Dia 2
Palerm-Monreale
Si ets agnòstic, afartat d'esglésies ni que siguin normandes!
Ara son les 21h. Arreglant maletes per demà. El dia a començat a les 6:15h. Dutxa, però també esquitxada del terra per culpa del disseny. L'esmorzar discret. Hi havia moltíssima gent (turistes). Era hora punta! Hem fet cua per servir-nos el cafè. Hem assegut a una taula on havia dues parelles d'argentins. Hem parlat del país i com la política ha fet malbé Argentina, un país ric que viu sota la pobresa. Ells, no eren pobres, esclar. No s'ha parlat del militars! Sembla que per molts argentins, que no son peronistes de pedra picada, l'opció Milei la veuen com una oportunitat, però no s'ha fet massa èmfasi amb això.
Milei i un amic!
No sabíem que aquests argentins serien els nostres companys de viatge! A les 8:30h ha començat el tour. La nostra guia Laura s'ha presentat i hem agafat un autocar en el que els argentins també venien, per sorpresa nostre. Un grup enorme, 50 persones, plens de vitalitat i molta gresca en alguns d'ells, també molt humor. I amb tanta gent, una font de retards.
Vistes des de l'habitació del hotel
Agafar l'autocar amb espai reduït per les cames, fins a la Capella Palatina. A la Wikipèdia es pot llegir el següent: "La capella fou encarregada per Roger II de Sicília per a substituir la capella anterior construïda al voltant de 1080 (actualment la cripta). Les obres començaren el 1129 o 1132 i la capella fou consagrada el 28 d'abril de 1140 com a capella privada de la família reial. Els mosaics que la decoren encara no eren acabats del tot el 1143. El santuari, dedicat a sant Pere, conté una cúpula de basílica. Té tres absis, usual en l'arquitectura romana d'Orient, i sis arcs apuntats (tres en cada costat de la nau central), que reposen sobre columnes clàssiques reutilitzades."
La Capella està dins d'un antic palau dels reis normands, de dimensions enormes. La vida de Roger II és digna d'una sèrie per TV. Per entrar-hi previament, havien passat per la Porta Nuova.
"Porta Nuova ( lit. 'Porta Nova') és un arc de triomf i porta de la ciutat de Palerm , Sicília ( Itàlia ). Ubicada al costat del Palazzo dei Normanni (o Palau Reial), forma l'entrada al Càssaro , el carrer més antic de Palerm i en segles passats el carrer principal de la ciutat. La porta va ser construïda el 1583-84 per commemorar l'entrada triomfal a Palerm de Carles I d'Espanya durant el seu pas pel Regne de Sicília després de la Jornada de Tunísia , el 1535.
Es tracta d'un clàssic arc de triomf amb planta de pedra llaurada i una notable influència barroca a partir del segle XVII , decorat amb estàtues, bustos , pinyes , columnes, pilars , cornises , balustrades , finestres, frisos , festons , garlandes i màscares. Hi destaquen les inscripcions en marbre amb els versos d' Antonio Veneziano i una àguila de marbre amb l'escut d'armes reial*."
La Porta Nuova, és un arc de triomf esperpèntic, res a veure amb els arc romans, malgrat l'exaltació militar. Res més cal mirar les figures pertorbadores dels enemics de la Cristiandat, amb els braços tallats, per adonar-te de la festivitat sinistra de tot plegat.
L'edifici on es troba la Capella Palatina, és avui, seu del Parlament Sicilià (1947). Abans, "Es començà a construir al s. IX per ordre de l'emir de Palerm i l'amplià al s. XII Roger II de Sicília i altres reis normands.
La major part del palau es va reconstruir i ampliar com a castell en l'època catalanoaragonesa i sota domini espanyol, però n'han sobreviscut algunes parts treballades en l'època de Roger II.
Al juliol de 2015, el conjunt «Palerm àrab-normand i les catedrals de Cefalú i Monreale» s'inclogués en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco**."
L'accés al Palau, davant dels Jardins de Vila Bonanno, hi havia una cua considerable. La massificació turística té això. Tothom fent les mateixes rutes amb els mateixos horaris. El resultat és la aglomeració e incomoditats que això suposa per a tothom. Hi havia control de persones i pertinences amb l'escàner corresponent. Hem pujat una escalinata que si pogués parlar, deixaria bocabadats els historiadors.
L'exterior de la Capella Palatina hi ha:" una doble galería que forma parte de la primera elevación del Gran Patio Maqueda del Palacio Real. Se trata de una galería del siglo XVII que precede a una medieval del siglo XII y que caracterizaba antiguamente la fachada externa meridional de la Capilla. La galería medieval tiene grandes dimensiones (1,80 x 23,90 m.) y actualmente funciona de pórtico a causa de la presencia paralela de la galería renacentista. Tiene seis columnas, cinco de granito egipcio y una de mármol cipolino, con capiteles corintios compuestos. Los arcos de ladrillo son de toto punto. En el muro exterior de la Capilla, Sobre el lambris (alto zócalo de la pared) de mármol hay una franja horizontal con tondos que representan medio bustos de santos, apóstoles y otros personajes. Una gran composición de mosaico de finales del XVIII cubre como un tapiz la parte superior del muro y representa algunos episodios de la vida de Absalón, el hijo rebelde del Rey David. Este tema fue propuesto por el rey Fernando IV de Borbón como simbólica advertencia a los tradidores del Reino, en referencia a la invasión francesda de la parte continental del Reino a finales del XVIII que obligó a trasladarse de Nápoles a Palermo.***"
La Capella Palatina, és relativament petita, per això els turistes han de esperar el seu torn, quan vas en grups. El guia de rigor, te moltes coses a dir, potser masses, per la capacitat d'atenció i comprensió del allau de dades històriques què et venen a sobre. Però els turistes som una mena de raça amb vocació de ramat, obedients i formals. En passar-s'ho tot és una de les nostres millors virtuts. Per això, quan finalment, l'altre grup de turistes surt del recinte, nosaltres entrem. I OOh! No sembla massa intel·ligent l'expressió, però ho podríem resumir així. La Capella Palatina és un esclat de expressió artística de primera. Hi ha un terror al buit, per això no hi ha espais buits, cal que tot estigui omplert. Una barreja d'estils, anava a dir sincretisme, però la paraula potser es massa pedant, per els temps que corrent.
