Barça-Girona: L'equip de moda demostra perquè és el líder

 

Barça-Girona: 2-4

Un partit que crea afició, a tingut gols, oportunitats i sobretot, s'ha vist una de les mancances del Barça, una defensa que dona moltes oportunitats els rivals, i un Girona que ha sapigut aprofitar-les totes. Per contra, un Barça que no ha jugat malament, s'ha vist superat, per la falta d'encert dels davanters. A la primera part, el Girona hauria pogut sentenciar el partit, però la sort ha fet que el resultat fos un 1-2. A la segona part, el cansament dels jugadors ha fet baixar la intensitat del joc. Els canvis del Girona han estat molt efectius, perquè Valery al 81' i Stuani al 95' han marcat la diferència. Un gol de Gündogan (90') que feia el 2-3, semblava possible l'empat, però un altra cop la defensa massa tova, ha deixat a Stuani per rematar a porta. El Girona, ha demostrat perquè és líder de la primera divisió. El Barça te que reflexionar sobre aquesta defensa que dona tantes facilitats els equips rivals. No potser, que la línia defensiva estigui a 25 mts. de porteria, sàpiguen que aquests jugadors son molt lents. Quan aprendre'n la lliçó?

Barça-Atlètic de Madrid: Una victòria treballada

 

Barça- Atlètic de Madrid (1-0)

Avui hem vist un Barça amb ganes de guanyar el partit. Intensitat, profunditat, combinacions, una tripleta al centre amb determinació. L'únic que ha faltat ha sigut encert de cara a porteria. Un gol de João Félix, intens especialment a la primera part, ha pogut fer un gol que val els tres punts. Tothom ha estat a l'alçada, l'únic que no ha estat, ha sigut un Atlètic de Madrid que ha estat superat en tot moment durant la primera part. A la segona ha intentat despertar, però no ha acabat de trenar un joc precís. Ha tingut ocasions, al igual que el Barça, però les defenses han estat més encertades que els davanters, especialment Lewandwowski, que ha fet un bon partir, però sense poguer marcar el gol. Iñaki Peña ha fet una parada extraordinària aturant un xut de falta de Menphis (80'). Els canvis del Barça no ha aportat massa cosa, perquè l'equip avui ha jugat com s'ha de esperar del campió del any passat. Cal dir, que l'Atlètic de Madrid, no ha jugat com bona part dels equips que jugant a casa del Barça. L'Estadi Olímpic Lluís Companys, no s'ha omplert per veure la millor versió del Barça, els preus de les entrades eren abusives. Un últim apunt, l'àrbitre, ha tret set targetes grogues, més un altre a Xavi. Sense criteri, ha tret de polleguera a tothom.  

Rayo Vallecano-Barça: Marcar gols agònics

 

Rayo Vallecano-Barça (1-1)

El Barça li costa molt retrobar-se desprès de les aturades per partits de les seleccions nacionals. Adéu a Gavi, un jugador que li fa falta al Barça per la seva energia i ganes, i això a la primera part, hi ha faltat. Canvis a totes les línies, no és l'ideal per crear un equip. Desencert general del Barça, sense cap profunditat, més enllà de Lamine Yamal, que fa fet l'efecte de saber que volia fer amb la pilota, malgrat que massa sovint perd de vista el joc general, però és massa jove per demanar-hi més. Un Ferran Torres insofrible,  enganxat amb Balde, fent-se nosa tots dos. Cap profunditat, sense intensitat, el gol del Rayo, un gol increïble, que Unai López (39') fica a la porteria des de 25m, un d'aquells gols que difícilment tornarà a repetir. Merescuda victòria parcial del Rayo, que ha sapigut ser més incisiu i amb moltes més ganes que el Barça.

A la segona part, s'ha canviat el decorat, amb els canvis, s'ha jugat millor, amb una mica més esma i ganes. Els canvis: Oriol Romeu (Gündogan, 55'), Pedri (Fermin, 75'), Ferran Torres (João Félix , 55'), Yamal (Raphinha, 75'). S'ha millorat el joc ofensiu del Barça, El gol del empat ha sigut obra de Lejeune en pròpia porta (83'), malgrat que Lewandowski estava a sobre de la jugada. Pèrdues de pilota, moltes faltes per part del Rayo. I el partit no ha donat per més. Tothom sap com juga el Barça, així que tothom fa el que dona resultat, però el Barça, malgrat això, segueix jugant previsible, lent sense ganes, i així és molt difícil guanyar.

 

Barça- Alabès: Una victòria pírrica

 

Una victòria pírrica és el resum d'un partit que ha començat de la pitjor manera possible per el Barça. Desprès de dos partits calamitosos, avui tocava redimir-se, però els 18"  Samu ha marcat el gol que deixava glaçat els barcelonistes. I el pitjor és que la primera part Samu ha pogut sentenciar el partit amb dues remates que no han trobat la xarxa. Un jugador molt jove i amb una constitució física que Koundé no ha sapigut controlar en cap moment, fins que Araujo ha intercanviat la posició a indicació de Xavi. Una primera part on tots els mals del Barça tornaven. Quin sentit te jugar amb la defensa al mig del camp quan tots ells son lents? Cancelo jugant a la banda contraria on normalment juga, un Fermín gens precís, i tota la resta sense cap encert, Pedrí inclòs que s'ha fet un fart de passades dolentes.

La segona part, Araujo ha desactivat Samu, l'Alabès s'ha vingut a baix, malgrat alguna oportunitat més, però quan no tens encert, ho acabes pagant massa car, que és el que li ha passat a l'Alabès. El gol de cap de Lewandowski (50')ha fet pujar la fe amb l'equip. Un penal a Ferran Torres claríssim al 77', transformat per Lewandowski, semblava que ho deixa clar per encarar el tram final amb tranquil·litat, però no, el Barça li  agrada embolicar-se tot sol, sort que era l'Alabès, amb un altre equip més contundent, el resultat hauria estat un altre.

El canvis del Barça, més enllà de Ferran Torres, no han estat massa efectius. Especialment Raphinha, pràcticament no ha tocat pilota ha substituït a Lamine Yamal, que ha fet un bon partit al seu nivell. En definitiva, el Barça ha tingut la sort de cara, tot el contrari del Alabès que podia haver-se anat a la primera part amb dos o tres gols de avantatge. Cal molta teràpia per adreçar a l'equip. També estaria bé que els jugadors fossin menys teatrals amb les jugades dubtoses, perquè amb les noves tecnologies, l'únic que pots treure és que et diguin, i amb raó, que fas massa teatre. 

 

Reial Societat-Barça: L' antifutbol dona premi

 

El Barça ha jugat ( per dir-ho així) el pitjor partit que recordo des de fa molt de temps. Res a funcionat. Antifutbol en estat pur. La Reial Societat ha dominat el partit els 90' i malgrat tot, ha perdut en  l'últim minut, és el que passa quan no aprofites les teves oportunitats. L'únic jugador del Barça que és salva ha estat Ter Stegen què aturat les rematades dels jugadors de la Reial. Ningú és salva. Sense pilota, o perdent-les de manera quasi instantània ha sigut un festival de despropòsits sense aturador. El pitjor és que Xavi des de la banqueta no ha sapigut redreçar a l'equip.

A la segona part, uns minuts de domini del Barça, però lentament, la pendent del mal joc ha tornat. Els canvis no han fet l'efecte en el rendiment del equip. I la Reial Societat que devia veure el partir molt a prop de la victòria ha acabat deixant que l'empat ja era un bon resultat, malgrat que ells han tingut moltíssimes ocasions per obrir el marcador. I quan tot semblava que l'empat premiaria al Barça, ha arribat el gol, una passada mil·limètrica de   Gündogan a Araujo, que ha marcat de cap. El VAR a certificat la validesa del gol. Com diu el tòpic: futbol és futbol!, o millor en aquest cas, antifutbol!

Barça-1 Bellingham-2

 

El Barça ha jugat sobretot a la primera part un excel·lent partit amb gol Gündogan (6') amb una mica de fortuna. Un R.Madrid que no ha sigut capaç de fer mal perquè els sistema defensiu ha funcionat força be. Hi ha hagut més oportunitats però no s'ha materialitzat cap. Cal dir que el R.Madrid no tenia profunditat hi un Gavi estel·lar ha pressionat i ha empès a l'equip.

A la segona part, el R.Madrid s'ha transformat i els canvis han donat la volta sobretot al joc. Bellingham al 68' ha marcat un gran gol des de fora de l'àrea del Barça deixant glaçat Olímpic Lluís Companys. També el Barça ha fet els seus canvis, però no han donat el fruit que esperava Xavi. La marxa de Fermín s'ha notat, perquè ha estat a punt de marcar un gol que potser hauria canviat la dinàmica del partir. Quan tot semblava dat i beneit ha arribat el gol ja el descompte de Bellingham en una badada de la defensa marcant el definitiu 1-2. Romeu a substituït a Fermín (70') i el joc de Romeu segueix sent decebedor, no es troba a gust el lloc on li posen. Segur que deu pensar que estava molt millor al Girona que al Barça. Un bany de realitat davant del etern rival que sempre treu petroli del no res i això és sempre una virtut.

PD: Per empassar-se el resultat un fragment per treure un somriure d'una cosa molt seriosa:

"[Parlant de la censura] Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitre de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*" (pàg.237)

Barça-Athletic Club (1-0): Surrealista

 

El Barça com no pot fitxar jugadors de cert nivell, té que agafar del planter. I avui ha sigut la nit de Marc Guiu, jugador que havia sortit feia un minuto (80'). Els dos equips havien tingut ocasions clares, però els porters Unai Simón i Ter Stegen havien impedit els gols. Sense massa inspiració, i tot massa previsible el Barça topava amb la defensa i sinó amb el porter. Avui, els millors han estat Ter Stegen, João Félix i el jove Marc Guiu (17 anys) ha fet també història. Com potser que Oriol Romeu jugui amb el desencert que ho fa? Gündogan, massa tou, Ferran Torres desdibuixat. Al final, ha tingut que venir un juvenil per arreglar el partit i aconseguir els tres punts. Massa incertesa en el joc del Barça que té que tirar de juvenils per seguir al R.Madrid i el Girona. Tot plegat surrealista!

Granada-Barça: Un empat que sap a victòria al Granada

 

Granada-Barça (2-2)

Un altre partit calamitós, que ha començat de la pitjor manera possible, gol del Granada al minut de joc, i un altra gol de Bryan Zaragoza al 30' feien preveure una remuntada heroica. Equips com el Granada, no necessiten fer molt per fer mal al Barça, amb una defensa que pateix d'una manera incomprensible. Al 45' Lamine ha fet el gol del Barça que maquillava una mica el resultat.

A la segona part, un Barça que volia creure amb la remuntada i un Granada sempre atent els lapsus de la defensa. I sobretot, un munt de pilotes perdudes per l'obsessió de fer passades que no poden mai de la vida travessar els bosc de cames dels jugadors contraris. L'equip s'ha està desfent per moments. Sergi Roberto ha marcat el gol del empat al 86'. Un gol anul·lat al Barça ha impedit la victòria, per un fora de joc posicional de Ferran Torres. Al 87' el Granada podia haver marcat un gol, però el pal ho ha impedit a Bryan Zaragoza, marcat el seu tercer gol. Un empat que deixa al Barça amb la necessitat de replantejar-se el seu joc. L'únic bo per dir-ho així ha estat el resultat, però no es pot seguit jugant sempre regalant gols a l'equip contrari. 

Barça-Sevilla: Ramos també sap ficar-la a dins!

 

Barça-Sevilla (1-0)

Un partit travat on el Barça ha merescut guanyar amb un Sevilla que també ha tingut les seves oportunitats. I malgrat tot, ha sigut Sergio Ramos que al 76' ha marcat en propia porta el gol que ha domat la victòria. Gavi, Lamine Yamal i Fermin substituint a Raphinha (35') per lesió han protagonitzat tot el partit.  Una defensa que un determinats moments ha patit, però que aquesta vegada no ha encaixat cap gol i això és una novetat en aquesta temporada.

El Sevilla amb el seu joc al contraatac ha permès jugar al Barça més còmode que quant té que jugar amb equips que amuntega jugadors a l'àrea defensiva i llavors li costa moltíssim donar l'última passada. Costa mantenir intensitat i sobretot els últims passes cap a porteria. La Lliga és farà llarga  i avorrida perquè al final, Barça i Madrid acabaran per decidir qui d'aquests dos equips guanyarà aquesta Lliga.

Mallorca-Barça: Desgavell futbolístic!

 

Mallorca-Barça (2-2)

Aquesta nit el Barça ha fet el ridícul. Un partit on el Mallorca s'ha avançat de dues vegades davant d'una defensa inèdita que ha donat com a resultat una lliçó de com no és pot jugar així. Cap passada, cap remat a porteria del Mallorca, fins el minut 42'. Empates i llavors del no res, un altre gol de Mallorca que no necessita fer grans jugades per donar problemes a la defensa.

L'equip ha començat sense els habituals. Però la defensa encara era menys habitual. Xavi juga amb foc i avui s'ha cremat igual que tot l'equip. Sense De Jong la qualitat baixa molt. Oriol Romeu ha tornat a estar desafortunat i imprecís igual que Cancelo. Cap jugador a la primera part ha brillat, excepte per el gol de  Raphinha. Es molt difícil jugar amb tranquil·litat si et marquen gols  per falta de tensió i desorientació. Un resultat generós per un Barça que si segueix jugant així i Xavi segueix fent proves forassenyades patirem molt a la Lliga, però sobretot a la Champions. Avui no ha hagut remuntada i en certa manera això és bo, perquè no podem seguir jugant tant malament com ho fa el Barça. Si és marquen gols i això ho maquilla quasi tot, però l'espectacle de la defensa és un problema que sembla que no s'ha resolt.

Barça-Celta: Victòria in extremis

 

Barça-Celta (3-2)

Un partit catastròfic fins el minut 81 què el Celta hauria pogut i mereixia alguna cosa més que perdre tota la bona feina que havia fet, però com diu el tòpic, futbol és futbol. Per començar, una alineació del Barça estrambòtica que ha fet què tothom anés perduts i des ubicats.  Un Celta molt consistent en defensa i una teranyina què impedia jugar al Barça sense extrems, perquè posar a Ferran Torres al cantó dret, era tenir un jugador menys. Pèrdues de pilota i contraatacs letals que han fet a Ter Stegen recollir dues pilotes dins de la xarxa (19' i 76'), però que haurien pogut ser més.

Cancelo no ha estat fi, fins al final del partit que ha  marcar el gol que donava la volta en 10' elèctrics (86'). En aquests deu minuts el Barça s'ha transformat, els canvis també han ajudat una mica, convertint en or tot el que feia, mentre el Celta s'ha esborrat del camp. D'una possible derrota havíem passat a una victòria agònica. El Barça no sap gestionar partits on l'equip rival crea una teranyina defensiva que fa que els jugadors toquin la pilota però sense encarar la última passada. S'ha notat el canvi forçós de De Jong al mig del camp. Gavi no pot substituir-lo. Una defensa que pateix massa quant la davantera ataca en velocitat. Aquesta tarda hem tingut molta sort.

   

Barça-Betis: 5-0

 

Ferran Torres

Victòria còmoda davant d'un espàrring que ha fet el seu paper. Un Barça efectiu i un Betis molt flux i tou en defensa.  Avui tothom a brillat i han marcat gols. Ferran Torres ha sigut capaç de marcar de falta directa( 62'), feia massa temps que no és feia des de Messi. Les noves incorporacions han jugat i també han marcat gols. Tot plegat un partit per augmentar l'autoestima i la confiança en l'equip. El Betis també ha tingut les seves oportunitats, però no ha sapigut finalitzar-les i això la penalitzat moltíssim. 

A la segona part hi ha hagut més canvis, i tres gols per arrodonir una nit plàcida amb un plantejament del Betis que no veurem massa al estadi de Olímpic de Montjuïc Lluís Companys. Cal repetir el que he senyalat moltes vegades, aquesta Lliga és molt fluixa, i victòries com aquestes no garanteixen res a la Champions. Molta gent al estadi de Montjuïc. Cal remarcar el joc del centrecampista De Jong.   

Osasuna-Barça: Llei del mínim esforç

 

Osasuna-Barça (1-2)

Un mal partit del Barça que li costa moltíssim jugar amb un mur. Molta pilota i poca profunditat. L'únic important ha sigut el resultat, perquè de joc poca cosa. A la segona part i amb masses canvis de jugadors, el Barça encara ha estat més imprecís. Sort del gol de penal de  Lewandowski. Jugar amb els nous fixatges ha estat una frivolitat perquè  ha creat més confusió que claredat. I com sempre la defensa patint d'allò més per mantenir-la a zero. Sort de Ter Stegen que ha salvat un gol al 32'. Massa passivitat i desajustaments en els marcatges. Com sempre Gavi ha estat el revulsiu per accelerar les jugades, a vegades una mica massa.  Kounde s'ha fet un far de aturar els atacs d'Osasuna. Ell ha sigut qui ha marcat el gol inicial al 45'. El Var també ha estat protagonista. Cal millorar molt més si és vol fer alguna cosa a la Champions. 

Vila-real-Barça: Unes defenses de mantega

 Vila-real-Barça (3-4)

Un partit descontrolat a les defenses, especialment a la primera part on el Barça ha marcat dos gols i el Vila-real ha sigut capaç d’empatar gràcies a les inconsistències de la defensa que torna a ser el forat negre del equip. Avui Ter Stegen no ha pogut fer res per taponar els forats que deixa una defensa sense ordre ni posicionament. 

Sort de Lamine Yamal que ha jugat un molt bon partit, malgrat la seva joventut. Gavi i De Jong han fet els gols, però el Vila-real a igualat el marcador al 25’ i el 39’. 

A la segona part, el partit ha començat amb el gol del Vila-real per part de Baena (50’). El Barça perdia perquè la defensa deixava sol a Ter Stegen. Però a partir d’ací el Barça ha dominat el joc i la possessió i amb els canvis els gols ha arribar de la mà de Ferran Torres (69'), i Lewandowski (71'). És podia haver marcat més gols però ha faltat ser més generós amb els companys Ansu Fati i també Lewandowski. Al Barça no pot encaixar tants gols, perquè no tothom juga com el Vila-real. Caldrà seguir ajustant els marcatges amb defensa, perquè son molt lents. Oriol Romeu, no ha jugat un bon partit, potser no acaba de sentir-se còmode en el seu lloc, a estat imprecís i lent. Sergi Roberto, tampoc ha estat afortunat. Cal ser més exigent, amb tots.

PD: El futbol professional masculí passa moltíssim de les jugadores "professionals" femenines. I si, sembla un problema de testosterona i cultura masclista.

Barça-Cadis: Gols agònics!

 

Un resultat una mica enganyós (2-0), perquè els gols han arribar molt tard (82 i 94). Bona part del partit el Cadis ha jugat força còmode amb un Barça molt lent i previsible. Ha jugat des del començament Lamine Yamal  que ha fet fins la seva substitució un partit molt complert amb una molt bona ocasió de gol (28'). 

El Cadis ha pogut marcar un gol que semblava clar, però Roger no ha sapigut concretar (34') gràcies a l'aturada de Ter Stegen.  

A la segona part i amb els canvis ha fet entrar a Ansu Fati, Abde, Ferran Torres, intentant d'obrir la llauna, que ha pogut ser oberta gràcies a un gol de Pedri a passada de  Gündogan. Ha sigut ací, on s'ha substituït a Yamal per Torres. Aquest ha pogut estrenar-se com golejador a  l'Estadi Olímpic. La defensa sempre apunt per rebre gols, sort del desencert del Cadis i el encert del porter.

Getafe-Barça (0-0) o com l'antifutbol és permès per l'àrbitre

 

Comença una nova temporada de futbol (2023-2024). Intentaré fer una petita crònica dels partits del Barça. Ara no vull comentar la desastrosa pretemporada de fixatges i els culebrots  dels clàssics jugadors que apareixen inevitablement al estiu. Aquesta directiva és simplement catastròfica per els interessos del barcelonisme, però sembla que no hi ha alternativa. Per això fan i desfan com si res. Sembla que per fi, Dembélé marxa definitivament, el ridícul de tots és proporcional a la ineptitud d'uns executius molt ben pagats, però maldestres en la gestió. 

I

Un partit que ha tingut l'antifutbol del Getafe com protagonista del partit i un àrbitre còmplice en el joc dur, especialment de Damián que s'ha fet un fart de fer faltes. Raphinha  s'ha contagiat per el joc dur i ha fet una falta absurda que l'àrbitre ha tret targeta vermella directa. 

El Barça no sap com jugar amb equips que tenen el joc brut i una defensa que no deixa espais. Mareja la pilota però li falta l'última passada. Falta rodatge i contundència. L'última jugada l'àrbitre s'ha desentès d'un possible penalt a Araujo   i ha preferit xiular  unes possibles mans de Gavi. El partit s'ha allargat molt, però el Getafe ja li ha anava be.

Funeral al RCDE Stadium!

 

Un partit estrany i un resultat (2-4) què podia haver estat escandalós si el Barça no s'hagués desconnectar a la segona part. Un Espanyol que a la primer part ha donat mostres de perquè té un peu a Segona Divisió, sense esma, ni intensitat, deixant que el Barça jugués un partit plàcid i fàcil i a sobre marcant gols. L'Espanyol s'ha activitat a la segona part, però el quart gol ha deixat tocat a tothom, especialment, al Barça que s'ha deixat anar i l'Espanyol ho ha aprofitat, per maquillar un desastrós partit. Ningú esperava que la primera part acabés amb una victòria del Barça per (0-3). El tècnic del Espanyol s'ha equivocat greument amb l'alineació del centre del camp. Això ho ha aprofitat un Barça que amb Pedri, Busquests i de Jong, han fet el què han volgut. 

El Barça ja és el nou campió de Lliga i deixa al Espanyol en situació d'emergència absoluta. El pitjor per l' Espanyol és què el calendari qui li queda és absolutament difícil per salvar-se. Un equip que necessita guanyar no pot jugar com a jugat avui l'Espanyol. 

Barça-Osasuna: Alba és converteix en l'heroi accidental!

Barça i Osasuna (1-0) han protagonitzat un partir amb dues cares, una dolenta a la primera part i una segona molt millor i sobretot, molt estressant, perquè les oportunitats de gols no acabaven de materialitzar-se. Un gol d'Alba (85'), que havia sortit per Balde, ha capgirat els ànims, gràcies a un gol amb moltíssima fortuna, però que val els tres punts i sobretot deixa pràcticament sentenciada la Lliga. 

No sé perquè tothom diu que Pedri es tant bo, perquè la veritat pot fer jugades amb molta habilitat, però no és gens resolutiu ni és massa solidari amb l'equip, no puja a defensar com altres. El Osasuna ha jugat amb un home menys des de minut 27. Però s'ha defensat amb encert i el porter Aitor,  ha aturat un parell de ocasions claríssimes per obrir el marcador. L'heroi accidental, Alba ha pogut gaudir dels minuts de glòria que Xavi li ha donat (74') i que ha resol molt millor que la resta. 

Barça-Betis: Un partit amb gols

 

Després de tants partits sense inspiració de cara al gol, ahir, el Barça va trobar la manera de fer gols a un Betis molt fluix, què a més va perdre un jugador per expulsió al minut 33 de la primera part. Aquest moment va marca la fi del Betis, que va perdre a Joaquin (41 anys) per una lesió al turmell. Va ser el debut d'un Lamine Yamal amb 15 anys! Sembla una mica massa fer debutar el primer equip, jugadors que no han passat per el Barça B, un despropòsit del club i el entrenador. Amb quinze anys, tot està per fer i sotmetre'l al escrutini  de les grades és una bogeria. Però com vivim acceleradament, ningú te el seny de demanar que el jugador vagi madurant -incloent els pares del jugador-, per veure com pot encaixar dins del primer equip. Amb aquesta victòria, el Barça és més líder i queden pocs partits per poder ser-hi campions de Lliga. Un dels al·licients d'ahir nit va ser la pluja què per fi va fer acta de presència!

El Barça no té preses per guanyar la Lliga

 

Rayo Vallecano ha guanyant merescudament a un Barça que cada partit juga pitjor i que avui, ha sigut superat per la passió del jugadors del Rayo. Aquests partits que quedant és faran eterns si el Barça segueix jugant sense convicció. El Madrid ajuda a que el Barça vagi desconnectant-se dels partits que li queden.

Falta llum els jugadors del Barça. Gavi fa un temps que no és el que era. Massa pressió mediàtica i masses minuts de joc. Pedri molt lent i Lewandowski massa angoixat per el gol. Un partit que els últims minuts que podia haver empatat, ha jugat tant malament com ha pogut. El futbol no és una ciencia exacta, per això, el Barça sembla que ara és permet relaxar-se, sabent que els seus perseguidors estan lluny d'ell i pot anar perdent punts a qualsevol camp de futbol. Si us plau, què s'ha acabi la Lliga ara mateix! Estem en temps del minuts (partits) d'escombraries!