diumenge, 28 de març del 2021

Bankia diu adéu.... per integrar-se a CaixaBanc

 


José Ignacio Goirigolzarri (CaixaBanc)


"CaixaBank tenia la seu social a València, Bankia té la seu social a València i CaixaBank tindrà la seu social a València."


De Bankia a CaixaBanc, aquest és el salt de José Ignacio Goirigolzarri (67 anys). Hi ha gent que sempre cauen den peus, aquest és un.  Si et rescaten, ets un bon gestor? Cert, els bancs, ja no son el què eren, però, no se'ls deixa caure, l'exemple de Bankia és paradigmàtic (23.000 milions d'euros de rescat públic). Les fusions han creat gegants què saben què si tot va malament, sempre tindran l'aval del Estat. Com resultat de la crisi financera del 2008, la pèrdua de valor dels bancs ha estat constants. A prop de 100.000 milions d'euros s'ha invertit per mantenir el sistema bancari. Un rescat polític què va premiar totes les males practiques del bancs, i què la ciutadania encara ho pagarà. Mentre els bancs son ajudats amb diners de tots, els desnonaments segueixen sense entrebancs. Potser si què és fàcil ser director de CaixaBanc, perquè per molt malament què ho facis, sempre vindrà l’Estat per ajudar-te!.

Recomendaciones musicales

 






dissabte, 27 de març del 2021

Esquerra té una pedra (Junts) a la sabata

 



No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.

El arte y la música (VII)

 

dilluns, 22 de març del 2021

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (III)

En Robert, sembla que porta una vida paral•lela, portava roba massa cara per les possibilitats de la seva mare, que ha parlat amb els mitjans, a canvi de diners. Potser en Robert “s’avergonyia d’ella i que ja no volia que formés part de la seva vida, que l’havia bandejat” (pàg.266). Semblava un zombi, sense reflexos ni esma, res més fuma sense parar. Li pregunten com es que té aquella roba cara, però la mare sembla que ho no sap, també portava un rellotge car, què ara la mare sembla interessada a recuperar-ho. La Vanja està emprenyada amb la mare, perquè no sembla massa col•laboradora. 



A la tornada cap la comissaria, Sebastian parla amb la Lisa, ella li donava diners per fer veure que eren nuvis, però no tants per la roba que portava. Mentre la Vanja està enfadada amb la mare, per això pot dir: “ No plorar la mort d’un fill és malaltís i prou” (pàg.265). Però en Sebastian no li compra aquesta idea. La Vanja, sospita que en Sebastian amaga alguna cosa, però què?

A la comissaria tothom a fotut el camp. En Torkel té una xerrada amb Sebastian, però no s’han surten. És veritat que li ha dit coses de la Lili, però li fa mal pensar-hi. Sebastian, torna a la carrega per saber qui és la Anna Eriksson. S’han va a buscar fortuna amb Billy, desprès de dubtes, li diu que ja ho mirarà. 

Torkel va a sopar amb la Hanser. Parlen del cas, i més tard parlà del fill que va morir, en Niklas. En Torkel no ho sabia, i li pregunta com va ser, la resposta es que “es va acostar massa al cable d’alta tensió” (pàg.280). Què difícil és poder pair un accident d’aquesta mena. Adolescents! 

Al altra part de la ciutat hi ha en Haralsson fent mèrits per dir que ell és un policia com cal. Està fent vigilància, malgrat que ningú li ha dit què ho fes. Està vigilant la casa d’en Alex Johansson. A casa, s’ha convertit en un petit infern amb la Jenny, què està en vogint per quedar-se embarassada. 

Mentre en Benjamin, va a seva, la Vanja s’hi posa a treballar amb el material que va portar l’Ursula. Potser si què competeixen ! Comença a seguir el mètode de l’Ursula, i acaba fent un descobriment, apareixen unes inicials PW. A cert dies i hores, surt PW. Què voldrà dir? La Vanja truca a la Beatrice, la tutora d’en Roger. Li diu un nom, Peter Westin, és psicòlog. 

La divisió del treball fa que en Billy, truqui a la Linda Beckman, la ex novia d’Axel Johansson. En Billy i la Vanja, queden amb ella al restaurant que hi treballa. Poca cosa els pot dir, excepte, que estava obsessionat per els diners. Ara sabien que en Roger havia anat al pis d’Axel.

En Sebastian té un somni no és gens divertit, té a veure a la Sabine i la Lily, i les seves morts. Per esbravar-se de tot això, l’únic que se li va acudir va ser anar a seduir a la Beatrice. 

I l’assassí, és pregunta perquè no han seguit la pista que havia deixat tant convenientment a casa de Leonard Lundin? També ell, té somnis. L’assassí va llegir el diari que en Benjamin Bergman s’havia incorporat al equip com a psicòleg. L’assassí, va pensar ràpidament amb Peter Westin, calia tallar qualsevol pista. 

El grup d’en Torkel segueix seguint pistes. Per la seva part el heroi solitari Haralsson, desprès d’estar-hi al congelador del seu cotxe, veu en Axel anant d’amagat a casa seva. Però, amb l'ànsia de fer la detenció ells solet, es precipita i alerta a Axel que surt corrent, Haralsson també va corrent, malgrat que se suposa que té malament el turmell, les seves maleïdes mentides. 

En Sebastian, rep una bronca d’en Torkel, per què on s’ha vist que un investigador s’han vagi al llit amb la mare d’un del sospitosos la Clara Lundin?, què l’esperava al costat de casa seva, quan veu que va en cotxe amb un altra dona, la Beatrice. Si en Torkel s’assabenta que també ha estat amb la Beatrice, tot s’ha haurà acabat. El problema d’en Sebastian és que no volia canviar*.


*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.