Recomendaciones musicales

 

Arte y música: Mark Rothko

 

Mark Rothko (1903-1970)

Galatasaray-Barça: Mal partit del Barça!

I

Una primera part decebedora, cometent els mateixos errors que la setmana passada. Molta pilota i poques oportunitats.  De Jong al 10' ha pogut marcar, però la pilota s'ha anat fregant el pal. El Galatasaray amb molt poc treu petroli. Babel hauria pogut marcat al minut 12, Ter Stegen ha aturat. Un córner del Galatarasay ha permès a Marcao sol de marcatge fe el primer gol (28'). Sort que al 37' Pedri ha marcat un gol digne de Messi. Molt poca aportació de Adama, Aubameyang i Ferran Torres.

II

Una segona part horrorosa, ple de errades impròpies d'un jugadors que perdien la pilota amb una facilitat incomprensible. Dembélé ha entrat per Adama, però avui el francès no s'ha la vist. Al minut 49 gol d'Aubemeyan a passada de de Jong ha estat l'únic positiu d'aquests 45'.  Aquestes errades han fet un joc sense cap sentit, i a punt ha estat de què Kerem pogues empatar un partit que havia entrat en fase comatosa. Mes canvis, però el partir anava cap el suspens d'un final incert. La graderia cridava i ha començat a llançar ampolles d'aigua. Alba, ha acabar traient de polleguera a la graderia. Aturada del partit durant 2'. L'àrbitre molt complaent amb el Galatasaray, a xiulat el final del partit al minut 95. Classificats !

Reseña: El apocalipsis de Luis Antonio de Villena

 Luis Antonio de Villena, Todo vale y todo se destruye. Claves de Razón Práctica, nº 281, marzo/abril 2022.

Luis Antonio de Villena

El tema central es la banalidad. El texto destila nostalgia de otros tiempos. El lema sería: El ayer era mejor que el hoy. Despotrica contra Instagram, el medio es el mensaje. Todos podemos convertirnos en famosos de lo prescindible. Dice:   “La mediocridad, la grisalla, la vulgaridad, el espíritu de grupo no son elección, sino el fruto de un tiempo inculto que el poder somatiza desde su propia imagen.”(pág.15)

Villena busca focalizar a los culpables. Siempre ha de haberlos. En su honda pesquisa recoge lo que considera la raíz del mal, a saber: “[son] el triunfo de la pauperización que vivimos con este horrible gobierno y acaso con otros, de ello estoy seguro, pero si intentamos algo más, tras la ropa que dure y barata, tras la comodidad que justifica todo, encontramos el clásico y hoy triunfal, “dónde va Vicente, donde va la gente”. (pág.14)

¿Qué significa todo esto? Se lamenta de la falta de personalidad, de carácter, de ser. ¡No hay estética! Triunfa el chavacanismo, Rosalía sería un ejemplo paradigmático. “Este gobierno horrible” (sic), quiere decir, el gobierno de Pedro Sánchez, apuntalado por Podemos, son los responsables de todo mal pasado, presente y futuro. Habla de minorías selectas. Un clásico en el pensamiento ultraconservador. Un autor como John Stuart Mill (s.XIX), también hablaba de minorías selectas, pero pensaba que estas minorías debían poner su conocimiento para que las clases más desafortunadas, pudiesen adquirir el conocimiento que permitiera autogobernarse por sí mismos. Villena no tiene en mente este plan de Mill. 

Como todo le molesta, carga con la moda de utilizar palabras en inglés, para quedar más cool! (otra palabra en inglés). Hace una fenomenología condescendiente. Se eleva a altos cargos de responsabilidad a personas incultas. Sin ir más lejos Pablo Casado quería ser Presidente de Gobierno con un escasísimo bagaje cultural. Una cultura –no toda la cultura- vive en el desierto de las selfies. 

Una sociedad que exalta la individualidad tiene como derivada no querida, es que muchos no sea capaces de mirar más allá de sí mismos, en un ejercicio narcisista. No es un problema de las escuelas, se les pide todo, empieza en las familias, y va ascendiendo en todos los niveles. Hay gente extraordinaria en todas las facetas de la vida. Ejemplaridad* es la palabra que deberíamos respetar, pero nuestra vida pública no ha ayudado en nada a esa ejemplaridad. La modestia es un valor a la baja, mientras que en los programas basura se exalta el histrionismo y el griterío y la falta de educación, esos son famosos. Pero, eso es sólo una parte y Villena parece que lo quiere hacer extensivo a toda la sociedad. Tal vez debería de dejar de ver esos programas.

Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra

 

La guerra que tenia que ser ràpida, va adquirint poc a poc, el paisatge natural de les guerres: devastació, destrucció i mort. Això és la guerra! Per això ningú la vol. Però el cert és que la guerra plana contínuament en aquest món. La diferència és que aquesta guerra, no es produeix a l'Àfrica, o al Orient Pròxim, és a tocar a les fronteres de la UE. Putin, President d'aquesta República sui generis anomenada Rússia, te tot el poder en les seves mans. 

La destrucció sistemàtica de les ciutats, Mariúpol com exemple, dona relleu a l'idea de urbanicidi. Putin sembla que no vol quedar-se amb Ucraïna, però fa tot el possible perquè no quedi res d'en peus. Hospitals, escoles, edificis d'habitatge, d'oficines, tot és susceptible de destrucció sistemàtica.  Segons la propaganda de Putin, Ucraïna, és un niu de nazis. Es parla de 2500 civils morts a la ciutat de Mariúpol, a conseqüència del foc del exèrcit rus. 

La UE veu impotent com Putin destrueix una nació. La lluita serà acarnissada i aferrissada. Les ciutats que fa 20 dies, eren com les nostres ciutats, ple de botigues, de carrers plens de gent, anant a comprar o passejant, ara tot això està destruït. La fugida de més de dos milions de persones -dones i nens i gent gran-, omplen les ciutats frontereres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, països de transit, per una destinació incerta en el espai i sobretot, en el temps.

 

Khàrkiv 

Veien les imatges de la guerra, sembla estrany que tothom no sigui pacifista. Però la realitat ens diu que la guerra res mes cal per començar-la un bàndol. Sembla fàcil dir que et rendeixes, però algú no faria res quan es casa teva la que volen destruir? 

Barça-Osasuna

 

I

Una primera part excel·lent del Barca ha escombrat de la gespa al Osasuna. En mitja hora el Barça ha desplegat un joc brillant on les oportunitats s'han traduït amb gols. El primer de penalt, un càrrega contra Gavi, l'àrbitre ha marcat el punt fatídic per el rival. Ferran Torres ha marcat gol, molt ajustat al pal. A partir d'aquí, tot ha sigut fàcil. 

Un Osasuna molt defensiu i un Barça molt intens a la pressió, ha permès tenir la pilota i generar jugades que anaven cap a la porteria de Herrera. Dembélé, ha jugat una primera part molt bona, ha donat dos assistències de gol, per Ferran (2) i Aubameyang (3). Al tercer gol, ha intervingut Alves, fent una "bicicleta" -de fet moltes-, que ha congelat al seu defensor i ha permès fer la passada a Dembélé.

Quan al minut 30' guanyes per 3 a 0, acabes baixant de pistonada. L'Osasuna, s'ha estirat cap a la porteria de Ter Stegen, que no ha tingut gens de feina. Segurament, Xavi farà canvis, veurem com canvia l'equip. El dijous juguen amb el Gatalasaray.

II

Una segona part de pur tràmit, ha permès això si, veure un bonic gol de Riqui Puig, que ha sortir per substituir a Pedri. Busquest ha estat immens, donant passades al primer toc, fent que la pilota anés molt de pressa. També ha tingut una oportunitat de gol Memphis que d'esperó que ha sorprès a tothom, si arriba entrar, hauria estat el gol del mes. Gavi ha estat imprescindible, sempre combatiu i treballador, ha tocs de gran qualitat tècnica. El partit ha permès al Barça apujar l'autoestima, per el proper dijous internacional.

Marató Vies verdes: Llagostera-Platja d'Aro

 

2:06:33

La cursa de les vies verdes mai defrauda. Tota la setmana pendent del temps, i a l'hora de la veritat no plovia. El camí, estava en perfecta estat per córrer. Aquest any m'he agafat 21 km, des de Llagostera. Sortida des de l'antiga estació de tren, i cap a Santa Cristina d'Aro. He anat seguit a unes nois que anaven al seu ritme, elles xerraven i jo al darrera.

Cap el kilòmetre 8 a un ritme de 5:30 estàvem a tocar  a la llebre de 2h. I elles no paraven de xerrar. Era una mena de combustible a les seves cames. El recorregut tenia una petita variant, què a l'hora de seguir el ritme m'ha costat. He deixat a les noies els seu ritme i jo he baixat el meu. La volta al Parc dels Estanys es fa molt dura. Al arribar al Passeig Marítim, el onatge del mar imposava per la seva bellesa salvatge. Al arribar al Pavelló Esportiu, no hi havia l'arribada, era dins del pavelló. 

PD: A la tornada a casa, a començat a ploure amb ganes!