Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chivay. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chivay. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de juny del 2024

Perú (3): Arequipa-Chivay

 Dia 3

Arequipa-Chivay




M’ha despertat a les 3:15h. Havia dormit 6h, desprès he intentat dormir fins les 5h. Tot plegat demostra que el jet lag, és una realitat. A les 6h esmorzar. Aquest horaris per turistes son un despropòsit. A l’hora prevista hem sortit a les 7:15h. L’autocar ha tingut, sense voler, un protagonisme insospitat e inesperat.  






A les afores d’Arequipa l’autocar no rotllava, anava ofegat, tots els cotxes el passen davant. El conductor s’ha tingut que parar en una estació de benzina. Ací, la benzina va per galons. L’autocar és xinés, l’havien revisat, però sembla que un maneguet  estava fluix.  El conductor ho ha arreglat, feia calor i el paisatge  ple de pols, donava un aire pobre i trist a tot el que es veia. 









Les afores d'Arequipa, és una zona pobre amb moltes cases molt modestes, amb construccions a mig fer. Semblaven les edificacions d'Egipte. Pols, brutícia i oblit era un escenari poc gratificant de veure, i malgrat la gent intenta seguir endavant. També és cert, que Arequipa no hem vist la part més moderna, i el seu centre financer, amb l'edifici més emblemàtic, el City Center Quimera





Hem reprès el camí cap a Chivay. Una carretera plena de camions enormes, estil nord-americà, feia la conducció lenta i feixuga. A més havíem de superar Mirador de Patapampa (4.920 mts.), però això quedava lluny.



Fabrica de ciment de Yura



L’autocar al cap de mitja hora ha tornar a quedar sense ànima. Cada pocs quilometres tenia que parar, ajustar el maleït maneguet. Això permetia veure el paisatge, cada vegada a més alçada. A Arequipa la alçada és de 2.334 (msnm). Aquestes aturades han anat aclimatant el cos per arribar-hi el sostre d’aquest periple per Perú.





Al cap d’una llarga estona, en un paratge del altiplà, on si podia veure alguna llama i alpaques, s’ha aturat definitivament. El conductor i mecànic, veient les dificultats del viatge ha avisat a la companyia que calia un nou autocar en condicions. Així que hem tingut que esperar. El transit era intens, malgrat la solitud del paisatge andí. Aquest compàs d’espera a anat d’allò més bé per l’alçada. També teníem fulles de coca, què per el mal d’alçada és imprescindible. 









Hem parat al mig del no res, a prendre te de munya -molt bo pel estomac- i anar els banys.  El lloc és diu "cafe tematico inkawasi" (34E). Hem vist molt banys com a negoci, un sol és el preu demandat. Les vistes en mig del altiplà eren impressionants i magnifiques. La carretera Interoceànica és la 34A, hi ha zones de vicunyes. La carretera va agafant alçada, hi ha alguns lloc per descansar. En paral·lel hi ha una via ferra, hem vist un tren circular, amb una fumarola  notable. Hem entrat a la Reserva Nacional de Salinas i Aguada Blanca.








Un altiplà amb reserves d'aigua i on les alpaques, llames i vicunyes campen per aquest paratges desèrtics. Hem passat, sense aturar-nos pel Mirador de los Andes a 4920 (msnm). Des d'allà és pot veure a un volcà actiu, que anava llançant núvols tòxics, és el Sabancaya . Des d'aquest punt tot és baixada, pel l'AR-109. Hem arribat a Chivay (3600 msnm). Hem dinat al "Restaurante Turística Colca". Un bufet lliure.








Hem parat al poble de Chivay. He fet fotografies a la plaça i desprès al mercat. Un del productes estrella ha sigut un barret típic d'ací. Desprès hem anat cap el hotel. 
















No està a prop de Chivay, el lloc es diu Colca Lodge Spa & Hot Springs. Està a prop -en cotxe- de Yanque. L'hotel és un lloc apartat, fet amb forma de cases unifamiliars, de vius colors, habitacions enormes, i sembla una ciutat ideal perquè poguí viure amb tranquil·litat qualsevol "Truman Burbank". El sol s'ha amagat darrera de les muntanyes i la temperatura ha baixat una mica. La habitació és molt grans i a més te dues cadires -perquè no volen els hotel posar dues cadires?-.  







* Lola



A les 19h hem anat a sopar. He sopat una "Menestron andina". Un plat de verdures i carn, molt gustós i què hi havia per donar de menjar a dos persones més. Una part del companys de viatge també s'han afegit.  Un altre grup a anat a fer banyar-se en uns pous al costat del hotel. Hi ha piscina al complex, però ací estem al hivern. Una alpaca és passejava tranquil·lament per el complex hoteler. Het fet un parell de fotografies al cel austral i la creu del sud què es pot veure fàcilment mirant al cel. Demàs serà també un dia llarg i feixuc.