Dia 4
A l’hora habitual –per a mi- m’he despertat 6:30h. La rutina complerta. A l'esmorzar he agafat panets que estàvem molt bons. Cafè amb llet i una mica de fruita.
Cal dir que l'excursió que hem fet ha estat extraordinària. Avui el nostre conductor ha estat en Luigi. Sortir de Bolzano (Bozen) i agafar els desviament de la SS241 que segueix el curs del riu al començament i passant per diferents indrets, força menys poblat que altres zones, NovaLevante/Welschnofen, Carezza, en 45’ arribes fins al Llac de Carezza.
El llac de Carreza es troba a la Vall d’Ega. Les aigües del llac reflecteixen les muntanyes del Latemar. El Llac està pensant perquè tothom poguí accedir-hi en cotxe, perquè han creat una infraestructura que no havia vist mai per accedir-hi a un llac.
Desprès de baixar de l’autocar, dins del pàrquing, hem anat caminant uns 50m i ens hem endinsat cap a una estructura de formigó que semblava un búnquer. El túnel et porta fins el llac. Potser fa uns 50m fent una pendent suau, on passes per una col•lecció de taulons de fusta que donen tonalitats de so, particular quan colpeges els troncs. Pel que sembla, Stradivarius agafava els seus materials de fusta d’aquestes conrades. L’estructura de formigó et porta directament, cap a el mirador per contemplat les muntanyes Letamar, reflectides a les seves aigües.
Aquella hora (10:00h) encara no hi havia molta gent. Hi ha un petit recorregut que bordeja tot el llac, que és petit, ple d’arbres, pins enormes permet contemplar el lloc des de tots els angles possibles. Un espai per contemplar i fotografiar.
Dins de l’estructura, molt ben resolta, hi ha l’inevitable tenda de souvenirs, una cafeteria i un centre de informació. Hem passat per aquests llocs. El cafè expresso era molt bo. Cal destacar el aspecte net i polit del llac, sense cap paper pel terra. De fet, tots els indrets que hem anat estan en perfecta estat de revista. Sembla que la cultura cívica està uns esglaons per sobre de la nostre. El novembre del 2018, el llac va patir destrosses importants al igual que tota la zona, degut a un temporal de vent que va arrasar una gran extensió entre les muntanyes del Catinaccio i del Latemar, al voltant del llac Carezza*.
El llac també té la seva llegenda, la nostre guia Petra, en va repartir una postal on en lletra molt petita explica la rondalla:
“Aquesta nimfa delectava els viatgers que pujaven el coll de Costalunga amb el seu cant melodiós. Un dia, el bruixot de Masaré també la va sentir cantar i es va enamorar bojament de la nimfa. Va utilitzar tots els seus poders per conquerir la fada del llac, però no va tenir èxit. Així doncs, el bruixot va demanar ajuda a la bruixa Langwerda, que li va aconsellar que es disfressés de joier, estirés un arc de Sant Martí des del Catinaccio fins a les muntanyes Latemar i després viatgés fins al llac Carezza (Karer See), un llac a una altitud de 1.520 metres, per atraure la nimfa i endur-se-la amb ell (...)**.
Hem estat al voltant d’una hora. Hem fet ací la fotografia de grup. El marc incomparable era insuperable. Quan marxàvem havien arribat més gent. I amb més gent, la màgia del llac queda submergida per les veus dels turistes, segur que la Nimfa, es fa la fonedissa per no veure a tant guiri fent-se selfies.
L’autocar a enfilat la SS241 per anar cap el Passo Costalunga(**), en ladí, es diu Jouf de Ciareja; en alemany, Karerpass que connecta amb la vall de Fassa. El lloc s’ha convertit en un centre per fer excursionisme i al hivern, esquí, hi ha també un camp de golf. La panoràmica és realment espectacular.
