Un partit catastròfic fins el minut 81 què el Celta hauria pogut i mereixia alguna cosa més que perdre tota la bona feina que havia fet, però com diu el tòpic, futbol és futbol. Per començar, una alineació del Barça estrambòtica que ha fet què tothom anés perduts i des ubicats. Un Celta molt consistent en defensa i una teranyina què impedia jugar al Barça sense extrems, perquè posar a Ferran Torres al cantó dret, era tenir un jugador menys. Pèrdues de pilota i contraatacs letals que han fet a Ter Stegen recollir dues pilotes dins de la xarxa (19' i 76'), però que haurien pogut ser més.
Cancelo no ha estat fi, fins al final del partit que ha marcar el gol que donava la volta en 10' elèctrics (86'). En aquests deu minuts el Barça s'ha transformat, els canvis també han ajudat una mica, convertint en or tot el que feia, mentre el Celta s'ha esborrat del camp. D'una possible derrota havíem passat a una victòria agònica. El Barça no sap gestionar partits on l'equip rival crea una teranyina defensiva que fa que els jugadors toquin la pilota però sense encarar la última passada. S'ha notat el canvi forçós de De Jong al mig del camp. Gavi no pot substituir-lo. Una defensa que pateix massa quant la davantera ataca en velocitat. Aquesta tarda hem tingut molta sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada