2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.

Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.

L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.

Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.

Líderes en destruir los derechos humanos: China y Arabia Saudí

 

Recomendaciones musicales

 

Sabadell, Parc Catalunya

 25-12-2020

La bandera què més estimen els constitucionalistes

Recomendaciones musicales

 

Bon Nadal!

 

 

Pobreza y pandemia

 Avui hi ha loteria nacional, no he mirat res, de moment.  Més tard comprovaré que no m’ha tocat res. Sóc afortunat per no tindré angoixes per si en toca o no. Malament, quan tot depèn de l’atzar. En temps on la precarietat es cada vegada més profunda, s’escolta una lletania que no m’ha agrada, i és la pobresa infantil. No se suposa que són els pares els pobres? Per què volem estendrà aquet epítet, “pobresa infantil”? Quan era petit, nosaltres no tenien cap sentiment de pobresa, malgrat que objectivament, ho érem. Vivim en temps que no hi ha garantit ni un plat a taula. No és això, la constatació d’un fracàs estrepitosos de la nostra societat i del nostre sistema econòmic? Aquest sistema és diu, capitalisme. El què està en crisi és precisament, aquest sistema. Es capaç de crear riquesa, però malauradament, la distribució de la riquesa que es produeix, es concentra en molt poques mans. 

[Hoy hay lotería nacional, no  he  mirado nada, de momento. Más tarde comprobaré que no me ha tocado nada. Soy afortunado por no tener angustias por si toca o no. Mal, cuando todo depende del azar. En tiempos donde la precariedad es cada vez más profunda, se escucha una letanía que no me gusta, y es la pobreza infantil. ¿No se supone que son los padres los pobres? ¿Por qué queremos extenderá aqueste epíteto, "pobreza infantil"? Cuando era pequeño, nosotros no tenían ningún sentimiento de pobreza, a pesar de que objetivamente, lo éramos. Vivimos en tiempos que no hay garantizado ni un plato en la mesa. ¿No es eso, la constatación de un fracaso estrepitosos de nuestra sociedad y de nuestro sistema económico? Este sistema se llama, capitalismo. Lo que está en crisis es precisamente, este sistema. Es capaz de crear riqueza, pero desgraciadamente, la distribución de la riqueza que se produce, se concentra en muy pocas manos.]

Les classes mitjanes estan quedant laminades per aquest capitalisme financer i global. Cada vegada hi ha més gent que queda fora de joc del sistema. Sort en tenim, de viure a la UE, on encara hi ha un cert estat del benestar –prestacions social, sanitat, educació-, cada vegada més minse, però, que amb les crisis del 2008 i ara la pandemia, està deixant massa gent sense recursos. Pobresa infantil, és individualitzar encara més aquesta atomització de la societat. El capitalisme global, no vol societats, sinó individus que són empresaris de la seva vida. Res de solidaritats ni xarxes socials. Noticies com la Marató de TV3, son residuals. No hi ha rés pitjor que esperar que la Loteria et pugui arreglar la (teva) vida, perquè això vol dir, que l’Estat, ha dimitit de les seves funcions, de redistribució del benestar. La pandemia, ha fet posar en estat d’alarma al sistema econòmic, però qui surt més malparat son les persones que és queden sense feina, què ja no poden rebre ajuts del Estat, sense un sistema impositiu –UE- més just, les estats es converteixen , en allò que deia Marx, “El govern del Estat modern no és més que una junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa”. ( El Manifest comunista). Cal substituir burgesa, per l'elit hipermil·lionaries que són aquest 1% que posseeix bona part de la riquesa del món.

[Las clases medias están quedando laminadas por este capitalismo financiero y global. Cada vez hay más gente que queda fuera de juego del sistema. Suerte tenemos, de vivir en la UE, donde todavía hay un cierto estado del bienestar -prestaciones social, sanidad, educación-, cada vez más escasas, sin embargo, que con las crisis de 2008 y ahora la pandemia, está dejando demasiada gente sin recursos. Pobreza infantil, es individualizar aún más esta atomización de la sociedad. El capitalismo global, no quiere sociedades, sino individuos que sean empresarios de su vida. Nada de solidaridades ni redes sociales. Noticias como la Maratón de TV3, son residuales. No hay nada peor que esperar a que la Lotería te pueda arreglar la (tu) vida, porque esto quiere decir, que el Estado, ha dimitido de sus funciones, de redistribución del bienestar. La pandemia, ha hecho poner en estado de alarma al sistema económico, pero quien sale peor parado son las personas que se quedan sin trabajo, que ya no pueden recibir ayudas del Estado, sin un sistema impositivo -UE- más justo, las estados se convierten, en lo que decía Marx, "El gobierno del Estado moderno no es más que una junta que administra los negocios comunes de toda la clase burguesa". (El Manifiesto comunista). Sustituir burguesa, por la élite hipermillonarias que son ese 1% que posee buena parte de la riqueza del mundo.]