La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí

 

Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació  política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del  territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe-  va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.   

Recomanacions musicals

 

Franja de Gaza

Tots Sants: La memòria dels morts

 

¿Dónde están Elmer, Herman, Bert, Tom y Charley,

el abúlico, el forzudo, el bufón, el borracho, el peleador?

 Todos, todos están durmiendo en la colina.

Uno se fue por una fiebre,

uno se quemó en una mina,

uno fue muerto en una pendencia,

uno murió en la cárcel,

uno se cayó del puente donde trabajaba para sus hijos

 y su mujer;

todos, todos están durmiendo en la colina....*

Edgar Lee Masters

(1868-1950)

+++++++++++++++++

Resurrecció**

 Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...

Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... La sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.

[Resurrección

¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí

al estruendo terrible de trompetas y clarines?

Perdona, Dios, pero me consuelo

pensando que el principio de nuestra resurrección,

la de todos los difuntos,

la anunciará el simple canto de un gallo...

Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...

La primera en levantarse

será mamá... La oiremos

encender silenciosamente el fuego,

poner silenciosamente el agua sobre el fogón

y coger con sigilo del armario el molinillo de café.

Estaremos de nuevo en casa.]

Vladimir Holan (1905-1980)

+++++++++++++++++

Cementiri de Sinera***

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol

i el lent record dels dies

que són passats per sempre....

Salvador Espriu

Israel vol la pau dels cementiris

 

Estem davant d'una guerra on Israel i amb ella la "Comunitat Occidental" diu estar preparant un gran ofensiva contra Hamàs/Pobla Palestí. Per el govern de Israel, tot palestí és membre actiu de Hamàs. Per això els 8300 morts dels quals hi ha 3195 nens i nenes segons Save the Children, tots ells baixes de Hamàs. L'exèrcit israelià culpabilitza a la població d'aquestes morts per fer d'escuts de Hamàs. Sembla que Hamàs vol que tota la població morí per la causa. Però, malgrat això, la Comunitat segueix cega i sorda davant d'aquesta matança sense cap sentit. Israel vol que tota la població s'han vagi cap el sud. Així, la part nord podrà ser oferida al colons jueus ampliant territori. L'únic segur és que tot aquest patiment es convertirà en odi i rancúnia contra els jueus. Una espiral que sembla interminable malgrat les paraules de Borrell sobre la necessitat de dos estats que ara mateix és impossible.

L' elit mundial és miop i estúpida

Paraules com “pressions inflacionistes, especialment sobre els salaris, i els enormes dèficits fiscals” (…) Ray Dalio, “era pessimista sobre l’economia global l’any 2024”. David Solomon assenyala “la profunda incerteza”. També Jane Fraser “és difícil no ser una mica pessimista”. Interconnexió global i la seguretat “com una de les principals preocupacions. Les empreses “necessitaran cada cop més “orelles grans i pell gruixuda”. Això s'ha dit a la Future Investment Initiative a l'Aràbia Saudí aquests dies. 

Aquest és el panorama que dibuixa l’elit econòmica del món global? Sembla que hagin anat al psicòleg per treure ansietats. Sobte la idea que l’horitzó de l’economia global tingui com topall l’any 2024. Quina mena de dirigents empresarials son aquesta gent? Aràbia Saudí i els seus fons sobirans s'estenen per a tota reu. Privat-públic és donen la mà. Desprès del cas Jamal Khashoggi, Aràbia Saudí ha emprés una política de relacions publiques sense precedents. Amb els diners del petroli intenta rentar-se la cara d’una monarquia corrupte i teocràtica amb el vist-i-plau del món Occidental. 

De tota aquestes queixes sobre el que pot venir el proper any, una dada que si és real, salaris. No el d’ells, esclar, sinó bàsicament, a la Xina i la resta de països manufacturers. La seva capacitat de veure més enllà de la compte de resultats és sinònim de la ceguesa d’aquest líders que ningú escull i que malgrat tot fan girar l’economia del món  i els governs del món donen com bons les seves pors i sobretot els seus interessos. 

Recomanacions musicals

 

Barça-1 Bellingham-2

 

El Barça ha jugat sobretot a la primera part un excel·lent partit amb gol Gündogan (6') amb una mica de fortuna. Un R.Madrid que no ha sigut capaç de fer mal perquè els sistema defensiu ha funcionat força be. Hi ha hagut més oportunitats però no s'ha materialitzat cap. Cal dir que el R.Madrid no tenia profunditat hi un Gavi estel·lar ha pressionat i ha empès a l'equip.

A la segona part, el R.Madrid s'ha transformat i els canvis han donat la volta sobretot al joc. Bellingham al 68' ha marcat un gran gol des de fora de l'àrea del Barça deixant glaçat Olímpic Lluís Companys. També el Barça ha fet els seus canvis, però no han donat el fruit que esperava Xavi. La marxa de Fermín s'ha notat, perquè ha estat a punt de marcar un gol que potser hauria canviat la dinàmica del partir. Quan tot semblava dat i beneit ha arribat el gol ja el descompte de Bellingham en una badada de la defensa marcant el definitiu 1-2. Romeu a substituït a Fermín (70') i el joc de Romeu segueix sent decebedor, no es troba a gust el lloc on li posen. Segur que deu pensar que estava molt millor al Girona que al Barça. Un bany de realitat davant del etern rival que sempre treu petroli del no res i això és sempre una virtut.

PD: Per empassar-se el resultat un fragment per treure un somriure d'una cosa molt seriosa:

"[Parlant de la censura] Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitre de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*" (pàg.237)