dimecres, 11 de desembre del 2024

Sicília (7): Catània-Messina-Cefalù-Palerm (i II)

 II


Hem sortit cap a Cefalù.  Hem trigat a prop de dues hores. El paisatge és increïblement verd, hem passat de sud a nord quasi instantàniament. Al costat del mar, tot el color verd dels arbres fruites, de plantacions d’arbres, mirant a l’altra banda, muntanyes on el verd seguia sent predominant, un terreny abrupte i sinuós. Anàvem per una autovia a E90 que connecta Messsina-Palerm. Hem pogut veure les illes Eolie i el famós volcà Stromboli, Vulcano, Lipari Maifa, Pecorini i Alicudi Porto.






Illes Eòliques 




Hem passat per  complexos petroquímics, i un poble anomenat Barcellona Pozzo Di Gotto.  La costa no es veu massificada com a Espanya. Hem passat per diferents túnels, fins sortir cap a Cefalù, però a la sortida del peatge una cua monumental ens esperava. Sembla que una de les cabines de pagament s’havia espatllat. Hem estat una bona estona esperant. Matteo s’ha vist en l’obligació de sortir de l’autocar per assabentar-se del que passava, i entre unes coses i altre, s’ha fet un tip de caminar, amb gent surtin del cotxe com si això arregles alguna cosa. 







Reflectant el nostre xofer




Per fi, s’ha arreglat, almenys per l’autocar hi hem pogut anar cap el poble, un ponts enormes sostenen l’autovia. Hem perdut uns 20’. Desprès per una carretereta molt estreta hem arribat a lloc. L’autocar ens ha deixat a uns 10’ del poble. El poble estava ple de gent, però no era Taormina. Una de les sorpreses de Cefalù és la seva església normanda. 













Catedral de Cefalù*:


“El seu promotor va ser el rei normand Roger II de Sicília, que havia promès construir-la si se salvava d'un naufragi durant el seu retorn a Nàpols. Els treballs van durar més d'un segle (1131-1240). La façana, acabada el 1204, és una obra mestra del romànic. Està composta per un cos central de dues altures on els arcs entrecreuats estan coronats per una falsa loggia i adornats amb arcs de mig punt. A banda i banda, s'alcen dues torres quadrades de teulades apuntades i revestides de ceràmica majòlica. L'interior és de planta de creu llatina. Les tres naus estan separades per columnes rematades amb capitells d'estil siculonormand. A l'interior, hi ha els magnífics mosaics de fons daurat i colors vius i variats. A l'absis, s'hi observa un immens Crist pantocràtor. Més enllà, la representació de la Verge orant, envoltada per quatre arcàngels i sobre els dotze apòstols, és típica de l'art romà d'Orient. També són interessants l'antic tron episcopal i el tron reial de marbre i mosaic.” 





Hem arribat a temps per poder-hi entrar perquè a les 13h, es tancava. Aquesta Catedral forma part del conjunt amb la Capella Palatina i la Catedral de Monreale com a Patrimoni de la Humanitat de  la UNESCO (2015). Hem passejat per Cefalù, hem vist el Lavati Medievale**: 

"A través d'una àmplia escala feta de pedra de lava i lumachella, amb una lleugera forma d'espiral, es pot veure el safareig públic prop del Palau Martino tardà renaixentista.



Lavati Medievale


« Aquí flueix Cefalino , més sa que qualsevol altre riu, més pur que la plata, més fred que la neu». Un escrit a l'entrada del safareig ja dóna la idea d'un lloc curiós que amaga una història particular. Segons la llegenda, de fet, el riu Cefalino sorgeix del dolor d'una nimfa que, després de matar el seu amant que l'havia traït, es va penedir ofegant amb llàgrimes l'antic safareig de Cefalù.

El mateix riu de llegenda passava originàriament a l'aire lliure al llarg del safareig, però en el segle disset es va cobrir. Una modificació senzilla que permetia que el riu fluís i després desemboqués directament al mar a través d'una petita cova.

Aquest no va ser l'únic canvi perquè ja abans, l'any 1514, el safareig medieval va ser enderrocat i després reconstruït en una posició més enrere de les muralles de la ciutat. Els treballs de restauració van acabar l'any 1991, millorant encara més el lloc, que representa un exemple de la vida medieval siciliana per als turistes que acudeixen cada any a Cefalù i per als mateixos ciutadans .

Vint-i-dues boques de ferro colat , entre les quals hi ha quinze caps de lleó, estan disposades al llarg dels murs del safareig, coronats per voltes baixes. Aquí les rentadores anaven a netejar la roba, entre crits i cançons sicilianes, fent servir les tines especials per fregar la roba. El que abans era un ritual diari és ara un símbol concret i encara intacte de la història del poble mariner de Cefalù".




Lavati Medievale




Un carrer amb vistes




Restaurant Al Porticciolo



I desprès hem caminat en sentit invers fins arribar al moll, feia calor, el sol semblava més de juny que d’octubre. Hi havia molta gent banyant-se. Hem anat a un restaurant que sense ser dolent, més aviat discret, podia haver estar millor, però sembla que no serà possible ací a Sicília. El postra era un sorbet de llimona, la llimona és un dels símbols de Sicília. Al final, un cambrer ha preguntat si volíem cafè, anava a part del menú, ningú n’ha pres. Sortir del local i anar agafar l’autocar cap a Palerm. Hem arribat a les 16:30h. Matteo en havia donat la tarja professional, ell marxava cap a Catània.











Cefalù


L’hotel on hem passat l’última nit a Palerm era molt cèntric, hotel Garibaldí. L’entrada era surrealista, perquè havia que baixar per uns esglaons amples, incomodíssims portant maletes. Desprès hi havia un altre entrada que calia saber-ho, que dona una volta al hotel. 



Entrada !


Hotel Garibaldí



Hem arreglat maletes per demà i hem anat a fer un últim passeig per els carrers principals de Palerm. Hi havia una gentada considerable. El bons temps ajudava a omplir el carrers de vianants, on totes les botigues i restaurants estaven oberts. Una barreja de gent de la ciutat i turistes feia bullir els carrers. També hem vist molts migrants,  paquistanesos, en petits grups, una mica fora de lloc, on la família potser està a deu mil kilòmetres.  









Grafit



Sense gluten 



Hora punta!



Teatre Massimo


Caminant per els carrers principals, hem trobat una pizzeria sense gluten!. Hem menjat una compartida, estava força bona. Desprès m’he menjat un gelat de cafè. Hem descansat una estona davant del Teatre Massimo. Hem tornat cap a la plaça Garibaldí, al costat del hotel. Ens hem trobat i acomiadat amb uns companys de viatge d’Osca. Ara son les 21:25 mentre escric la crònica d’un viatge que finalitza. Demà tornem a casa.





dimarts, 10 de desembre del 2024

Sicília (7): Catània-Messina-Cefalù-Palerm (I)

 Dia 7 


Catània-Messina-Cefalù- Palerm


Avui comença el nou horari d’hivern. Sembla que la mesura per estalviar energia s’ha fossilitzat (1973) i ara no saben que fer-ne amb el canvi. En tot cas, m’he despertat a les 4:45h. He intentat dormir, potser en algun moment m’he quedat abaltit, però en tot cas, a 6:00h l’alarma del mòbil ha fet el soroll estrident. El mòbil canvia automàticament l’hora!




Catània







Avui, el grup d’argentins marxava cap a casa seva. Hem esmorzat, sense massa gent. Hi havia que havien marxat d’hora, d’altres anaven més tard. Hem preparat les maletes i anar a l’autocar, érem onze persones. Matteo(1) ha estat el protagonista. La seva manera d’explicar, el seu humor irònic i la seva crítica i el seu amor per la seva terra feien de Matteo l’amfitrió ideal, un excel•lent guia. Hem anat cap a Messina. 




Messina


A prop de dues hores hem estat per anar de Catània a Messina. Messina va ser destruïda per última vegada, a la Segona Guerra Mundial. Tot s’ha reconstruït, però no queda massa per veure. A més, la visita ha estat massa ràpida. Messina està al altre extrem de la península italiana. Tres kilòmetres les separen. Malgrat la proximitat i els anuncis de fer un pont, no hi ha manera de fer-ho. Com deia Matteo, una ingent quantitat d’obstacles fa poc creïble el projecte. Per començar, els ferris que travessem l’estret anomenat de Messina.  El propietari té massa influències en tots els sectors per refredar  l’idea. Ens ha explicat que els ferri (transbordador) porten trens, la màquina, no. El problema és que ho fan desmuntant cada vagó i l’operació és fa lenta e interminable, sobretot si no ho saps. A més els turistes no saben que dins del tren, l’electricitat s’apaga i estan a les fosques tot el trajecte!




Un dels clàssics de la política italiana a Sicília és quan s’acosten eleccions és parlar del futur pont entre la illa i el continent. La gent s’ho pren com el que és. Una aixecada de camisa.

Des de l’Odissea, el pas del canal de Messina, era conegut per els seus perills els navegants. Així es va generar a la mitologia grega que ens ha arribat fins avui:

 “En la mitologia grega, Escil•la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.

Escil•la era una criatura marina amb cos de dona i dels malucs li sorgien gossos ferotges que devoraven tothom que s’apropés; des del fons d'una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners. En la riba oposada hi vivia Caribdis, un altre monstre marí, que s'empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les escopia altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí capaç d'engolir a les embarcacions.” (Wikipèdia)




Hem visitat dos llocs. Al costat de l’església Tempio de Cristo Rei es pot contemplar l’estret de Messina.

“Ofereix una panoràmica espectacular amb la majestuosa cúpula i la vista de l'Estret, vista donada per la seva particular posició geogràfica en la qual es troba s'aixeca al Viale Principe Umberto que sovint esdevé una important destinació turística, però també és un lloc de culte per a la gent de Messina que es reuneix durant les sortides nocturnes.

El temple es troba just al lloc on es trobava el castell de Rocca Guelfonia i va ser construït l'any 1937 per l'enginyer Francesco Barbaro , com a tomba monumental dels caiguts.

El Santuari, de planta cèntrica, consta d'una cúpula marcada per 8 nervis i un marc en el qual es col•loquen estàtues de bronze que representen les virtuts cardinals i teològiques.

El temple interior està compost per l' església inferior i superior . El primer acull les restes de 110 soldats caiguts de la Primera Guerra Mundial i 1.288 soldats caiguts de la Segona Guerra Mundial.

Al costat del temple, pel carrer Major, es pot admirar el que queda de la torre octogonal de l'antic castell al damunt de la qual es va col•locar una campana de 130 quintals, fosa amb el bronze dels canons robats als enemics durant la Primera Guerra Mundial. 

Al llarg dels anys, el Santuari de Crist Rei ha continuat sent un lloc especialment ple d'emoció i de gran significat, ja que encara conserva la important història de les guerres que han commocionat tota la humanitat*.” 





Rellotge astronòmic



Una panoràmica molt fotogènica i espectacular, i realment et preguntes perquè no han fet un pont, perquè l’altre cantó està a tocar. L’altre lloc ha estat la Basilica Cattedrale di Santa Maria Assunta, a la plaça del Duomo, al costat de la Fontana d’Orione. 

A la Wikipèdia ens diu això de la Basílica:

“Construït pels normands, va ser consagrada l'any 1197 per l'arquebisbe Berardo. Enric VI, emperador del Sacre Germànic i Constança I de Sicília van ser presents per presenciar la cerimònia. L'edifici actual és el resultat final d'unes reconstruccions del segle XX, que van tenir lloc arran del desastrós terratrèmol que va assolar Messina l'any 1908 i dels considerables danys derivats del fort bombardeig aeri de la Segona Guerra Mundial .

 Només els murs perimetrals, el portal gòtic i un absis van romandre en peu després del catastròfic terratrèmol que també va destruir els edificis circumdants a la Piazza Duomo. El 1943 van caure bombes incendiàries sobre el sostre restaurat destruint gran part del seu interior. Només va sobreviure un mosaic i una estàtua originals.

La torre alberga el rellotge astronòmic de Messina , el rellotge astronòmic més gran del món**.” 







L’altre joia del plaça del Duomo és el rellotge astronòmic:

El rellotge astronòmic de Messina és un rellotge astronòmic construït per la Companyia Ungerer d' Estrasburg l'any 1933. Està construït al campanar de la catedral de Messina .

El mecanisme va ser dissenyat per Frédéric Klinghammer, amb el disseny artístic basat en plànols de Théodore Ungerer. Parts del disseny són similars al rellotge astronòmic d'Estrasburg . La idea era restaurar l'antic rellotge astronòmic de l'antic campanar medieval de la catedral de Messina, destruït en èpoques anteriors. Va ser encarregat per l' arquebisbe de Messina ( Angelo Paino ) per marcar la reconstrucció del campanar després del terratrèmol de Messina de 1908 , potser per inspiració del papa Pius XI , que li va donar un model de funcionament del rellotge d'Estrasburg. 

Les exposicions del rellotge apareixen a diferents nivells del campanar, als costats que donen a la plaça ia la catedral.”





Al costat mateix de la torre del rellotge s’hi troba la Fontana d’Orione

“La Font d'Orió és una font monumental a Messina creada per Giovanni Angelo Montorsoli   , que data de 1553 i executada en col•laboració amb Domenico Vanello, es troba a la Piazza Duomo.

L'escultor florentí Montorsoli va acceptar l'encàrrec i va arribar a Messina juntament amb el seu deixeble Martino Montanini . Va ser nomenat mestre d'obres de fonts i encarregat d'aixecar una font a la Piazza del Duomo en representació d'Orió : mític fundador de la ciutat de Messina, gegant de la seva triple paternitat generada per l'orina de Júpiter, Neptú i Mercuri. Per a la seva construcció, Montorsoli va demanar que el marbre vingués de Carrara i va emprar nombrosos escultors locals que van col•laborar activament, creant la font en poc temps -segons Vasari-.


Fontana d'Orione


La font té una estructura piramidal: a la part superior hi ha Orió amb el seu gos Sírius als seus peus. A continuació es mostren 4 petits querubins muntats en dofins de la boca dels quals surt aigua i s'aboca a la tassa de sota. Seguit de 4 nàiades i 4 tritons en tancs cada cop més grans. A continuació, una gran conca de dotze vessants amb 4 estàtues que representen els rius Nil , Tíber , Ebre , Camaro  (aquest últim és en realitat el petit rierol que alimenta la font) i vuit baixos relleus amb representacions de mites relatius a les transformacions de la font. la presència de l'element aigua, tot extret de les Metamorfosis d' Ovidi .   El científic-humanista Francesco Maurolico va col•laborar gairebé amb tota seguretat en la creació d'aquesta complexa iconografia neoplatònica-alquímica , que també va compondre les cobles llatines gravades sota les quatre estàtues de les divinitats fluvials.  Acabes amb 4 basses petites i 8 monstres aquàtics de pedra negra.” 





Activitats a la plaça del Duomo




En un sol espai, la plaça del Duomo, si congrega una quantitat elevadíssima d’obres d’art que et deixa sense alè. La font i la seva mitologia pagana contrasta amb Basílica, un espai ple de sorpreses per el visitant. I desprès la torre on el rellotge astronòmic, amb els seus engranatges mecànics. El problema de tot plegat, era que no teníem tot el matí per passejar-nos i contemplar aquestes i altres indrets de Messina.

 



dilluns, 9 de desembre del 2024

Un nou estat fallit: Síria

 


Un titular que amaga masses incerteses.  “Els Estats Units, Europa i Israel parlen ara de "rebels", i no de "salafistes-jihadistes", una circumstància que revela clarament que les potències no amaguen la seva simpatia envers aquesta última rebel•lió.” (Ara.cat, Eugeni García Gascón, 6/12/24). Veient les forçes salafistes-jihadistes res de bo és pot esperar per la població de Síria. Especialment, les dones. Occident juga amb joc i sembla que no aprèn res del passat. 

Aquest cop d’efecte surt escaldada la Rússia de Putin i l’Iran. El beneficiari principal seran Turquia e Israel. Dos potencies amb interessos oposats. La destrucció del país està garantida. La fugida massiva de refugiats serà una constant a partir d’ara. El dictador Bashar al-Assad marxarà a un exili daurat. El seu destí immediat és Moscou. Veient les imatges dels insurgents, amb les seves armes a la mà, és propaganda del segle passat, el futur de Síria s’encara al abisme. Més teocràcia salafista i un Israel que sap que tenint ells l’aviació, pot destruir a un enemic secular. Franja de Gaza, Cisjordània, Líban, Iran i ara Síria, son bons temps per l’extremisme de  Netanyahu.

El règim de Bashar era un horror, però el futur encara pot ser més agre per la ciutadania que veu com marxa un dictador i apareixen una pila d’aspirants a imposar la llei islàmica, sembla que amb el recolzament d’Occident. És difícil entendre aquesta deriva suïcida. De retruc, explica que les superpotències son cosa del passat. La polarització entre els antics blocs s’ha volatilitzat i l’únic que queda a la població és tornar a adaptar-se a unes condicions que amb molta seguretat seran encara pitjors de les que ja tenien. Espero que ningú digui que l’horitzó s’ha albira la democracia.