II
Hem sortit cap a Cefalù. Hem trigat a prop de dues hores. El paisatge és increïblement verd, hem passat de sud a nord quasi instantàniament. Al costat del mar, tot el color verd dels arbres fruites, de plantacions d’arbres, mirant a l’altra banda, muntanyes on el verd seguia sent predominant, un terreny abrupte i sinuós. Anàvem per una autovia a E90 que connecta Messsina-Palerm. Hem pogut veure les illes Eolie i el famós volcà Stromboli, Vulcano, Lipari Maifa, Pecorini i Alicudi Porto.
Hem passat per complexos petroquímics, i un poble anomenat Barcellona Pozzo Di Gotto. La costa no es veu massificada com a Espanya. Hem passat per diferents túnels, fins sortir cap a Cefalù, però a la sortida del peatge una cua monumental ens esperava. Sembla que una de les cabines de pagament s’havia espatllat. Hem estat una bona estona esperant. Matteo s’ha vist en l’obligació de sortir de l’autocar per assabentar-se del que passava, i entre unes coses i altre, s’ha fet un tip de caminar, amb gent surtin del cotxe com si això arregles alguna cosa.
Per fi, s’ha arreglat, almenys per l’autocar hi hem pogut anar cap el poble, un ponts enormes sostenen l’autovia. Hem perdut uns 20’. Desprès per una carretereta molt estreta hem arribat a lloc. L’autocar ens ha deixat a uns 10’ del poble. El poble estava ple de gent, però no era Taormina. Una de les sorpreses de Cefalù és la seva església normanda.
“El seu promotor va ser el rei normand Roger II de Sicília, que havia promès construir-la si se salvava d'un naufragi durant el seu retorn a Nàpols. Els treballs van durar més d'un segle (1131-1240). La façana, acabada el 1204, és una obra mestra del romànic. Està composta per un cos central de dues altures on els arcs entrecreuats estan coronats per una falsa loggia i adornats amb arcs de mig punt. A banda i banda, s'alcen dues torres quadrades de teulades apuntades i revestides de ceràmica majòlica. L'interior és de planta de creu llatina. Les tres naus estan separades per columnes rematades amb capitells d'estil siculonormand. A l'interior, hi ha els magnífics mosaics de fons daurat i colors vius i variats. A l'absis, s'hi observa un immens Crist pantocràtor. Més enllà, la representació de la Verge orant, envoltada per quatre arcàngels i sobre els dotze apòstols, és típica de l'art romà d'Orient. També són interessants l'antic tron episcopal i el tron reial de marbre i mosaic.”
Hem arribat a temps per poder-hi entrar perquè a les 13h, es tancava. Aquesta Catedral forma part del conjunt amb la Capella Palatina i la Catedral de Monreale com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (2015). Hem passejat per Cefalù, hem vist el Lavati Medievale**:
"A través d'una àmplia escala feta de pedra de lava i lumachella, amb una lleugera forma d'espiral, es pot veure el safareig públic prop del Palau Martino tardà renaixentista.
« Aquí flueix Cefalino , més sa que qualsevol altre riu, més pur que la plata, més fred que la neu». Un escrit a l'entrada del safareig ja dóna la idea d'un lloc curiós que amaga una història particular. Segons la llegenda, de fet, el riu Cefalino sorgeix del dolor d'una nimfa que, després de matar el seu amant que l'havia traït, es va penedir ofegant amb llàgrimes l'antic safareig de Cefalù.
El mateix riu de llegenda passava originàriament a l'aire lliure al llarg del safareig, però en el segle disset es va cobrir. Una modificació senzilla que permetia que el riu fluís i després desemboqués directament al mar a través d'una petita cova.
Aquest no va ser l'únic canvi perquè ja abans, l'any 1514, el safareig medieval va ser enderrocat i després reconstruït en una posició més enrere de les muralles de la ciutat. Els treballs de restauració van acabar l'any 1991, millorant encara més el lloc, que representa un exemple de la vida medieval siciliana per als turistes que acudeixen cada any a Cefalù i per als mateixos ciutadans .
Vint-i-dues boques de ferro colat , entre les quals hi ha quinze caps de lleó, estan disposades al llarg dels murs del safareig, coronats per voltes baixes. Aquí les rentadores anaven a netejar la roba, entre crits i cançons sicilianes, fent servir les tines especials per fregar la roba. El que abans era un ritual diari és ara un símbol concret i encara intacte de la història del poble mariner de Cefalù".
I desprès hem caminat en sentit invers fins arribar al moll, feia calor, el sol semblava més de juny que d’octubre. Hi havia molta gent banyant-se. Hem anat a un restaurant que sense ser dolent, més aviat discret, podia haver estar millor, però sembla que no serà possible ací a Sicília. El postra era un sorbet de llimona, la llimona és un dels símbols de Sicília. Al final, un cambrer ha preguntat si volíem cafè, anava a part del menú, ningú n’ha pres. Sortir del local i anar agafar l’autocar cap a Palerm. Hem arribat a les 16:30h. Matteo en havia donat la tarja professional, ell marxava cap a Catània.
L’hotel on hem passat l’última nit a Palerm era molt cèntric, hotel Garibaldí. L’entrada era surrealista, perquè havia que baixar per uns esglaons amples, incomodíssims portant maletes. Desprès hi havia un altre entrada que calia saber-ho, que dona una volta al hotel.
Hem arreglat maletes per demà i hem anat a fer un últim passeig per els carrers principals de Palerm. Hi havia una gentada considerable. El bons temps ajudava a omplir el carrers de vianants, on totes les botigues i restaurants estaven oberts. Una barreja de gent de la ciutat i turistes feia bullir els carrers. També hem vist molts migrants, paquistanesos, en petits grups, una mica fora de lloc, on la família potser està a deu mil kilòmetres.
Caminant per els carrers principals, hem trobat una pizzeria sense gluten!. Hem menjat una compartida, estava força bona. Desprès m’he menjat un gelat de cafè. Hem descansat una estona davant del Teatre Massimo. Hem tornat cap a la plaça Garibaldí, al costat del hotel. Ens hem trobat i acomiadat amb uns companys de viatge d’Osca. Ara son les 21:25 mentre escric la crònica d’un viatge que finalitza. Demà tornem a casa.
