L'hivern democràtic a Rússia

 

Barcelona

La mort del opositor Aleksei Navalni en un presó al cercle polar àrtic, dona la dimensió del que passava a la Rússia de Putin, un nou Stalin post democràtic.   Qualsevol intent de trencar la dictadura personal de Putin, és eliminat sense contemplacions. Com diu Llibert Ferri: "Si fossin parlamentàries, la Duma s’ompliria de putinistes, de comunistes-nacionalistes i d’ultres. I la ideologia i els valors predominants a l’hemicicle no serien gaire diferents dels dels plens del comitè central del PCUS." (Ara.cat, 17/2/24). Avui mateix, la viuda de Navalni, Iúlia Navalnaia ha fet oficialment el pas endavant per agafar el relleu del seu difunt marit i fins ara principal opositor de Rússia, Aleksei Navalni." (Ara.cat, 19/2/24).

En un estat policial, amb la guerra contra Ucraïna, com a ciment social, el deliri de poder de Putin és la constatació que la Rússia s'ha fet un gir cap a un règim autocràtic, on Putin esborra qualsevol divisió de poders. I malgrat tot, la UE segueix comprant petroli i gas per financiar-li la guerra contra Ucraïna, que rep ajuts, cada vegada menys substancials de la pròpia UE.  

Recomanacions musicals

 

Celta-Barça: No és pot guanyar pitjor!

 

Celta-Barça (1-2)

El Barça ha guanyat un partit jugant a fer mal la vista i fent anti-futbol. Un penal molt generós a favor del Barça ha permès que Lewandowski (44' i 108'), marqués el gol de la victòria, desprès de fallar el primer. Sort que el porter s'havia mogut i l'àrbitre ha fet repetir el penal.  La resta ha sigut un despropòsit fent passades dolentes més de 100 en un partit què el Celta ha merescut  un resultat més just, amb un Iago Aspas estel·lar. Una victòria que confirma que el Barça és un equip molt feble en defensa, amb desajustos  clamorosos i amb un centre del camp cada vegada més inoperant. Una falta de intensitat del jugadors del Barça que fa previsible les seves passades i les seves jugades. S'ha guanyat, però el nivell ofert per el Barça és depriment.  

Art i musica: Frank Brangwyn (1867-1956)

 

Frank Brangwyn

Catalunya, un clau a la sabata d'Espanya

 

"I per acabar de complicar les coses, aviat es va desencadenar un important moviment d'oposició al projecte autonòmic català dirigit inicialment per les diputacions provincials castellanes, que es va estendre i va  tenir un gran ressò a la ciutat de Madrid. A principis de desembre del 1918, es va produir importants "manifestacions patriòtiques" de rebuig al projecte català a la capital d'Espanya. El 6 de desembre, els presidents de totes les diputacions provincials de les dues Castelles, i el de la Unión Mercantil de Madrid, lliuraven al president del govern un manifest contrari a la concessió de l'autonomia a Catalunya, i desprès es van dirigir al Palau d'Orient per donar-li'n un de similar al rei*." (pàg.264)

La història del passat permet comprendre els vicis del present. Llegint el que passava el desembre de 1918 i el que ara mateix està passant, Catalunya segueix marcant la política espanyola. A Galicia o a Andalusia, és parla més de Catalunya que no pas dels problemes d' aquestes dues Autonomies. Cambó volia participar en la política nacional, canviar Espanya i transformar Catalunya. No ho va pas aconseguir, perquè a la fi, si parles català ja has begut oli.  

IMSERSO: Fuengirola- A casa

 Dia 8

Fuengirola- A casa

Avui ens esperava una llarga tornada en cotxe. Els del IMSERSO que anaven en avió sortien a les 18:20, però els venien a recollir a les 16:15. Festes les maletes hem anat a esmorzar per últim cop al restaurant del hotel. Agafar el cotxe a les 9:00 i cap a l’autovia AP7 cap a Màlaga i Almeria.

Hem passat per llocs coneguts, com Nerja i cap a Almeria i el seu mar de plàstics i hivernacles. El paisatge queda desfigurat i sembla una exposició del escultor Christo Vladimirov Javacheff (1935-2020), ací si és pot dir de què viu la gent i la resposta es l’agricultura intensiva de hivernacles. Un autèntic mar de plàstics creant riquesa, depenent de l’extensió dels hivernacles. Havia moments que plovia amb més o menys intensitat, però poc a poc anava escampant els núvols. Almeria ha sigut terra de secà fins la introducció dels hivernacles a partir de 1963. Des de llavors,  no ha parat de créixer en quantitat i diversitat de productes. D’Almeria a Murcia el paisatge canvia ràpidament. Els plàstics deixen pas a arbres llimoners abraçant bona part del paisatge que et deixa veure la AP7.

Hem pres un bocí de truita de patates a  l’àrea de Santomera (Murcia). Hem passat al costat de Benidorm i els seus gratacels que semblen la sucursal de Manhattan. Un despropòsit molt normal a l’època de la seva construcció (a partir de la dècada dels seixanta). El règim va apostar fort per el turisme estranger.  València i les taronges i Castelló i la ceràmica a més de les taronges. 

Hem entrat a la CCAA de Catalunya, casa nostra, i veient el que hem vist, llocs d’estiu com La Ràpita, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Salou, Calafell, Sitges, etc., semblen balnearis en comparació amb Màlaga i els seus pobles plens d’urbanitzacions interminables. No vull imaginar-me els estiu a aquests llocs, on deu ser molt difícil desplaçar-te o ficar-te al mar. Hem arribar fins a casa sense cap complicació. 

Netanyahu vol portar els palestins a Venus!

 

En un mon global, Israel te el poder de la vida i la mort de tota la Franja de Gaza i els seus habitants captius, condemnats a viure entre les muralles externes imposades per Israel i les internes per Hamàs. Ningú vol els palestins, ni a casa seva!

Més de 28.000 morts palestins dels quals més de 8000 nens i nenes  i a prop de 65.000 ferits i el món s'ho mira en indiferència. TOTS SON CULPABLES! S'ha dictaminat. Ells son víctimes indignes. 

Israel allibera a dos ostatges retinguts per Hamàs des de el 7 d'octubre. Una bona noticia per ells i els seus familiars, una victòria pírrica per el govern extremista de Netanyahu. Com no hi ha possibilitat de informar sobre el terreny, els periodistes estranger no poden accedir-hi a Gaza por ordre del govern israelià, tota les notícies son filtrades per ells. Mentre Netanyahu somia en traslladar a tots els palestins de Gaza al desert egipci. Llàstima que el govern despòtic d'Egipte no els vol ni en pintura. Seguiran morint palestins -assassinats-, si tinguéssim de creure la propaganda israeliana, encara queden 38 divisions del exèrcit de Hamàs! Això voldria dir, que bona part dels 28.000 morts palestins a mans del exèrcit israelià, son dany molt col·laterals. Transcric les paraules de cinisme de Netanyahu que fa oposicions per ingressar amb honors al TIJ. "En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah."(Ara.cat, 12/2/24)