Barça-Sevilla: Pedri i el seva màgia

 

I

Una primera part on el Barça ha merescut un gol, però que de moment es te que conformar amb un empat. Uns vint minuts elèctrics del Barça que a mesura que passava el temps ha anat perdent pistonada i un Sevilla que ha anat agafant la pilota amb possessions llargues, però estèrils.

En els últims minuts el Barça podia haver marcat, però el porter Bono ho ha desbaratat amb una gran aturada a xut d' Aubameyang. Si estiguessin amb un combat de boxa, el Barça guanyaria els punts,però això és futbol i si vols guanyar, cal marcar gols.

II

La segon part te un nom, Pedri Potter, amb un gol digne de Messi. Fent màgia, els defenses han anat per terra gràcies a les fintes del màgic Pedri que ha tirat un xut el cantó més allunyat de Bono. El Sevilla ha tingut les seves oportunitats, poques, mentre el Barça ha estavellat la pilota a la creueta de la porteria. Intensitat, neguit i finalment, el xiulet del àrbitre marcant el final del partit. Hem escalat fins a la segona posició de la lliga.

Recomendaciones musicales

 

El vídeo és un resum del segle XX i (potser) del XXI

Arte y música: Moise Kisling

 

Moise Kisling (1891-1953)

La voz de Galdós suena en el siglo XXI

 

"Sí, hijo mío, el fanatismo tiene aquí tanta fuerza que aunque parezca vencido pronto se rehace y vuelve a fastidiarlo todo. Los más liberales creen en el infierno, adoran las imágenes de palo y mandan a sus hijos a los colegios de curas". Y dice triunfalmente Santiago Ibero cuando él y Teresa cruzan en tren la frontera de Francia: "Huimos del pasado; huimos de una vieja respetable y gruñona que se llama doña Moral de los Aspavientos, viuda de don Decálogo Vinagre*". (pág.189)

El PP celebra -palabra extraña en su situación- Congreso en Sevilla. PP y Vox son hijos del franquismo más rancio y casposo. A ellos le cuadra bien lo que decía Galdós a propósito de esa derecha eterna que soportamos en España.

*El texto es de Galdós -La vuelta al mundo en la Numancia- y aparece en el libro de Antonio Muñoz Molina, Seix Barral (Planeta),Barcelona, 2021.

La inflació: els preus de la gasolina i l'electricitat

 

El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen? 

Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burla a tota la ciutadania amb el vist-i-plau dels governs de torn. Com a conseqüència de tot plegat, la inflació puja fins un 9,8, cal retrocedir fins el novembre de 1984 amb un 10%, i el nostre sostre està situat el 28% al agost de 1997 (IPC). Quant pensen actuar el govern contra aquesta escalada de preus de la energia?

PD: Els consells de la Sra. Ana Patricia Botín, Santander aconsellant abaixar el termòstat fins els 17 graus és un bon recordatori de les elits econòmiques d'aquest país.

Ruta per Jordania

 

Frases intempestives: Albert Camus

 

A propòsit de Ucraïna:

"En períodos de revolución siempre son los mejores los que mueren. La ley del sacrificio deja la última palabra a los cobardes y a los prudentes, puesto que los otros la han perdido al dar lo mejor de sí mismos. Hablar supone siempre haber traicionado" (pág.281)

["En períodes de revolució sempre són els millors els que moren. La llei del sacrifici deixa l'última paraula als covards i als prudents, ja que els altres l'han perdut en donar el millor de si mateixos. Parlar suposa sempre haver traït"]