diumenge, 20 de març del 2022

R.Madrid-0 Barça-4:




 I

Una primera part molt bona d'un Barça que ha trobat porteria (2), però que podia haver marcat més gols. Un equip que ha jugat molt còmode, amb un R.Madrid que ha estat present els primers 20'. Un bona oportunitat es tot el seu balanç. No jugava per part del R.Madrid del seu millor home, Benzema, ha permès a la defensa del Barça jugar sense gaire estres.

Aubameyang, ha sigut l'home determinant del Barça. El seu fixatge ha estat un encert. Instint de gol, malgrat les oportunitats perdudes. Ferran Torres, li costa marcar. Amb 0-2 ha arribat la primera part. Un R.Madrid que no ha jugat al seu nivell. El Barça no li ha deixat jugar.  


II

La segona part ha sigut una repetició de la primera. En deu minuts el Barça ha marcat el dos gols. Un de Ferran Torres, amb un gran gol i Aubameyang amb un gol de fantasia, amb l'ajuda del VAR. Allà es va acabar el partit. Un R.Madrid desconegut sense esmà ni ànima i un Barça que volia el 0-5, però ja no s'ha mogut el marcador. Victoria balsàmica, però que encara estem molt lluny de la classificació amb el R.Madrid. Cal tocar de peus a terra.


Recomendaciones musicales

 






dijous, 17 de març del 2022

Galatasaray-Barça: Mal partit del Barça!



I

Una primera part decebedora, cometent els mateixos errors que la setmana passada. Molta pilota i poques oportunitats.  De Jong al 10' ha pogut marcar, però la pilota s'ha anat fregant el pal. El Galatasaray amb molt poc treu petroli. Babel hauria pogut marcat al minut 12, Ter Stegen ha aturat. Un córner del Galatarasay ha permès a Marcao sol de marcatge fe el primer gol (28'). Sort que al 37' Pedri ha marcat un gol digne de Messi. Molt poca aportació de Adama, Aubameyang i Ferran Torres.


II

Una segona part horrorosa, ple de errades impròpies d'un jugadors que perdien la pilota amb una facilitat incomprensible. Dembélé ha entrat per Adama, però avui el francès no s'ha la vist. Al minut 49 gol d'Aubemeyan a passada de de Jong ha estat l'únic positiu d'aquests 45'.  Aquestes errades han fet un joc sense cap sentit, i a punt ha estat de què Kerem pogues empatar un partit que havia entrat en fase comatosa. Mes canvis, però el partir anava cap el suspens d'un final incert. La graderia cridava i ha començat a llançar ampolles d'aigua. Alba, ha acabar traient de polleguera a la graderia. Aturada del partit durant 2'. L'àrbitre molt complaent amb el Galatasaray, a xiulat el final del partit al minut 95. Classificats !


dimecres, 16 de març del 2022

Reseña: El apocalipsis de Luis Antonio de Villena

 Luis Antonio de Villena, Todo vale y todo se destruye. Claves de Razón Práctica, nº 281, marzo/abril 2022.





El tema central es la banalidad. El texto destila nostalgia de otros tiempos. El lema sería: El ayer era mejor que el hoy. Despotrica contra Instagram, el medio es el mensaje. Todos podemos convertirnos en famosos de lo prescindible. Dice:   “La mediocridad, la grisalla, la vulgaridad, el espíritu de grupo no son elección, sino el fruto de un tiempo inculto que el poder somatiza desde su propia imagen.”(pág.15)

Villena busca focalizar a los culpables. Siempre ha de haberlos. En su honda pesquisa recoge lo que considera la raíz del mal, a saber: “[son] el triunfo de la pauperización que vivimos con este horrible gobierno y acaso con otros, de ello estoy seguro, pero si intentamos algo más, tras la ropa que dure y barata, tras la comodidad que justifica todo, encontramos el clásico y hoy triunfal, “dónde va Vicente, donde va la gente”. (pág.14)

¿Qué significa todo esto? Se lamenta de la falta de personalidad, de carácter, de ser. ¡No hay estética! Triunfa el chavacanismo, Rosalía sería un ejemplo paradigmático. “Este gobierno horrible” (sic), quiere decir, el gobierno de Pedro Sánchez, apuntalado por Podemos, son los responsables de todo mal pasado, presente y futuro. Habla de minorías selectas. Un clásico en el pensamiento ultraconservador. Un autor como John Stuart Mill (s.XIX), también hablaba de minorías selectas, pero pensaba que estas minorías debían poner su conocimiento para que las clases más desafortunadas, pudiesen adquirir el conocimiento que permitiera autogobernarse por sí mismos. Villena no tiene en mente este plan de Mill. 

Como todo le molesta, carga con la moda de utilizar palabras en inglés, para quedar más cool! (otra palabra en inglés). Hace una fenomenología condescendiente. Se eleva a altos cargos de responsabilidad a personas incultas. Sin ir más lejos Pablo Casado quería ser Presidente de Gobierno con un escasísimo bagaje cultural. Una cultura –no toda la cultura- vive en el desierto de las selfies. 

Una sociedad que exalta la individualidad tiene como derivada no querida, es que muchos no sea capaces de mirar más allá de sí mismos, en un ejercicio narcisista. No es un problema de las escuelas, se les pide todo, empieza en las familias, y va ascendiendo en todos los niveles. Hay gente extraordinaria en todas las facetas de la vida. Ejemplaridad* es la palabra que deberíamos respetar, pero nuestra vida pública no ha ayudado en nada a esa ejemplaridad. La modestia es un valor a la baja, mientras que en los programas basura se exalta el histrionismo y el griterío y la falta de educación, esos son famosos. Pero, eso es sólo una parte y Villena parece que lo quiere hacer extensivo a toda la sociedad. Tal vez debería de dejar de ver esos programas.


dimarts, 15 de març del 2022

Guanyar-se la vida com un rei

 



La imatge d'aquest "Congreso Internacional"  porta la imatge dels Reis d'Espanya. Potser el/la grafista no s'han adonat de la ironia del títol d'aquest congrés: Ganarse la vida. Género y trabajo a través de los siglos".  Felip VI es guanya la vida fent de rei. És un lloc de treball molt exclusiu. La seva elecció va passar per davant de la Constitució i de la línia de successió, però tan s'ha val, calia que fos home. La història d'Espanya com la d'altres països ha estat lligada -per l'espasa- a la reialesa. Ells, els reis, no tenen que guanyar-se la vida, la tenen regalada des el dia del seu naixement. Ells si porten un pa sota el braç. Amb la fotografia reial, la meritocràcia no cal, Felip VI te feina però no ha tingut que lluitar per aquest lloc. Per la seva filla, tindran que canviar la Constitució, però el que es segur, és que no hi haurà cap referèndum, i això per el be nostre, no sigui que no volen una monarquia vella i caduca. 



dilluns, 14 de març del 2022

Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra

 




La guerra que tenia que ser ràpida, va adquirint poc a poc, el paisatge natural de les guerres: devastació, destrucció i mort. Això és la guerra! Per això ningú la vol. Però el cert és que la guerra plana contínuament en aquest món. La diferència és que aquesta guerra, no es produeix a l'Àfrica, o al Orient Pròxim, és a tocar a les fronteres de la UE. Putin, President d'aquesta República sui generis anomenada Rússia, te tot el poder en les seves mans. 

La destrucció sistemàtica de les ciutats, Mariúpol com exemple, dona relleu a l'idea de urbanicidi. Putin sembla que no vol quedar-se amb Ucraïna, però fa tot el possible perquè no quedi res d'en peus. Hospitals, escoles, edificis d'habitatge, d'oficines, tot és susceptible de destrucció sistemàtica.  Segons la propaganda de Putin, Ucraïna, és un niu de nazis. Es parla de 2500 civils morts a la ciutat de Mariúpol, a conseqüència del foc del exèrcit rus. 

La UE veu impotent com Putin destrueix una nació. La lluita serà acarnissada i aferrissada. Les ciutats que fa 20 dies, eren com les nostres ciutats, ple de botigues, de carrers plens de gent, anant a comprar o passejant, ara tot això està destruït. La fugida de més de dos milions de persones -dones i nens i gent gran-, omplen les ciutats frontereres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, països de transit, per una destinació incerta en el espai i sobretot, en el temps.


 



Veien les imatges de la guerra, sembla estrany que tothom no sigui pacifista. Però la realitat ens diu que la guerra res mes cal per començar-la un bàndol. Sembla fàcil dir que et rendeixes, però algú no faria res quan es casa teva la que volen destruir?