El arte y la música (II)

 

In Memoriam

Chic Corea

(1941-2021)

Día Mundial de la radio

 

Adiós a Rato y hola Hasél

 

Tu que pots, vés a votar

 Sort que la companya electoral s’acaba. Masses opcions per tant minúscules diferències entre ells. Necessitaríem una mena de eina com el càlcul infinitesimal, per esbrinar quines diferència existien entre els grups afins. Almenys hi ha un grup, que té esperit de diferenciar-se de la resta. El seu lema seria com “Vull ser President de la Generalitat, per dir que la Generalitat és una merda”. Coherència no hi ha, però malgrat això, les enquestes li donen 6 0 7 escons. Es el què té viure en un món tan desequilibrat. La gent, almenys  una part, vol solucions màgiques. Vol culpables. Vol tindrà algú que dir-li que és per culpa seva que ell està així. 

Un del errors del independentisme, ha sigut desentendre's d’aquestes grups. A l’era Pujol –el polític més influent del segle XX, a Catalunya-, tractava de apropar-se, ho intentava. Però ara, no és el cas. I ja saben que si no conrees aquestes vots, aniran algú que si vol apropar-se. És més, alguns han fet bandera d’aquestes grups. Molts d'aquest voten esquerres, però ja no. L’eix nacional-unionista pesa més què el ideològic, esquerra-dreta, també hi ha un altre eix, eficiència-ineficiència. Com en el món, res surt que s’ha previst, aquestes eixos, va barrejats en diferents dosis. Segons els context, es pot votar a uns o a uns altres. En aquesta etapa líquida, ja no hi ha fidelitats els partits, perquè varen ser ells, els qui s’han van desempallegar de la ideologia per fer un mix en què no se sap de que van.

Diumenge toca votar -això ho va decidir el TSJC, no el Parlament-, hi ha països que és obligatori, a casa nostre es voluntari. Jo sempre he anat a votar, és una exigència moral, vinc d’un temps que no és podia votar, així què si, és un imperatiu moral. I en passa com a tothom, amb tanta oferta costa decidir-se, tots ells son substitutius d’allò que ara no existeix. Hi ha una cosa clara que per mi fa de criteri: Qui vol destruir tota la feina que s’ha fet en aquests quaranta anys d’autogovern? Es clar què les coses és poden fer millor. Han de ser millors, però veient els que venen, la Generalitat es convertiria com a molt en una Diputació o simplement una terminal del “Gobierno Civil” (ara és diu Delegación del Gobierno).

Imatges de dos galàxies molt llunyanes

 

El ébola reaparece en la República Democrática del Congo

[La vacuna de oxford sólo tiene un 10% de eficacia contra la variante sudafricana]

Les dues imatges expresan l'abisme de mitjans d'uns i altres. Sembla que efectivament, vivim en dues galàxies molt llunyanes. Malgrat què el que passa a l'Àfrica també arriba a Europa i al inrevés. 

[Las dos imágenes expresan el abismo de medios de unos y otros. Parece que efectivamente, vivimos en dos galaxias muy lejanas. A pesar que lo que ocurre en África también llega a Europa y al revés.]

Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia

 

Avui és el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia. Un día per concienciar de la importancia de que la ciència no te generes i sí cap, cor i voluntat. El 50% de població és un potencial massa gros, perquè és perdi, no ens ho podem permetre. Els Premis Nobel hi ha 587 homes (97%) i 20 dones (3%), potser ja va sent hora de canviar aquest panorama.

¡Nada en la nevera!

 

¡Al ritmo que vamos los mayores de 75 años pueden esperar sentados!

[A el ritme que anem els majors de 75 anys poden esperar asseguts!]