Israel s'ha convertit en el golem!

 

Israel s'ha venut l'ànima a Nèmesis. Enfonsada en un veritable espiral de violència, on la mort de l'altre s'ha convertit en la nova religió oficial. I malgrat tot, la ferida que porten, és fa cada vegada més gran. La destrucció, la imatge de destrucció a Beirut demostra aquesta fúria homicida  no té aturador. I no ho té perquè els seus còmplices no volen ser acusats d'antisemitisme. El govern extremista de Netanyahu, pot anar a l'ONU i els seus còmplices li aplaudeixen sense cap escrúpol. Un criminal de guerra honorat com l'heroi del nostre temps. Guerra, destrucció i mort, és tot el que està aconseguint Israel. La pau dels cementeris és un miratge, perquè la gent no oblida, ni pot oblidar. La pau que ara mateix vol Israel, és l'extermini de tothom que viu a Gaza, Cisjordània o Beirut.   Si, Israel és un autèntic golem !

Recomanacions musicals

 

Una mirada de retret 

Sempre es recomana escoltar Wild Children (1973). Tanta música supèrflua que s'envelleix al cap d'una setmana, mentre cançons com aquesta no envelleixen, però et rejoveneixes quan la escoltes.

Osasuna-Barça: Naufragi blaugrana!

 

Osasuna-Barça (4-2)

Avui hem vist al pitjor Barça des de que va començar la Lliga. Una primera part absolutament plana, sense idees, ni rematades i un Osasuna que volia guanyar. Un Barça desconegut, gràcies a Flick que ha fet un experiment que no ha sortit gens bé. Errades defensives han permès al Osasuna perforar la porteria de Iñaki Peña per dues vegades.

A la segona part, semblava que des de l'inici hauria canvis, però no ha estat així. Una millora momentània del   Barça, amb rematades a porteria semblava que el panorama canviaria, però ha estat un miratge. Un gol del Barça, regal del porter d'Osasuna, obria una escletxa, però al 72' un nou gol de Budimir ha deixat tocat al Barça. Els canvis de Flick no han servit per canviar la dinàmica del partit, plena de precipitació i errades generals de tothom. Lamine Yamal al 89' ha maquillat una mica un resultat d'escàndol. Una derrota sense pal·liatius".

 

Art i musica: Floris Arntzenius (1864-1925)

 

Floris Arntzenius

Ferreres i la guerra

 

Ferreres té un ull clínic infal·lible. Les seves vinyetes son editorial de primer ordre. La seva capacitat per inserir en el moll de la qüestió és prodigiosa. I ací, ho demostra abastament! Sempre donar suport al més fort!

Barça-Getafe: Una victòria molt sufrida

 

David Soria pujat per sobre Lewandwski

Barça-Getafe (1-0)

Avui el Barça no ha estat tant inspirat com a Vila-real. Un gol de Lewandowski (18') ha donat aire a un equip que li ha costat dominar el partit. Diverses oportunitats de gol que David Soria el porter del Getafe ha desbaratat per desesperació del Barça. 

La segona part, segueix amb la mateixa tònica. Masses faltes del Getafe que l'àrbitre no acaba  de xiular amb contundència. Més oportunitats del Barça, que de moment no és capaç de culminar. Soria fa una falta a Lewandowski que ni el VAR ni l'àrbitre fan res, malgrat que les imatges diuen que això és un penalt claríssim.  

Partit travat, amb oportunitats clares, però avui els gols no volen entrar. I això dona oxigen al Getafe que deu pensar què amb una oportunitat de gol ja faria el fet. De moment els canvis no donen un salt de qualitat. El Barça no acaba de tancar el partit. Raphinha (81') llança a la paperera la opció de fer gol.  El Getafe intenta el miracle després d'un partit on no ha fet cap mèrit, però el futbol té això. Una oportunitat de Borja Mayoral que ha deixat glaçat el Barça, i què per sort ha llançat fora. La sort també ha jugat a favor del Barça. Una victòria més agònica del que podíem pensar.  

   

"Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria" (Haaretz)

 

Destruir a l’enemic és el lema de Israel. La resposta desproporcionada és el normalitat per un govern i una política que ve de lluny. “Si ens tornem bojos” és el crit de guerra de l'antipolítica israeliana. Juga el seu favor que la Comunitat Internacional –EUA i UE-, faran costat a qualsevol acció, per més brutal i sanguinària que poguí fer. Gaza destruïda i aïllada del món, viu –és un dir- tancada a qualsevol ajuda què poguí venir del exterior. Cap Estat no ha fet res per apaivagar el sofriment terrible que pateixen, especialment, els  infants. En cap altra situació, l'entelèquia de Comunitat Internacional, hauria mobilitzat per evitar la mort sistemàtica de infants. Però malauradament, els palestins de Gaza son víctimes indignes per part d’aquesta CI. Ara li toca el Líban. Assassinar de cop 492 persones sembla una vegada més que l’objectiu és crear l’horror en la població civil. Israel ataca el Líban, un país fallit hi on el poder es reparteix per zones de influència. I al sud del Líban la milícia de Hezbol•là mana. Per Israel, tothom és susceptible de ser assassinat, perquè estan el lloc equivocat i a més son sospitosos de ser terrorista. Aquest nou clixé conceptual, permet la destrucció del enemic, inclòs la població civil. 

Això, és la torna del 7 d’octubre del 2023. Qui desestabilitza la zona és Israel. La seva superioritat militar és tan  desproporcionada que quan és parla de guerra o enfrontament, és pretén que hi ha dos bàndols en mitjans similars, però això és fals. El govern de Netanyahu i tota la resta que li dona suport, sigui actiu o passiu, sap que la seva permanència al govern depèn d’aquesta fugida endavant. A Israel veus com el diari Haaretz deia: "Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria". Dins 'Israel hi ha veus més exigents que bona part de la premsa d'EUA o de l'UE. 

Conquerir territoris, vet ací l’objectiu de tot plegat. Fets consumats, desplaçar ciutadans indefensos a terra de ningú, oblidar-se d’ells. Israel te carta blanca per seguir matant o robant territori. Tant Hezbol•là com Hamàs li donen l’excusa perfecta per fer-ho.