Birmania: casilla 0

 

El golpe de estado protagonizado por los militares en Birmania confirma, el hecho que los militares no quieren bajo ningún concepto ceder el enorme espacio de poder que ya poseían. No ayuda que China sea visto por los militares, el mejor aliado estratégico para sus propios fines. En otro lugar, ha hablado largo y tendido sobre Birmania, y no repetiré lo allí dicho. Lo único cierto, es que la apertura al exterior de la mano del turismo, un país extraordinario, hacía posible su conexión con el resto del mundo, la pandemia y la falta de turistas, habrá agravado las difíciles relaciones entre el gobierno civil y el poder militar que controla buena parte de los recursos. Una muy mala noticia la sociedad birmana que miraba el futuro con esperanza.

Tenir por a les meses electorals

Hi ha qui és fa el sorprès per demanar ser exclòs de les meses electorals. El TSJC, n'és el responsable. No és un problema de voler participar, sinó què les actuals condicions de la pandemia feien necessari el seu aplaçament, però el TSJC, té molta pressa per fer-les. Així, què primer hi ha un incendi -la pandemia- i llavors hi ha uns piròmans,-TJSC- que volen tirar més benzina, per què tenen que pagar els ciutadans les temeràries afirmacions del TSJC per obligar-nos a anar a votar?

 

Amnistia

 

Recomendaciones musicales

 

Esta tarde ví llover...

 

 

Avui l’article de Narcís Comadira, Finals de gener, és el més recomanable per la seva franquesa i foscor, un xic desesperat, un article punyent, en blanc i negre, sense floritures, sense cap horitzó de primavera. Es gener. Té raó, tot ho decideix Madrid, però, el febrer caldria sortir de casa, ja sé que fa molta mandra, però no podem fer-li la feina a Madrid. S'ha d'anar a votar, com si la primavera estigues a tocar, ja voldrien què calléssim, per això, hem de parlar clar, el 14 de febrer, una data imposada des d’una instancia, TSJC què jugar a ser l’àrbitre gens neutral, per imposar-nos un President de la Generalitat, què aquest sí callarà per tranquil•litzar els de la Moncloa i a tota la resta. Plou, i fa sol, hi veig un arc de Sant Martí, això no és cap metàfora, és simple física, però més enllà d’aquesta foscor, d’aquesta pandèmia interminable, dels estralls en la economia de las persones, de les mesquineses dels partits polítics, de la supèrbia dels governants, de la destral sota el cap de la llei mordassa, que veu sediciosos en cada Pablo Hasél, malgrat tot, la vida segueix, no val compadir-nos, no val callar-se, ja els agradaria, per això, el 14 de febrer, cal anar a votar, no esperem miracles, no n’hi ha, cal pica pedra, no és bonic, però és el que toca.  

Sostenella y no enmendalla: TSJC

El TSJC, fa mala política, des de quan el TSJC pot fer judicis polítics? Si el Decret de la Generalitat era un nyap, llavors, tenia l’obligació de dir-li en què s’ha havia equivocat, se suposa que hi ha juristes per fer aquesta feina, no poden ser tots tan dolents, no? En tot cas, l’argument definitiu era què no és podia ajornar ni un dia més les eleccions, per la incertesa que produïa a la vida política catalana. Es a dir, l’argument, no va de si s’ aplicat be la llei, sinó d’un judici d’intencions absolutament, improcedent en el seu àmbit de competència. El problema de tot plegat, és que el TSJC, fa política contínuament a Catalunya. Si observem les dades de la Covid, quan el TSJC suspèn –dia 19 de gener-,  el Decret per traslladar les eleccions del 14 de febrer al 30 maig, si bé alguns indicadors van a la baixa molt lentament, les UCI, han pujant el 19 de gener de 613 a 718 per Covid, el total, tant de Covid com sense, de 995 a 1098 malalts. És possible que el TSJC no està gens interessada en les qüestions sanitàries, perquè si fos el cas, un altra actitud hauria pres. Recordin que al País Basc i Galicia és van posposar sense cap entrebanc judicial. Tornem a repetir, les motivacions del TSJC no son jurídiques sinó polítiques, volen fer un favor els del art.155. El TSJC manté les eleccions del 14-F, sostenella yno enmendalla!

¡ Más vacunas, es la guerra !

 

Faltan vacunas. No hay en las cantidades que se esperaban. Las farmacéuticas, siempre atentas al bienestar de la sociedad, han decidido que es mucho mejor venderlas al mejor postor. ¡Son negocios ! Como vivimos en el mejor de los mundos posibles, las farmacéuticas, ha pensado que ellos que son los filántropos de esta película, pueden permitirse algunas licencias. Por ejemplo, ¡ vendérselas a cualquiera que pueda pagarlas más caras, claro! Después nos quejamos del sistema, pero éste es ideal. Las vacunas darán y salvarán muchas vidas, pero los accionistas, necesitan los beneficios como el aire que respiran. Del egoísmo de las farmacéuticas podemos sacar beneficios para la salud de todos - ¡los que lo puedan pagar !- y una cuenta de resultados que hagan resplandecer a los accionistas. Así es nuestro sistema, por si algún despistado lee estas líneas.