dimarts, 12 d’abril del 2022

l'Index GINI conspira contra Espanya

 Índice GINI (estimación del Banco Mundial) - Ranking de países - Europa








Segons aquest quadre Ucraïna és el lloc amb menys desigualtats social amb un índex GINI de 25.00(2016) i es troba a la posició 88 (0,751) amb el ranking del índex de Desenvolupament Humà (IDH). Això vol dir, que  Ucraïna, abans de la invasió russa, era un país, relativament pobre, però que no hi havia unes desigualtats social extremes. Al altre extrem, Turquia encapçala el rànquig de desigualtat amb un 41,90, però en la cinquena posició es troba Espanya amb un 36.20, per davant de Grècia (36.00). I això vol dir que les desigualtats son cada vegades més grans entre rics i pobres. La concentració de riquesa a Espanya està més concentrada en poques mans que altres països del  nostre entorn, ja sia Dinamarca (28.20), Polònia (31.80), França (32.70), Alemanya (31.70) o el nostre veí, Portugal (35.50). 

https://t.co/Oh9NzwW4r0

dilluns, 11 d’abril del 2022

Les banalitats de Ricardo Moreno Castillo

 Voldria comentar l’article de Ricardo Moreno Castillo “El mal de la banalidad” aparegut a la revista Claves de Razón Práctica, nº 281, marzo/abril 2022.




El text es polític, i per això les seves credencials –catedràtic de matemàtiques, i doctor en filosofia- no avalen el que pot dir des de la seva particular ideologia. Parla de la banalitat del mal, però malauradament, la seva mirada es també, banal. 

El articulista posa en el mateix sac fenò-mens radicalment diferents: el Brexit, el Procés a Catalunya, el terrorisme d’ETA, i a tots ells, els hi dona el mateix tractament. Si el terrorisme d’ETA va naixé en un context de dictadura, que el autor no explica, carrega contra els que li van donar suport o simplement van mirar a un altra lloc. La mort no es banal, l’expressió de l’Hanna Arendt, malgrat el seu èxit, no es fens genial. I la mort del poble jueu, a la Segona Guerra Mundial, va ser una catàstrofe. Però, segons Ricardo Moreno, tots aquests fenòmens tenen les mateixes arrels. 

En un pàgina explica segons ell, el Procés a Catalunya. La culpa de tot, ho tenen els seu mandatari, li fa tanta mandra dir els noms, escollits democràticament, què no els menciona, deixa un retrat rebot, com a les pel•lícules de detectius, per dir que “ todo empezó porque un político frívolo y atolondrado, del cual por cierto ya nadie se acuerda, decidió, así sin más, que los catalanes deseaban un nuevo estatuto” (pàg.39).  Segons el nostre articulista, els catalans varen ser enganyats per uns mandataris que havien perdut el seny, i el pitjor va ser que una part de la ciutadania, el va seguir. Al darrera d’aquests laments, hi ha la idea llançada per el eminent ultra-lliberal Vargas Llosa, quan da dir que “havia de votar lliurament, però que havia que saber votar be”. 

Ricardo Moreno, segueix l’estela de Vargas Llosa, si el que voten no compleixen les expectatives del qui si saben el que es bo, llavors, la culpa es de la gent. Si votes els partits independentistes, per exemple, ets o un ingenu o un malvat antipatriota –espanyol-. No puc deixar passar el retrat ja canònic del que ha passat amb el Procés, segons la versió interessada i esbiaixada d’una part de la societat espanyola. L’autor denuncia que “Persones de una misma familia se enfrentaron entre sí y muchas empresas salieron de Catalunya provocando una catastrófe económica para el país que los nacionalisrtas decían defender” (pàg.39).

En fi, l’anàlisi del Sr. Moreno, deixa clar que per ell, el independentisme, està fora de lloc. Dos milions de persones son banals, si haguessin triat el PP o Cs’ o PSC serien intel•ligents. I això vol dir que caldria que no votessin.

Banalitat en el diccionari de María Moliner, vol dir sense interès, i això és aquest article, què al ficar fenòmens diferents –molt diferents- dins del mateix concepte, explicats amb tòpics, fa prescindible la seva lectura. La revista Claves de Razón Práctica, dona espais a una sèrie de personalitats, que semblen tallades des de el mateix patró ideològic.  


Una tarda a l'opera

 Avui hem anat al Liceu. Les noces de Figaro, era l’escollida. La representació començava a les 19h. Hem anat amb tren. Amb la targeta de jubilats ens ha sortir força be de preu (4.25€). Hem passejat per una Barcelona atapeïda de turistes. Hem passejat per les Rambles, la Catedral, ocupada per diferents musics de carrers amb les seves guitarres.  Hem passat per la plaça Sant Jaume, amb reivindicacions sobre Ucraïna. Plaça Sant Miquel, per carrerons poc polits fins arribar a la Plaça Reial, feia molt de temps que no hi passàvem. Hi havia bombers, però no semblava que hi hagués cap incendi. Desprès ens en ficat per carrers fins arribar a la Basílica de Santa Maria del Pi, i hem anat per el carrer Petrixol. Encara sobreviuen un parell de cafès per prendre cafè i suïssos. La modernitat s’ho vol menjar tot, però faltaven les botigues de papereria i dibuix que eren un tret característic d’aquest carrer. Hem tornat a La Rambla, i tot envoltats de turistes. En voltat per la Boqueria,  ple de petits locals per menjar. A les 18.30 ens hem posat a la cua per entrar-hi al Liceu. Hem pujat al entresol, de la primera planta, es veia el 93% del escenari. Bon lloc per veure l’orquestra. Impressiona el lloc. Hi havia els habituals, perquè molts es saludaven com si fossin assidus a l’opera.



La Rambla



Plaça Reial


Una de les obvietats es que a Barcelona, un turista podria passejar-se per les Rambles, i veien les tendes de souvenirs, plena de imatges andaluses, on tothom parla castellà, és que aquí només hi ha un idioma, el castellà. Quant més turistes vinguin, menys català es parlarà. 




Liceu


A les 22.20h s’ha acabat l’opera. Un bon espectacle, amb música de Mozart, i unes històries de amors i embolics permanents. Els cantants excel•lents, jo no entenc, però les veus eren precises i la seva modulació també. Jo portava la confusió del famós Figarooo....., però amb aquesta opera no hi ha aquesta cançó, sinó al Barber de Sevilla!.  Que és una continuació d’aquesta. Hem arribat a Renfe en 8’ i el tren a Manresa s’ha fet esperar 5’. Al tren, més enllà de les veus automàtiques, la llengua que s’escolta es el castellà. Hi ha molta gent de fora, especialment, de sud-americana. El tren ha parat a totes les estacions, i el que un vol es anar més de presa, i ha pocs tren directes. A les 23.50h hem arribat a casa. Una bona tarda!


diumenge, 10 d’abril del 2022

Llevant-Barça: bogeria a la segona part!



I

Primera part horrorosa del Barça davant d'un Llevant voluntariós i que ha perdonat al àrea de Ter Stegen. Morales ha portat de corcó a la defensa del Barça que s'ha vist superada masses vegades per el Llevant. Un Llevant que està amb zona de descens, però que avui vol reivindicar-se. Un Barça ha sembla que a entrat en fase depressiva. Moltes errades el passes, centrades previsibles i una absència de la davantera molt preocupant. No hi ha idees clares ni encert, perquè no hi ha remat ni ocasions. Molt tindrà que millorar el Barça a la segona part perquè els tres punts son imprescindibles per recuperar la segona posició de la taula de classificació. El millor de tot, per dir alguna cosa positiva es que el Barça empata a zero. 

II

Segons els nord-americans el futbol europeu es molt avorrit, però si has vist la segona part d'aquest Llevant-Barça, no podràs dir que ha sigut avorrit. Ha sigut una segona part de bojos. Tres penals xiulats contra el Barça, els defenses ho podien haver fet millor, una aturada de Ter Stegen en el segon penal, ha donat oxigen al Barça que amb les incorporacions de Gavi i Pedri ha revolucionat el partit. Gol d'Aubameyang i Pedri han canviat el resultat, però el Llevant s'ha sobreposat hi ha aconseguit el gol del 2-2 gràcies a un penal absurd de Lenglet que feia uns minuts que havia sortit per Alves. Xavi ha fet  amb l'entrada de  Luuk de Jong i Adama per Aubameyang i Dembélé el miracle. Aquests canvis han fet el miracle, perquè al minut 93 Luuk de Jong ha rematat de cap el gol que dona la victòria i els tres punts. Masses emocions perquè el segons classificat hagui guanyat al penúltim de la Lliga. Luuk de Jong s'ha convertit en el jugador talismà de l'equip. 


Recomendaciones musicales

 







dijous, 7 d’abril del 2022

Eintracht de Frankfurt- FC Barcelona

 



I

Primera part de molta brega. Un Eintracht molt vertical ha tingut una oportunitat claríssima de Sow sol davant del porter. Ferran Torres al minut dos ha tingut el gol, però el porter Trapp ho ha evitat. La verticalitat dels alemanys ha fet mal a la defensa. Piqué s'ha lesionat i ha estat substituït per Lenglet.

Bona part del partit s'ha jugat a les bandes. Errades del Barça en les passades. Pedri no ha intervingut, i si Gavi tot cor i ganes. Les faltes a Gavi s'han deixat de xiular. El moment clau del partit ha estat el minut 39. Busquet  tocar la pilota, però l'àrbitre ha xiulat penal, sort del VAR que a deixat sense possibilitat al Eintracht. 


II

La segona meitat ha estat una mala copia de la primera. L'únic bo es el resultat, un empat a 1, en un mal partit del Barça. Al minut 66' una combinació molt precisa entre De Jong i Torres ha resolt aquest últim amb un tir que ha pogut superar al porter. De fet, és l'únic remarcable d'aquest segona part. Jugadors desapareguts han estat Aubameyang i Pedri, Alba molt imprecís amb els passes, Adama, poc resolutiu. Mal partir de Barça, i l'eliminatòria s'ha de resoldre al Camp Nou. Dembélé ha jugat a la segona part, poca presència del jugador. Gavi ha sigut substituït per De Jong. Els últims vint minuts el Eintracht ha jugat amb un jugador menys, per acumulació de targetes, però no s'ha notat aquesta superioritat al Barça.