Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (II)

 II

Desprès de la immersió al món normand-bizantí, expressió de l'obra d'art de la Capella Palatina, en Majúscules, hem sortit cap la Catedral. Al costat dels Jardins de Villa Bonanno, i els bustos que salpebren l'espai, hem anat cap una Catedral, que no pot superar malgrat el seu estatus, la bellesa de la Capella.

La Catedral: “Es caracteritza pels seus diferents estils i per la seva construcció dilatada al llarg dels anys, amb addicions, alteracions i restauracions. La basílica (d'origen romà d'Orient) fou destinada al culte cristià, encara que -posteriorment- es transformà en una mesquita. Actualment, i després de l'última restauració del segle XVIII, la catedral retornà als seus orígens.”

Hem aprofitat per comprar una guia a la tenda on estava la Capella Palatina. A la Catedral, hi havia una multitud de turistes o una carrossa amb la figura gegantina de la patrona de Palerm, Santa Rosalia. Una figura de cartró de proporcions pròpies de les falles de València. Un autèntic monument kitsch. La nostra guia ha explicat la historia d’un capella assassinat per la màfia (1993), Pare Pino Puglisi (beat), assassinat el 1993, data que marca la fi de la impunitat i el despertar d’una societat anestesiada per la violència mafiosa. Més enllà de les explicacions d’història d’art, resultava més proper i interessant aquestes explicacions que permet comprendre la llosa que va suposar la màfia. L’exèrcit va ocupar Palerm desprès de la mort del Magistrat Falcone i Borsellino.  

Pino Puglisi

La ciutat encara pateix del espoli que la Màfia va infringir a la ciutat, amb la passivitat de la Democràcia Cristiana.  Tots els diners per reconstruir la ciutat es van perdre, van anar a parar a la Màfia. L’aspecte de Palerm, es una ciutat decadent, bruta, amb edificis danyats per el temps i la desídia governamental. Els nostre guia Matteo, ens va explicar que fins el 92, la ciutat era una mena de ciutat fantasma, sense turisme, amb la degradació generalitzada en tots els seus edificis. Passejar avui, pots comprovar que canviar la fisonomia de la ciutat requereix una inversió multimilionària. La ciutat és un laberint, es veuen molts immigrants, no ha de ser fàcil viure en aquesta ciutat, de fet, en cap ciutat europea.  En deia, que avui, Palerm, no té res a veure de la ciutat de fa vint anys. I malgrat tot, tot està per fer!

Biblioteca Nacional

Desprès de la Catedral hem anat passejant Hem Passat per la Via Vittorio Emmanuel, la Fontana Pretoria o “Font de la vengonya”, per la nuesa de les escultures expossades.  Piazza Bellini: La Piazza Bellini és una plaça de Palerm . Es troba al cor de la ciutat, prop de la cèntrica Via Maqueda i Piazza Pretòria , al barri de la Kalsa , dins del centre històric de Palerm”. Davant si troven l’església de Sant Cataldo i  Chiesa Santa Maria dell'Ammiraglio (Chiesa della Martorana). A la plaça una cantant Raquel Romeo, cantava acompanyada d’un arpista. La seva veu era melodiosa i enmig del carrusel de turistes dona un efecte exòtic. El nostre guia Matteo en va dir que ella preferia cantar allà, on els turistes fan cua per accedir-hi a les esglésies del costat.

Símbol de Sicília

(Quan el teu cel sigui gris et donaré [cel] blau)

Grafiti

Via Maqueda

Fontana Pretoria

Raquel Romeo 

 

Una de les característiques artístiques del art normand, és la connexió entre esglésies, les seves tècniques utilitzades, els mosaics i la iconografia que les envolta. La Capella Palatina, L’Església de la Martorana, Monreale i Cefalú son totes elles expressions d’un art sincrètic que recollia orient i occident a través dels seus artesans provinents de Grècia bizantina, Persia, de la mà de Giorgio d’Antioquia, gran Almirant de Ruggiero II.

Església de San Cataldo

Església de Sant Cataldo: “L' Església de San Cataldo és una església catòlica situada a la Piazza Bellini , al centre de Palerm , Sicília , Itàlia . Erigida el 1154 com un exemple notable de l' arquitectura àrab-normanda que va florir a Sicília sota el domini normand a l'illa, l'església està annexada a la de Santa Maria dell'Ammiraglio . Des de la dècada de 1930, pertany a l' Orde del Sant Sepulcre . L'any 2015 va rebre la condició de Patrimoni de la Humanitat*.”

 (https://en.wikipedia.org/wiki/Church_of_San_Cataldo)

L’església de Santa Maria dell’Ammiraglio: “L'Església és testimoni de la cultura religiosa i artística oriental encara present a Itàlia avui, a més dels exiliats albanesos que es van refugiar al sud d'Itàlia i Sicília des del segle  XV sota la pressió de les persecucions turques a Albània, a Epir ia els Balcans en general. Aquesta última influència ha deixat petjades notables a la pintura d'icones, al ritu religiós, a l'idioma de la parròquia, als vestits tradicionals propis d'algunes colònies albaneses de la província de Palerm.”