dilluns, 8 de gener del 2024

Què opina la gent en 29 països!

  


Estudi ‘What worries the world’ del desembre del 2023 de l’empresa Ipsos


Economia (inflació, pobresa, atur), seguretat (crim i violència) política (pobresa, corrupció) i sanitat (covid-19). On para l’emergència climàtica? L’augment del autoritarisme postdemocràtic? Les desigualtats, les migracions, l’habitatge. Les desigualtats de gènere? Els drets humans a rel del món?

 


La visió pessimista guanya per golejada. No anem be, però els nostres governants semblant tenir un altra agenda de prioritats, aquesta és mantenir el 1% en el seus nivell actuals. La gent veu que les coses no rutllant  com cal, però les opcions per adreçar-ho no son fàcils. El populisme de dreta extrema, no tenen res a dir sobre l’economia, també ells, volen mantenir a aquests del 1% més rics contents. L’únic que tenen en la seva agenda és una mirada policial els problemes socials. I per descomptat, la immigració con eina per escampar la por i desintegrar el que queda de la solidaritat i la comunitat. Envers d’això, ells eleven a categoria transcendental, paraules tronades com Estat, pàtria, rei, nosaltres contra els altres. I malgrat que aquesta agenda dona molt poc de si, perquè no vol millorar la vida de la immensa majoria de la població, la seves campanyes d’odi, la concentració de poder del líder –esborrant, divisions de poder i eixamplar l’executiu en poders autoritaris- sembla que dona vots. Cal ser molt ingenu per pensar que Putin o Trump, estiguin interessats en la gent corrent i la seva lluita quotidiana per aconseguir una vida millor.


diumenge, 7 de gener del 2024

Barbastre-Barça: Demanant l'hora

 


Una primera part amb millores d'actitud, però sense el premi dels gols. Fermín (19') ha marcat l'únic gol d'aquesta primera part. A la segona el Barça ha marcat al 51' gol de Raphinha (51'). Semblava que el partit seria plàcid però aquest Barça li agrada jugar a la corda fluixa. Al 60' el Barbastre ha rematat sense oposició. A partir d'aquí el Barça ha deixat de jugar amb criteri. Oriol Romeu, João Félix han demostrat que no poden jugar amb el Barça. Errades i falta de concentració i ambició. Ferran Torres en el seu nivell, decebedor. Iñigo Martínez entra al terreny de joc i al cap de cinc minuts torna a lesionar-se. Lewandowski i Gündogan han entrat al minut 70 per Oriol Romeu i João Félix. Al minut  Robert Lewandowski (88') marca de penal el 1-3, semblava que tot estava resolt, però el futbol te aquests girs de guió i un penal de Fermín, ha fet que el marcador i la afició del Barbastre somies amb l'empat. No estat així, i el 2-3 certifica que el Barça jugant així no podrà anar massa lluny. A destacar   Héctor Fort que ha fet una molt bon partit a la banda que normalment ocupa Balde. Vitor Roque també ha sortit, ha tingut oportunitat de gol, però de moment no entra.


PD: Per el títol, havia pensat desastre a Barbastre, però en va sembla massa forçat.

  

Recomanacions musicals: I Put a Spell on You

 






divendres, 5 de gener del 2024

Nit de Reis




Amos Oz, Contra el fanatismo. Contemporánea. Debolsillo. Barcelona, 2005. Tres artículos que componen este libro. El primer artículo se titula Sobre la naturaleza del fanatismo (p.9-43)

“¿Cómo curar a un fanático? Perseguir a un puñado de fanáticos por las montañas de Afganistán es una cosa. Luchar contra el fanatismo, otra muy distinta”(pág.11). Lo sucedido el 11-S no fue una lucha entre ricos y pobres. “No. Es una batalla entre fanáticos que creen que el fin, cualquier fin, justifica los medios. Se trata de una lucha entre los que piensan que la justicia, se entienda lo que se entienda por dichas palabras, es más importante que la vida, y aquellos que, como nosotros, pensamos que la vida tiene prioridad sobre muchos otros valores, convicciones o credos.” (pág.12) La actual crisis  del mundo, en Oriente Próximo, o en Israel/Palestina, no es una consecuencia de los valores del islam. (…) Se debe a la vieja lucha contra fanatismo y pragmatismo. Entre fanatismo y pluralismo. Entre fanatismo y tolerancia” (pág.12). El fanatismo es más viejo que el islam, que el cristianismo, que el judaísmo. (…) Más viejo que cualquier ideología o credo del mundo.  (…) Desgraciadamente, el fanatismo es un componente siempre presente en la naturaleza humana, un gen del mal, por llamarlo de alguna manera” (pág.13) 

(…) “En otras palabras, traidor, a ojos del fanático, es cualquiera que cambia. Y es dura la elección entre convertirse e n un fanático o convertirse en un traidor” (pág.20) 
 
La semilla del fanatismo se halla por doquier. Surge cuando  queremos cambiar al otro. Empieza en casa. Este fanatismo tiene graduaciones queremos cambiarlo a imagen de nuestros deseos. Ser fanático requiere de un clima adecuado para que esa raíz se desarrolle. Los ingredientes empiezan con la “conformidad y uniformidad, la urgencia por “pertenecer a” y el deseo de hacer que todos los demás “pertenezcan a, puede constituir perfectamente las formas de fanatismo más ampliamente difundidas, aunque no las más peligrosas” (pág.24-5)

“Creo que la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar”. El sueño de cambiar a los demás para satisfacernos genera inevitablemente el conflicto, un conflicto que puede acabar en tragedia. Aceptar la diferencia es empezar a delimitar el fanatismo. Sin embargo, nadie quiere escuchar a nadie. Todos queremos tener razón en todo, es otra forma de fanatismo.  
“Volvamos ahora al sombrío papel de los fanáticos y el fanatismo en el conflicto entre Israel y Palestina. (…) En esencia, la batalla entre judíos israelíes y árabes palestinos no es una guerra religiosa. (…) Fundamentalmente, no es más que un conflicto territorial sobre la dolorosa cuestión: “¿De quién es la tierra?” (pág.31) Amos Oz pensaba que la cuestión era resoluble (2001)

Utilizando la frase de John Donne “Ningún hombre es una isla”, Amos Oz amplia la metáfora con la idea de “península”. “Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que le dejen sola contemplando el océano. Pienso que deberían dejar ser penínsulas” (pág.39). (…) Ninguno de los dos bandos es una isla ni puede mezclarse por completo con el otro. Esas dos penínsulas deberían estar relacionadas y, a la vez, dejadas a su aire. Sé que es un mensaje poco usual en días de violencia, ira, venganza, fundamentalismo, fanatismo y racismo, campando a sus anchas en Oriente Próximo y en otras partes” (pág.40) 

“Por lo que se refiere al sentido del humor, imaginar al otro, reconocer la península que hay en cada uno de nosotros, puede constituir al menos una defensa parcial contra el gen fanático que todos llevamos dentro*” (pág.41)

dijous, 4 de gener del 2024

Las Palmas-Barça (1-2): Victoria in extremis

 


Una primera part indigna del Barça on l'equip s'ha esborrat del terreny de joc i un equip Las Palmas que podia haver sentenciat el partit, però que res més ha obtingut un gol. Totes les línies del Barça han fet aigües. La segona part ha sigut una mica millor perquè Las Palmas ha volgut especular amb el marcador i perquè els seus jugadors estaven molt cansats desprès del esforç fet a la primera. Al 56' Ferran Torres ha marcat el gol del empat. Semblava que la remuntada estava molt a prop, però les deficiències tècniques  en les passades ha fet que l'equip local comencés a aspirar alguna cosa més que l'empat. Hi ha tingut les seves oportunitats. Els canvis del Barça sobretot Fermín han fet el joc una mica millor.   João Félix i Lamine Yamal entren en el lloc de Lewandowski i Raphinha. El polonès ha estat tan gris com la resta del equip. Quant semblava que el partit podia acabar amb empat, un penal molt innocent de  Sinkgraven (90'), ha permès marcar a Gündogan que no ha fallat. Ha debutat Vitor Roque, podia haver marcat un gol, però la seva rematada ha estat molt deficient. El Barça s'emporta els tres punt, jugant malament. Xavi tindria que ensenyar els vídeos del Girona per marcar com s'ha de jugar. 

Les matances continuen a Gaza!

 








L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte.