dijous, 21 de març del 2024

Executar a un discapacitat intel·lectual

 



Sembla que avui, a Geòrgia, dormiran més tranquils desprès de l'execució de Willie Pye, un home negre, pobre i amb discapacitat intel·lectual.  Els EEUU segueixen la seva política bíblica del ull per ull. Res de clemència, malgrat que la pena de mort no és més que un ritual on les famílies de les víctimes obtenen la seva venjança particular.  El TS nord-americà va establir la inconstitucionalitat d'executar els deficients mentals, però el Estat de Geòrgia,  "el professor de jurisprudència de la Universitat d'Amherst Austin Sarat, especialitzat en la pena de mort, explica que l'altre gran escull amb què s'havia trobat Pye era que "la norma és que no es pot executar algú que té una discapacitat mental, però no està definit què es considera una discapacitat mental". Per tant, al final la decisió sempre queda en mans del tribunal de torn." (Ara.cat, 21/3/24)

A la informació que firma Antònia Crespí Ferrer, ens diu que el quocient intel·lectual (CI) de Pye era de 68. L'estàndard estadístic oscil·la entre 85-115. Pot tenir responsabilitat o consciència del què es fa? El problema de fons és el biaix racista. A més, tal com diu la informació "  "El primer problema del senyor Pye és que l'advocat d'ofici que se li va assignar era dolent i racista. Ja era conegut a l'estat per fer declaracions racistes sobre els seus clients i utilitzar la paraula nigga [despectiu en relació amb les persones negres] en alguns casos. Ni tan sols va dedicar el temps que toca a un cas de pena capital, i no va fer-li mai les proves per mostrar la seva discapacitat. Així que la qüestió no es va presentar mai davant el jurat que el va condemnar", explica Robin Maher, directora executiva del Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC)". I malgrat tot, s'ha executat a Pye. Hi ha tota una maquinaria sinistra de la mort, què fa, sobretot, els Estats del Sud  de Nord-Amèrica segueixi la seva particular creuada contra les minories*.

dimecres, 20 de març del 2024

Gaza agonitza de fam: Gràcies, per no fer res UE (Espanya)

 




A Gaza la fam comença a fer estralls, però allà no és Àfrica, l' ONU no pot actuar amb els cascos blaus. A Gaza, qui mana és Israel, i el govern extremista de  Netanyahu, volen que morin de fam. Així que cada dia que passa, la població civil i especialment, els infants pateixen una violència extrema. Del més de 31.000 morts, una part molt important son menors d'edat. Com pot ser possible aquesta passivitat criminal? Quina mena de missatge s'ha està donant? Si ets amic dels EE.UU, pots fer el que vulguis ? Per cert, a la fotografia és veu que allò de dones i nens primers, és una quimera.


dimarts, 19 de març del 2024

Psicòpates al poder

 



Les eleccions a Rússia tenen la virtualitat d'expressar sense cap possibilitat de equivocar-se, que amb Putin, la raó de la força, està al seu servei.  No tinc cap dubte que desprès d'aquest mandat, haurà d'altres. El missatge de la por va encaminada cap a una UE sense visibilitat, gràcies a  Ursula von der Leyen. Una UE dividida, com sempre, més pendent del subministrament de gas o petroli què de qualsevol altre qüestió menor, per exemple, Ucraïna, Gaza, o els drets humans.  Putin parla sense manies de guerra nuclear. Diu Carme Colomina en el seu article Putin, Trump i un món desencadenat (Ara.cat, 19/3/24), "No són “homes forts”, com els vam anomenar durant els anys d’aquesta epidèmia generalitzada de lideratges abraçats a les derives autoritàries, la retòrica divisiva i la persecució de la contestació. Són governants perillosos." Amb personatges com aquests, no m'estranya que von der Leyen, volguí fer-se fonedissa, com la resta dels països d'Europa. 
  

dilluns, 18 de març del 2024

Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)

 


"L'exèrcit israelià ha assaltat aquesta matinada l'Hospital Al-Shifa a la ciutat de Gaza, el principal complex mèdic de la Franja. Sota la cobertura d'un intens bombardeig aeri, tancs israelians han envoltat el recinte i han disparat contra diversos edificis, inclosa la zona de quiròfans, les urgències i l'entrada principal, i han provocat un nombre per ara indeterminat de morts i ferits pel llançament de míssils i atacs amb drons i franctiradors." (Ara.cat, 18/3/24)

Aquest hospital , ja ha sigut objectiu militar israelià. Sembla que no acaben de trobar el que busquen, més enllà de mort i ferits. Per Israel i el seu exèrcit, no hi ha cap convenció de Guerra que impedeixi atacar hospitals. Llegint la crònica, sembla que  l'Hospital Al-Shifa sigui el quarter general de Hamàs. Però l'únic que fan es assassinar més palestins. Les xifres des morts son ara mateix de "31.726 palestins morts i 73.792 ferits en les operacions militars israelianes des del 7 d'octubre.".
No troben els caps de Hamàs, ni els ostatges. De fet Hamàs, podia haver ofert per internet les execucions dels ostatges. No podem veure l'assassinat dels civils palestins, perquè hi ha un bloqueig informatiu de dimensions descomunals. No he vist cap país de la UE que hagi trencar relacions diplomàtiques. Cap ambaixador ha tornat el seu país d'origen, cap expulsió de diplomàtics israelians. Tothom pot contemplar amb estupor com totes les lleis, Israel se les passa per el tal·lit.

GR7: Sant Llorenç de Morunys-Hostal del Cap del Pla (i II)

 

diumenge, 17 de març del 2024

Atlètic de Madrid- Barça: Dr. Jekyll and Mr. Hyde

 


Atlètic de Madrid-Barça (0-3)

El futbol és molt estrany, per això val com metàfora de la propia vida. Una primera part, on el Barça no ha jugat, no ha fet més que defensar-se, fins que el 39' João Felix, ha marcat un gran gol, a passada de Lewandowski. Això, ha sigut tot, anar al descans, guanyant un partit que no havia jugat! L'Atlètic de Madrid, podia haver marcat un gol, però avui no era la seva nit.

A la segona part, el mateix Lewandowski -el millor jugador de la nit-, ha marcat el segon gol al 46', s'ho ha fet tot ell, marcant amb una mica de fortuna. Amb un 0-2, semblava que la reacció del Atlètic, seria furibunda, però no ha sigut així, malgrat els canvis. Fermín, sempre intens i accelerat a marcat un gran gol de cap el 64'. Sort que a la celebració del gol, no s'ha fet mal de miracle.  A partir d'aquí el Barça ha jugat a plaer, i no obstant això, l'Atlètic ha tingut oportunitats, una claríssima on Ter Stegen, ha aturat per dos cops els remats del jugadors Atlètics.  Avui Lamin Yamal, ha sortit des de la banqueta, igual que Vitor Roque. Menció destacada de Pau Curbasí, Héctor Fort a la defensa. Sembla mentida com en un mateix partir, un equip pot transformar-se, i això és molt perillós quan jugues a la Champions. 


PD: Xavi ha tornat a ser expulsat. Potser els arbitres tindrien que estar més atents a les jugades que els entrenadors.


 

GR7: Sant Llorenç Morunys-Hostal del Cap del Pla (I)

 

Sant Llorenç de Morunys








*



*


*

 


*



*



*Roser