Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
diumenge, 23 de març del 2025
dissabte, 22 de març del 2025
divendres, 21 de març del 2025
Ressenya: "El problema de los tres cuerpos" (I)
He acabat la trilogia de Cixin Liu, Tres Cuerpos: “El problema de los tres cuerpos”, “El bosque oscuro” y “El final de la muerte”. Sóc lector de SF des de fa molts anys. He llegit els clàssics. Però la lectura d’aquesta trilogia escapa a qualsevol referent de la ciència ficció. Impossible fer un resum, perquè la exhibició de teories reals e imaginaries son inassequibles per mi.
La TV ha fet una sèrie corresponent al primer llibre: "El problema de los tres cuerpos". La novel•la de Liu i la sèrie no son precisament exactes. Perquè la novel•la dona context a la història que explica. Resumint moltíssim, des de una remota estació de seguiment xinesa, una de les protagonistes de la primera novel•la, llança un missatge cap a les estrelles, mitjançant el sol com repetidor gegantí de les senyals de ràdio. Hi ha algú al univers? La novel•la dona resposta, però sobretot, explora l’impacta que produeix a la nostre societat i a nosaltres mateixos. No estem sols! Hi ha una civilització, Trisolaris, han escoltat el missatge hi ha enviat aquesta resposta:
“¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
Este mundo ha recibido vuestro mensaje.
Se dirige a vosotros un pacifista que lo habita. Para vuestra civilización, es una suerte que yo haya sido el primero en leer vuestro mensaje. Os lo advierto:
¡No contestéis!
¡No contestéis!
No contestéis!
Sóis una entre diez millones de estrellas que hay en la misma dirección. Siempre que no respondáis, este mundo seguirá siendo incapaz de determinar vuestra ubicación. Si lo hacéis, estaréis revelando vuestras coordenadas ¡y vuestro mundo será invadido!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!” (pág.284)
I malgrat l’advertència, la protagonista Ye Wenjie, pren el botó de recepció del missatge!
“ Venid!
Yo os ayudaré a conquistar este mundo.
Nuestra civilización ya no es capaz de resolver sus problemas por si misma. Necesitamos la intervención de vuestra fuerza.” (pág.288)
Trisolaris posa en marxa les seves naus en direcció a la Terra. Tenen un llarg camí per recórrer. A prop de 450 anys terrestres. Cal amoïnar-se? Què fem i com preparar-se pel contacte amb una altre civilització molt més avançada que la nostre? Porten intencions hostils?
A la terra, hi ha gent que ha vist una representació del món trisolà. Un món amb tres sols que genera catàstrofes cícliques, que fan que l’opció de buscar un altre món sigui no una opció, sinó una necessitat vital. Pel que sembla la Terra és una opció molt vàlida.
Com un moviment religiós, el Moviment Terrícola-trisolarià, havia sigut el intermediari entre Trisolaris i la Terra. Ara, al Centre de Comandància de Batalla, rebia un missatge directe de Trisolaris:
“¡No sois más que insectos!” (pág.402)
Trisolaris farà miracles, la seva tecnologia els permet fer-ho. Si volen adeptes, res millor que contemplar els cels, miracles que desafien qualsevol explicació científica, o millor dit, desacredita la ciència i enforteix la fe amb la màgia. Què passa quan una civilització en menys tecnologia s’enfronta amb un altre tecnològicament molt superior? Per analogia, amb el nostre passat, la resposta sempre és la mateixa: destrucció de l’altre civilització en nom de la civilització (superior).
Diari de Mallorca (i X)
Dia 10
S'Arenal-Barcelona
L'autocar venia a recollir-nos a les 7:20h. Ens havien dit que l'esmorza seria a les 6:45h. Però aquella hora tot estava tancat i barrat, per fer-ho més dramàtic, el menjador estava a les fosques hi no hi havia ningú! Començaven be el dia!
Com sempre, hi ha gent per tot, hi un espontani molt fatxenda a pujat a recepció per queixar-se, però aquesta recepció se les saben molt llargues, segons ells, no tenen a veure amb el menjador. Reialment son uns mentiders que s'espolsen tot el que podem. A les 7:10h el cuiner ha sortit de la cuina -potser era una excusa-, també ell s'ha indignat que res estigues preparat. Finalment, hem esmorzat, per dir-ho suaument. Nosaltres hem anat cap a l'autocar, però hem tingut que esperar una estona, sort que l'aeroport està molt a prop.
Hem arribat a l'aeroport de Palma-Son Santjoan. Treure maletes i enfilar cap a facturació. Hem arribat els últims -anava per hotels-. La cua era enorme. Hem tornat a veure cares conegudes. Per descomptat, la nostra fila ha estat la més lenta per facturar. Les files dels altres son sempre millors!
Control de persones i objectes, un cop superat aquest obstacle, hem anar cap a la porta d'embarcament que estava força lluny. He vist una noia tocant el piano, sonava força be, desprès del concert improvisat ha sortit disparada cap alguna destinació desconeguda.
L'embarcament era a les 9:45h. Un altre vegada amb el xàrter d'Enter Air. Hem sortit amb 25' de retard cap a Barcelona. Al arribar, el dia era gris i volia ploure. Recollir maletes i anar a buscar el cotxe (Aparca&Go). Agafar el cotxe i direcció cap a casa. Cap a les 12:45 hem arribat a la porta, el viatge havia finalitzar, però la grip o el que sigui m'ha acompanyat durant una setmana! Sembla que no prenc actimel en quantitats industrials!
dijous, 20 de març del 2025
Jehovà és gran !


