Art i musica: Jules Schyl (1893-1997)

 

Jules Schyl 

Gaza (el que queda)

 

Lleó XIV, habemus Papa!

 

El show mediàtic s'ha acabat amb la proclamació d'un nou Papa a Roma, Lleó* XIV. Ara comença la feina de de bo, i en té molta. Sort !

El Consell d'Administració de l'Església cerquen un nou CEO

 

L'Església catòlica fa exhibició de la tradició. Els temps canvien, però l'Església segueix amb els seus rituals per demostrar que ells no son d'aquest món. Per descomptat, tothom fora (Extra omnes) menys ells, els CEO del llegat de Crist. L'elecció de Papa és un show d'escala mundial. Malgrat que l'Església sigui un bastió molt poc espiritual i massa terrenal. Com no soc creient, l'espectacle de fumates negres o blanca, no deixa de ser esperpèntic, però ajuda al espectacle. Sigui qui sigui el nou Papa, els valors fonamentals de l'estructura jeràrquica no canviarà, perquè el pes de la Institució, de la seva història és una llosa massa pesada per pensar-hi en canviar i obrir-se en un món on sembla que Déu sigui absent.

Exhibició d'atrocitats (IV)

 

Es poden imaginar, viure sota les runes, o sota tendes de campanya, sense aigua, llum, sense menjar, sense esperança? Va haver un temps que el boc expiatori a Europa eren els jueus. El Holocaust va ser el punt culminant de la tragèdia del poble jueu dins d'un context propici gràcies a la propaganda i al antisemitisme que a Europa va començar amb l'expulsió del jueus d'Espanya (1492). Ara, a Palestina, estem veient amb una passivitat que espanta per la seva cruesa, com Israel fa neteja ètnica davant del arronsament d'espatlles de la Comunitat Internacional. Destruir el poble palestí, a Gaza és l'objectiu d'un criminal de guerra com és Netanyahu i la seva camarilla i serveis auxiliars -exèrcit inclòs-.  El que pateix el poble palestí no és cap farsa, com diu la frase*, sinó una veritable exhibició d'atrocitats comés amb crueltat comparable al frenesí nazi. Drons assassins destruint tendes de campanya, perquè la població de Gaza marxi cap el sud, perquè Israel vol expandir el seu territori, fora del qualsevol mandat de la ONU. Ells son ara mateix les víctimes indignes davant d'Occident, malgrat que Israel ha matat a més de 12000 infants. Veritablement no hi ha justícia per el poble palestí. 

Romania vol un altre Ceauşescu

 

Llegint la portada de l’Ara.cat, en la portada diu “L’ultranacionalisme guanya la primera volta de les eleccions a Romania”. Al Ara.cat, es pot llegir: “El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.” 

Sembla que hi ha modes en política, l’onada extremista impulsada per Trump i Putin, dos personatges poc recomanables, però que ara mateix i gràcies a la manipulació i propaganda en tots els mitjans, xarxes incloses-, s’erigeixen com capitans que necessitem per sortir de no sé sap on ni què. Romania pertany a la UE, però pel que sembla si guanya les eleccions (George Simion) s’ha adreçarà a l’esfera de Putin. S’emmiralla amb Meloni i Trump, és a dir, en el millor de cada casa. Pel que sembla Romania està sota una crisi perpetua. Sort que Romania té a prop de 3 milions de immigrant a reu, especialment a Itàlia (26,31%), Alemanya i Espanya (15,38%).

Hi ha herències feixugues –etapa Ceauşescu -, que van generar unes inèrcies molt difícil de trencar.  No cal anar molt lluny, per exemple, Espanya i l’aparició sense complexos d’una extrema dreta que abans portava el PP dins seu, ara s’expressa en personatges tant dubtosos com Abascal. Cap d’ells tenen solucions reals per els ciutadans. Tenen, això si, eslògans i un boc expiatori, l’altre, l’immigrant pobre. Països sense cap tradició democràtica, com nosaltres, amb enormes dèficits de transparència, com nosaltres, i enmig d’una població empobrida i sense expectatives per en sortir-se’n. Molt mala peça al taler!

Recomanacions musicals

 

Una lliçó magistral !!!