(...) D’ell [Tales de Milet s.VI a.C ] en circulen els apotegmes següents: la més vella de totes les coses, déu: perquè s no nascut; la més bella, el món: porquè és obra de déu; la més gran, el lloc: perquè tot ho conté; la més ràpida, la intel•ligència: perquè tot ho travessa; la més forta, la necessitat: perquè tot ho domina; la més sàvia, el temps: perquè tot ho descobreix” (Diògenes Laerci, Vides i sentències dels filòsofs, I 22-40*) (pàg.145)
[(...) De él [Tales de Mileto s.VI a.C] circulan los apotegmas siguientes: la más vieja de todas las cosas, dios: porque es no nacido; la más bella, el mundo: porque es obra de dios; la más grande, el lugar: porque todo lo contiene; la más rápida, la inteligencia: porque todo lo atraviesa; la más fuerte, la necesidad: porque todo lo domina; la más sabia, el tiempo: porque todo lo descubre "(Diógenes Laercio, Vidas y sentencias de los filósofos, I 22-40 *) ]
*De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia.Quadrivium, 4 Edicions de la ela geminada, Girona, 2011.
