Dia 5
Monestir de Lluc-Port de Sóller-Sóller
Avui hem tingut un dia ple de núvols i una mica de pluja. Per descomptat, no portaven paraigües. Un clàssic !
A les 6:50h m'he despertat. Hem anat a esmorzar, no hi canvis en el que t'he ofereixen. A les 8:30h arrancava la nostre excursió. Però, amb tantes excursions, hi ha hagut un petit embolic, algú s'ha ficat on no tocava. Hem tardat 30' perquè tothom estes al seu lloc. També ens hem trobat una sorpresa: un conegut de Sentmenat!
La primera parada -pel que sembla era imprescindible- una tenda que venen sabates de pell i complements: Kollflex. Amb tanta oferta, hem comprat un moneder. He fet fotografies els antics tallers reconvertits en museu. El cel s'ha anava encapotant i semblava amenaçar amb pluja.
La tenda de Kollflex està a Inca, uns dels lloc on la industria del calçat ha tingut sempre molta vitalitat. La carretera des de Inca cap a el Monestir de Lluc, estava plena de ciclistes, cotxes i els autocars, amb una carretera estreta i amb revolades i penya-segats impressionants, ple de llegendes de crònica negra. Endevinin, sempre hi ha una donzella què es estimbada al abisme!
Hem arribat al monestir de Lluc**. El lloc és objecte de llegenda e història, així:
"La llegenda
Ocorreguda la conquesta de Mallorca el 1229, un pastoret i un monjo que habitaven en el bosc de Lluc, hi varen descobrir la imatge de pedra de la Mare de Déu. Aquesta aparegué al cim d’un turonet que hi ha al costat del santuari, anomenat “Pujol de la Trobada”. La recolliren d’allà i la traslladaren a l’església parroquial del terme d’Escorca. Miraculosament la Santa Figura desaparegué del lloc on havia estat duta, per reaparèixer al lloc on havia estat trobada. Conta la llegenda que aquest succés s’esdevingué tres vegades, fins que tothom entengué que la voluntat de la Verge era la de romandre en el mateix indret de la seva miraculosa aparició. Aleshores, els veïnats del llogaret decidiren construir-hi una capella en honor seu, nucli de l’actual Santuari de la Mare de Déu de Lluc. Fins aquí arriba la gent de Mallorca per venerar la seva Patrona, ensems que és visitat per milions de persones vingudes d’arreu del món. D’aleshores ençà la creixent devoció cap a la Mare de Déu de Lluc feu possible la seva Coronació, el 1884, amb una concessió autoritzada pel papa Lleó XIII.
La història
El primer lloc de culte de la Mare de Déu de Lluc fou concebut com una petita ermita amb un petit recer on els pelegrins es podrien resguardar de les inclemències de la Serra de Tramuntana. Aquest porxo s’hi construí el 1317 amb permís del Comanador de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem. L’hostatgeria com a tal assolí ple rendiment en el s. XX; fins aleshores el que hi existia eren uns petits i molts senzills habitacles on podia aixoplugar-se la gent que pelegrinava a Lluc. El 1456 es constituí la Col·legiata del Santuari de Lluc reconeguda arreu del món per la seva escolania de nins cantors, l’Escolania de Blauets de Lluc, que té l’encàrrec de cantar diàriament a Nostra Senyora de Lluc en nom del poble de Mallorca. El 1622 es posà la primera pedra del que més endavant seria l’actual basílica. A mitjans del s. XX els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, aportant les seves col·leccions particulars i amb altres donacions, bastiren l’actual Museu de Lluc. El Santuari de Lluc s’ha considerat sempre un lloc únic a Mallorca a nivell espiritual: Lucus significa “bosc sagrat”. Un espai de fe, cultura i natura on cada persona troba el que necessita. Per això, la nostra casa s’ha convertit en la teva."
Com hem arribat amb dos autocars i 100 persones bellugant-se amunt i avall, la sensació de massificació era prou evident. A més hi havia culte aquella hora a l'església. La seva entrada sembla a Montserrat. L'acte litúrgic ha fet que anéssim al museu. Un museu molt atapeït de pintures o objectes de culte. Destacava especialment, els dibuixos i pintures de Coll Bardolet***. He fet fotografies de les obres exposades.
Hem baixat al carrer, plovia suaument, com si no volgués mullar-te. Hem anat a una cafeteria fora de l'església. Hem pres un tallat i ensaïmada. Al sortir plovia amb una mica més de ganes, sort que l'autocar estava a prop. L'autocar s'ha posat en marxa cap a Sóller anant per una carretera estreta Ma 10 que a travessa Tramuntana, hem parat al costat del Pantà del Gorg Blau, Embassament de Cúber, impossible parar l'autocar perquè literalment, no hi ha espai on ficar-se. Uns paratges agrestes e inaccessibles amb boira donaven un espectacle anava a dir espectral, però potser faig un gra massa.
L'autocar ens ha deixat a prop del Port de Sóller. Des de allà hem caminat com un ramat de xais, potser la comparació és una mica massa, però anàvem en multitud. Hem tingut una estona per perdre temps. No dona pràcticament temps per dinar, però nosaltres hem pogut dinar unes tapes molt bones, jo unes croquetes de sobrassada que estàvem boníssimes! Ja en miraré els colesterol més endavant!
Al sortir del local Racó de's Port plovia amb certa intensitat, sort que el trajecte era molt curt. Però tot i així, pots acabar mullat. Els tendals de les botigues de souvenirs, ajudava a no remullar-te. A l'hora 14:30h hem agafat el tramvia que ens ha portat fins a Sóller, on literalment, passa pel mig del poble, església i la plaça on una pila de turistes seien a les terrasses de les cafeteries. Com a les 16:10h sortia el tren cap a Palma, nosaltres ens ha donat temps de donar un volt per el centre. El centre del poble hi ha L'església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller. Hi ha l'edifici modernista que pertany al Banc de Sóller. Hem passejat pel carrer de sa Lluna, hem vist la façana del museu Can Prunera. Hem pogut prendre un cafè amb rom. I cap a l'estació. Hi ha havia la possibilitat de visitar un espai Picasso i Miró. A l'hora el tren a sortit de l'estació.
El trajecte m'ha decepcionant, no sé perquè. Potser el dia no acompanyava, les dates no eren propicies. Veus paisatges, però tots tocats per la mà del home. Abans de Palma ciutat, el tren s'ha aturat a una estació on els autocars esperaven, el centre de Palma no hi ha lloc per ells. Des de allà, la pluja ens ha acompanyat fins el hotel. Ara son les 18:20h. He escrit bona part del diari d'avui. La memòria és molt fluixa. Hem pogut donar un volt per el passeig marítim. Hem anat en direcció contraria a la que hem anat fins ara. Hi ha una urbanització al costat del port i una platja no massa bonica.
Hem tornat al hotel i desprès hem anat a sopar. Definitivament, l'aventura amb globus s'ha desinflat pel culpa del mal temps. Això ens deixa demà per tornar a Palma. Llàstima que els dilluns, els museus estan tancats, també les obres d'art necessiten descans!