Zombis-1-R.Madrid-2

 

Ahir el Barça-Madrid va està decebedor per els barcelonistes. Un equip sense ànima, perdedors des del principi al final. Un equip, que té sort de jugar a una lliga molt discreta, on sempre manen els mateixos, i sense sensació d'equip. Hi ha nous jugadors, molt joves, però falta conjunt, estratègies per capgirar un partit. Un entrenador qüestionat des de la pròpia directiva, què va tenir que suportar uns energúmens quant va sortir del camp. 

L'entrenador té que saber administrar el que hi ha. Te que manar i dirigir els seus. No pot esbroncar els de sempre, i deixar que Piqué jugui de davanter centre  perquè altra dia va marcar un gol. Jugadors que es fa difícil entendre perquè jugant. No ha de ser fàcil gestionar un vestidor amb tants egos, però per això està l'entrenador. Per posar-hi ordre i ganes de mossegar, per exemple, Gavi. Ansu no va estar fi, encara li tremolen les cames desprès de firmar el nou contracte. Sembla absurd aquestes clàusules delirants, quant tothom sap, què si un jugador vol marxar, acaba  marxant.

Un Busquests omnipresent al centre no ho pot fer tot, perquè hi ha jugadors que juguen sense saber què ha de fer. Una defensa que sempre fa aigües per tota arreu. Ara no tenim Messi per arreglar-ho, ni Suárez, per cert, perquè va marxar? Un Madrid, sense massa personalitat, va ser capaç de guanyar sense la sensació de haver fet res del altra món, davant del etern rival. Ni l'excusa del àrbitre pot ajudar.

L'era post Messi, és això, un conjunt de jugadors, què saben que l'entrenador està a la corda fluixa, i la falta de lideratge per imprimir caràcter a un equip zombi.

PD: Ansu Fati, es un bon jugador, almenys fins ara, però malauradament, no és Messi, perquè d'aquests jugadors son l'excepció, i el Barça ha pogut gaudir del seus joc i els seus gols.

 

El Camí de Sant Jaume a Catalunya (I): Coll de Panissars a Biure

 

Camí groc

*

Le Perthus

Muntanyes del Canigó

*

Torre de Panissars

Fort de Bellaguarda

Lloc arqueològic de Panissars

La Jonquera

L'Estrada

Biure

* Cortesia d' Estebe

Recomendaciones musicales

 

Arte y música: Sanford Robinson Gifford

 

Sanford Robinson Gifford (1823-1880)

Les veus del Oracle

 

L'article de Joan Burdeus, "És país per a vells" (Ara.cat, 20/10/21) planteja per començar el lloc de la trobada:  "És paradoxal que al Círculo Ecuestre estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social". 

En el seu article comenta que la paraula que varen repetir els interlocutors de la xerrada fos "descontextualitzar". Així és podia reivindicar a tots aquells que ara estan passant per dificultats, sigui Joan Carles, Kohl o Andreotti. És veritat, tendim a eliminar allò positiu i ens queden en el negatiu. El problema és que els governants, tenen un plus de exemplaritat envers de la ciutadania que els ha votat.

"Descontextualitzar" és una paraula estranya per aquests vells governants que no saben anar-se'n a casa a cuidar bonsais. Varen tenir el seu temps i van fer moltes coses bones i també dolentes. Però sobretot, van acabant sent guardians de les essències pàtries. I d'això encara viuen, i per aquest motiu poden passejar-se a donar lliçons de bons patriotes (nacionals).

Otegui reconeix a les víctimes d'ETA

 

Ara fa deu anys que ETA va deixar de matar. Otegui va dir que: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït. A ningú el pot satisfer que tot allò passés, ni que s'hagués prolongat tant en el temps". Costa d’entendre perquè es va perllongar tant. Però això, és molt, algú diria què històric. Penedir-se del què s’ha fet malament, és un fet crucial per Euskadi, però també per la resta d’Espanya, malgrat que la dreta extrema no tindrà mai suficient, malgrat que els seus patrocinadors mai ha demanat perdó, ni ho faran mai, per tot el patiment de 40 anys de franquisme. I si com diu Sánchez Ferlosio, la legitimitat la dona les armes, llavors, tota la resta és retòrica.

Mitja Marató a Barcelona: 59:39

 

Baixar de l'hora a la mitja marató és a l'abast de molts pocs corredors. El record absolut es de 57:32 a càrrec de Kibiwot Kandir (Kènia) a València al 2020. Com cada carrera és un món, i els circuits s'han d'adaptar a l'orografia del lloc, aquest  59:39 son dignes de recordar. En un altre lloc, ja vaig dir que fer aquestes marques son purament estratosfèriques per els comuns dels mortals. Per fer-se una idea del què significa, s'ha de pensar que caminant la mitja és de 12 minuts per kilòmetre, corrent a nivell de mitges maratons populars, es de 6 minuts, sols a partir de 5.30 es baixa de las dues hores en mitges maratons. Enhorabona a Haftu Teklu i a la guanyadora femenina Sandrafelis Tuei, per aquestes marques impressionants.