De te fabula narratur!

 (És de tu que parla aquesta història) (Horacio, Sátiras, I,1, 69 )

Hi ha preguntes que fan mal amb el pas del temps, aquesta és una: " continuarà havent-hi a Catalunya pensament revolucionari amb realitat social, és a dir, implantat en un partit obrer fort*?"(M.Sacristán, 1979)

Avui, la resposta és fàcil de respondré, No. De fet, la realitat social és força diferent, no hi ha partits obrers forts, simplement, no hi ha. La classe obrera, ha sigut esborrada com a subjecta revolucionari. El que hi ha és l'exaltació del jo imaginari, un jo desclassat, desconnectat dels altres i impotent, davant d'una ideologia que  el fa creure que ell és la mesura de totes les coses. El capitalisme financer-global i la ideologia associada a ell, neoliberalisme, vol seguir la seva lògica implacable, abans s'esfondrarà el món actual, que canviar el model, i tots nosaltres ho pagarem molt car, especialment, les classes -hi ha classes, malgrat el que ens diguin- més desfavorides -allò que Marx deia el proletariat- serà qui pateixi més. 

Frases (in)actuales

(...) los hombres hacen su propia historia, pero no la hacen a su libre arbitrio, bajo circunstancias elegidas por ellos mismos, sino bajo aquellas circunstancias con que se encuentran directamente, que existen y les han sido legadas por el pasado" (Karl Marx, El 18 brumario de Luis  Bonaparte)

A partir del martes 12, empieza un hecho insólito en la reciente historia de España. Se va a juzgar al anterior gobierno legítimo de Cataluña. Además de dos personas, que jamás deberían ser juzgadas por el TS, porque no son aforados. Nuestra historia -  la sociedad española-, tiene un peso histórico que se olvida, uno de los errores del Govern de la Generalitat, es no haber tenido en cuenta esa historia. Hoy es cada día más evidente que la Unidad de España pasa por encima de cualquier consideración. ¿Ponerla en cuestión es poco menos que delito!