurada i una notable influència barroca a partir del segle XVII   , decorat amb estàtues,   bustos ,   pinyes ,  columnespilars , cornises , balustrades , finestres,  frisos , festons , garlandes i màscares. Hi destaquen les inscripcions en marbre amb els versos d' Antonio Veneziano i una àguila de marbre amb l'escut d'armes reial*." 

La Porta Nuova, és un arc de triomf esperpèntic, res a veure amb els arc romans, malgrat l'exaltació militar. Res més cal mirar les figures pertorbadores dels enemics de la Cristiandat, amb els braços tallats, per adonar-te de la festivitat sinistra de tot plegat.






L'edifici on es troba la Capella Palatina, és avui, seu del Parlament Sicilià (1947). Abans, "Es començà a construir al s. IX per ordre de l'emir de Palerm i l'amplià al s. XII Roger II de Sicília i altres reis normands.

La major part del palau es va reconstruir i ampliar com a castell en l'època catalanoaragonesa i sota domini espanyol, però n'han sobreviscut algunes parts treballades en l'època de Roger II.




Al juliol de 2015, el conjunt «Palerm àrab-normand i les catedrals de Cefalú i Monreale» s'inclogués en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco**."

L'accés al Palau, davant dels Jardins de Vila Bonanno, hi havia una cua considerable. La massificació turística té això. Tothom fent les mateixes rutes amb els mateixos horaris. El resultat és la aglomeració e incomoditats que això suposa per a tothom. Hi havia control de persones i pertinences amb l'escàner corresponent.  Hem pujat una escalinata que si pogués parlar, deixaria bocabadats els historiadors. 

L'exterior de la Capella Palatina hi ha:" una doble galería que forma parte de la primera elevación del Gran Patio Maqueda del Palacio Real. Se trata de una galería del siglo XVII que precede a una medieval del siglo XII y que caracterizaba antiguamente la fachada externa meridional de la Capilla. La galería medieval tiene grandes dimensiones (1,80 x 23,90 m.) y actualmente funciona de pórtico a causa de la presencia paralela de la galería renacentista. Tiene seis columnas, cinco de granito egipcio y una de mármol cipolino, con capiteles corintios compuestos. Los arcos de ladrillo son de toto punto. En el muro exterior de la Capilla, Sobre el lambris (alto zócalo de la pared) de mármol hay una franja horizontal con tondos que representan medio bustos de santos, apóstoles y otros personajes. Una gran composición de mosaico de finales del XVIII cubre como un tapiz la parte superior del muro y representa algunos episodios de la vida de Absalón, el hijo rebelde del Rey David. Este tema fue propuesto por el rey Fernando IV de Borbón como simbólica advertencia a los tradidores del Reino, en referencia a la invasión francesda de la parte continental del Reino a finales del XVIII que obligó a trasladarse de Nápoles a Palermo.***"









La Capella Palatina, és relativament petita, per això els turistes han de esperar el seu torn, quan vas en grups. El guia de rigor, te moltes coses a dir, potser masses, per la capacitat d'atenció i comprensió del allau de dades històriques què et venen a sobre. Però els turistes som una mena de raça amb vocació de ramat, obedients i formals. En passar-s'ho tot és una de les nostres millors virtuts. Per això, quan finalment, l'altre grup de turistes surt del recinte, nosaltres entrem. I OOh! No sembla massa intel·ligent l'expressió, però ho podríem resumir així. La Capella Palatina és un esclat de expressió artística de primera. Hi ha un terror al buit, per això no hi ha espais buits, cal que tot estigui omplert. Una barreja d'estils, anava a dir sincretisme, però la paraula potser es massa pedant, per els temps que corrent. 

   


Capella Palatina