Recomendaciones musicales

 

La política de vol rasant

 Avui comença la primavera. El Covid-19 segueix ací, i les vacunes encara no arriben, desprès de la polèmica amb la vacuna d’AstraZeneca, per els casos de trombosi i si hi ha connexió entre un i l’altra. La UE ha dit què no n’hi ha. A Catalunya a partir del dimecres comença a vacunar-nos, desprès d’una setmana de paralització.

Les eternes converses entre ERC i Junts, no acaben de moment en un nou govern. Fins quant? La CUP s’ho mira i rumia. Ja tenen un pla  per governar Catalunya per els propers quatre anys? Ara mateix, sembla què quatre anys és massa temps, per tothom!

En l’àmbit espanyol, les picabaralles de vol rasant, entre la dreta i l’esquerra no generen esperances. Detonant, Múrcia, una CCAA –art.144 CE, és a dir, sense cap voluntat d’autogovern-, governat per el PP i Vox, ha superar la tempesta que Cs i PSOE volien. Trànsfugues pagats amb càrrecs, i tots tan contents. La dreta ha tingut què en passar-se un altre gripau, la llei d’eutanàsia. Caldrà veure com s’aplica, però la extrema dreta i la caverna mediàtica ja han pronosticat, el assassinats en masses, de la gent que vol una mort digne. Ells que clamen “llibertat o comunisme”, quan es tracta què eleccions personals, ja estén posant pals a les rodes.

Múrcia salva un possible govern PSOE i Cs, i Madrid avança eleccions. I Pablo Iglesias, demana participar-hi, deixant el “govern més progressista de la història”. Ayuso, ja ha dit: “Llibertat o comunisme”. Les enquestes diuen que guanyarà Ayuso i Vox, i això no deixa massa ben parat al Iglesias. Mentre el PSOE es frega les mans, Cs, desballestat, i l’incordi de Pablo Iglesias, a la CCAA de Madrid. 

El arte y la música (VI)

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (II)

 Per començar, en Bergman, és presenta davant d’en Torkel per dir que vol ajudar en la investigació. En Torkel acaba accepten, malgrat el desgrat d’Úrsula, una altra investigadora, que coneix bé amb Bergman.  Bergman, té un únic motiu, utilitzar les eines de la policia per esbrinar qui és l’Anna Eriksson. De moment, ja és a dins. Mentre, l’assassí, ha posat al garatge del Lundin, la jaqueta ensangonada d’en Roger. L’assassí, vol què les proves apuntin a Leonard Lundin. Una trucada anònima, porta a la policia al garatge en qüestió, i troben la jaqueta, malgrat què el dia anterior, havien escorcollar el lloc, sense trobar rés. Bergman, en molt poc temps, dins del grup, ha sigut capaç de posar del nervis a tothom. Per fer punts, Bergman, rebutja que la jaqueta l’hagi posat en Leonard, és massa evident, inclòs per el tanoca del noi. 

Per fi, han obtingut els vídeos què buscaven. A les imatges és veu en Robert, i també amb Leonard. L’institut Palmlövska, on estava Robert, resulta què també va estar en Bergman, han tingut paraules desagradables amb el director, per saber com li anava al noi. Veient l’ institut, ha pogut pensar que ““Al capdavall, l’infern no tenia tendència als canvis” (pàg.197). Han parlat amb la seva tutora. Comproven, que la Lisa, la novia d’en Robert, els ha mentit descaradament. Ara la Vanja i el Bergman, s’han van a casa de la noia, saben què està sola. La pressionen per què els i digui què va passar al capvespre. Per fi, la Lisa confessa que en Robert no és el xicot d’ella, és un  altre, en Robert va marxar d’hora. Venen els pares, i quan veuen l’escena volen muntar un pollastre, però en Bergman, s’ho manega de tal manera, que surten d’allà havent capgirat la situació. Desprès d’anar a casa de la Lisa, s’han van a casa del seu millor amic, en Johan, la conversa sembla què no va enlloc, però els diu que el bidell de l’escola, el van fer fora, per culpa d’en Roger. Això, si és un avanç o almenys ho sembla.

La Vanja i en Bergman, tornant al institut per parlar amb el seu director, i preguntar-li si podia explicar que va passar amb el bidell. Segons el director, el bidell venia alcohol els menors i per això, havia sigut despatxat. No calia fer un gra massa de tot això, les i diu. La Vanja es pregunta què tenia que passar per posar una denuncia a la policia? 

S’han van a la adreça de bidell, que és diu Axel Johansson. A la seva casa no hi es. Mentre va en cotxe, Bergman, té un soliloqui particular. Ell estimava a la Sabine, i a la seva filla, i ara, tot d’una podia tenir una filla o un fill, era una situació ven estranya la seva. La veïna d’Axel és molt xerraire, i segons Bergman, una dona de gris,  perquè tot ho porta d’aquest color, els explica que fa dos dies no a vingut a casa, però té una novia molt jove, i no ho veu gens bé això. Pels carrer d’Axel, i troben a Haraldsson, buscant pistes, tot sembla encaminar-se cap el pis d’Axel. En Axel, tenia fixa policial, això era bo, potser havia pujat d’escala, però mai se sap. A més, si l’assassí, era un estrany, llavors, la possibilitat d’enxampar-lo és feia molt i molt difícil. A la reunió del grup, s’explica tot això, de fet no s’ha avançat massa, trucant a la Vanja, també té vida privada, i escolta bones noticies. Torna a la sala de reunions. L’Ursula està a punt d’arribar.

Quant arriba porta noticies d’allò més inquietants, va morir de un tret al cor, per això l’assassí, va furgar al cor, per treure-li la bala, les ganivetades, eren postmortem. En tot cas, no hi ha masses pistes*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Cs no té oxigen fora de Catalunya

 

La fotografia es veu a Inés Arrimadas (Cs) en mig d'altre gent, en un acte per el 11-M, difuminat en un primer pla Casado (PP), partit què encara no ha desmentit tota la merda que va llançar el dia del atentats d'aquell 11-M. Potser aquesta fotografia és una metàfora del què li passarà a Cs en l'escena política nacional. 

Cs era un partit què s'entén en clau catalana, un partit sense ideologia clara, eren de dretes, però ho dissimulaven,  exhibien catalonofobia, especialment, amb l'àmbit de la llengua catalana. Segons ells, cal defensar el castellà què està en perill d'extinció. El procés independentista, els va fer un partit què va saber aglutinar a una part molt important de la societat, era transversal. Els partits catalanistes no van saber atreure aquesta ciutadania, en un error gravíssim.  La victòria electoral del Cs a Catalunya les eleccions del 2017, va semblar el moment culminant del partit a Catalunya, però la victòria va ser pírrica, perquè Cs no va ser capaç d'aglutinar a diferents votants d'altres partits, com PSC i PP, i es va quedar sense capacitat d'alternativa per governar. 

Aquest model, es va exportar a fora de Catalunya, i el resultat ha estat letal per ells. Aquestes maniobres d'Arrimades contra el PP, ajudada de bon grat per PSOE, portaren a Cs a la marginalitat. És molt probable, que molts càrrecs vaguin a buscar altres cadires al PP o on calgui. Cs no té cap espai vital fora de Catalunya, ara a Catalunya, aquest espai obert per Cs, s'ha colat Vox, és el què té dedicar-se a cridar, sempre hi altres què ho fan encara millor. 

Recomendaciones musicales

 

El arte y la música (V)