Un numero molt celebrat va ser el saltimbanqui i malabarista que jugava amb joc. Quan entra a escena, sembla literalment Dwayne Johnson. La diferencia és que aquest no era actor, i una mica més baix. Veure fer malabarismes passant-li el joc per el cos, dona una mica d'angúnia.
Una actuació ben lluïda va ser protagonitzada per una equilibrista, també asiàtica, que va fer equilibris acrobàtics fent posicions inversemblants de coordinació i força. [No he sabut trobar la imatge]
Les dues cantants representen segons wikicirc: “Forces oposades però complementàries, les Cantants de Blanco i Negro són models de resiliència. La Cantant de Negro encarna el compromís, la tenacitat i el poder indomable de l´esperança. La Cantant de Blanco és ingènua, però sàvia davant de l'adversitat. Juntes, es converteixen en una força inspiradora i imparable en aquest regne que anhela llum i esperança.” Potser massa literatura. Les seves veus era molt eficaces i competents.
Un dels moments més atractius –de fet tots son atractius- va ser l’actuació amb cèrcols. Una ballarina de faccions asiàtica va fer una exhibició espectacular amb els cèrcols, amb una capacitat extraordinària per moure simultàniament, els cèrcols, amb els peus, els malucs, en una demostració de tècnica, força i agilitat sorprenent. De fet, el paper de les dones al circ és molt notable.
A la segona part, l’espectacle va arribar al seu clímax, com correspon a la tradició del circ i el encara més difícil –com si els números vistos fossin d’allò més fàcils!-. El amics pallassos i la colla “aristocràtica” què els acompanya van fer de les seves, per el divertiment dels més petits. Com el riure és contagiós, és inevitable que tothom acabés rient. Així que Alegria no és pas un mal títol !
Un altra dels moment espectaculars va ser les acrobàcies entre un atleta de la gimnàstica, va fer un parell de “cristos” impressionants, amb un cos esculpit a base d’hora d’entrenament. Aquest si que no podía dir que amb sis mesos de gimnàs ja pots fer. I la ballarina, lleugera com una ploma desplaçant-se amb les cordes per tot l’escenari mentre la cantat negra cantava Alegria.
Desprès els àngels –segons el què diu a la wikicirc : “Amb les seves distintives estrelles daurades que llueixen al seu plexe solar, els Àngels encarnen el vent intangible del canvi, les transformacions internes impulsades per l'anhel d'un món millor. Imbuïts d'humanitat, aquests éssers del més enllà porten als seus cossos les cicatrius de la seva vida terrenal. Amb la seva presència, els Àngels generen una energia celestial que eleva l'ànima.” Les seves acrobàcies a les cames elàstiques son un prodigi de control extraordinari, perquè amb la força dels seus salts, sinó controles els moviments, pots sortir disparat cap el públic. També el Sr. Fleur va participar amb aquest salts.
La traca final son els trapezistes. Hi havia una bona colla. Una xarxa protectora donava el toc d’atenció sobre la perillositat del exercici.
*
Els salts acrobàtics des d’una alçada molt considerable va fer embadalir el públic. I com demana el guió, en un dels salts, un d’ells no va agafar a temps el receptor i va caure a la xarxa protectora. Els ai, ah, oh, van es campar-se per tota la carpa. Veure’l caure a la xarxa protectora va ser balsàmic per a tothom. Aplaudiments, i som-hi! Tornar a pujar, els salts, les piruetes i salts mortals, era el pa nostre de cada dia. L’impossible és fàcil per ells. Elegància, elasticitat, coordinació, força, tot un desplegament de les possibilitats del cos humà. Tots els trapezistes han fet les seves piruetes i cap a tornar a caure. Un final de traca i mocador. Aplaudiments per un grup d’artistes de primera que fa que els 100’ passin volant. Jo encara m’han recordo de Paulo, pura nostàlgia.
El comiat
La tornada va ser ràpida perquè van agafar el tren sense esperar. Quan van arribar a Sabadell, hi havia a la taquilla del bitllets una noia que ens va atendre molt professional i cordialment, i això cal remarcar-ho. El que ens havia passat no érem els únics. Ja ens avisaran. Espere-m'ho!
PD: Renfe ha tornat els diners!!!
Recomanació: Si poden anar al Circ du Soleil, també els altres, vaguin si us plau!
