dimarts, 11 de juny del 2024

Perú (2): Lima-Arequipa (II)

Dia 2 Lima-Arequipa

 

Una mica de història:

"El momento más dramático en las posteriores relaciones entre los europeos y los indígenas americanos fue el primer encuentro entre el emperador inca Atahualpa y el conquistador español Francisco Pizarro en la ciudad de Cajamarca, en el altiplano peruano, el 16 de noviembre de 1532. Atahualpa era monarca absoluto del Estado más extenso y avanzado del Nuevo Mundo, mientras que Pizarro representaba al emperador del Sacro Imperio Romano, Carlos V (Carlos I de España), monarca del Estado más poderoso de Europa. Pizarro, al mando de un variopinto grupo de 168 soldados españoles, desconocía el terreno, ignoraba a los habitantes de la zona, estaba totalmente fuera de contacto con los españoles más cercanos (1500 km al norte, en Panamá) y muy lejos del alcance de refuerzos a tiempo. Atahualpa estaba en el centro de su imperio de millones de súbditos y rodeado inmediatamente por su ejército de 80 000 soldados, recientemente victorioso en una guerra con otros indios. Sin embargo, Pizarro capturó a Atahualpa unos minutos después de que ambos jefes se vieran. Pizarro tuvo encerrado a su prisionero durante ocho meses, mientras obtenía el mayor rescate de la historia a cambio de la promesa de liberarle. Después de la entrega del rescate —suficiente oro como para llenar una sala de aproximadamente 6,5 m de largo por 5 m de ancho y 2,5 m de alto—, Pizarro renegó de su promesa y ejecutó a Atahualpa*."


++++++++++++++


Hem fet fotografies des d’unes arcades –s’ha fet un clàssic- molt fotogèniques que miren cap els volcans que envolten la ciutat. Era diumenge hi havia molta gent, també turistes, sembla que tots tenim telepatia per anar a la mateixa hora els mateixos llocs! 






La nostre diligent guia, Irene , anava explicant tot que el sabia, hi era molt. En un edifici reconvertit en espai municipal ens ha explicat que hi havia dos tipus de pedra volcànica, producte de la barreja del magma volcànic, donant així tonalitats diferents que s’han fet servir la façana del edifici.  Desprès de passejar  per la plaça hem anat a agafar l’autocar per anar al centre històric – expressió que vol dir, feta per els conqueridors- d’Arequipa.




A mesura que ens aproximaven al centre històric, els carrers és feien més estrets, el transit era força intens i l’autocar s’ha parat al costat del hotel, en un lloc molt estratègic, però incòmode pel autocar, feia pendent. L’hotel pertany a la cadena Casa AndinaCasa Andina –bona part dels allotjaments han estat en aquesta cadena-. L’estructura del edifici era d’una antiga casa senyorial reconvertida en hotel de 4 estrelles. Hem deixat les maletes dins del pati del edifici. Hem anat a l’habitació, molt espaioses, rentar-se les mans i sortir volant per veure el recorregut turístic. 





S’ha de dir que el casc històric d’Arequipa és espectacular. A aquella hora feia calor, el sol cremava, a l’ombra s’ha estava molt millor. Hem anat en comitiva cap a la Plaça d’Armes. Una plaça enorme, molta gent passejant i al costat la Catedral, una paraula per definir-la: gegantina-. Dins de la plaça hi havia perspectives on podies veure els volcans, sobretot el Misti. 









Hem anat al costat de la Plaça d’Armes, on hi ha la l’església del jesuïtes, Temple de la Companyia de Jesús. La nostre guia Irene, ha explicat amb tot luxe de detalls, la història del lloc. No deixaven fotografiar el Temple. El temple, és una exaltació al fundador de la Companyia, Ignasi de Loiola.




*








Dins del Temple també hi ha el claustres, molt ben conservats, que per art de màgia s’han convertit en centre comercial. Els lloguers van a parar a la Companyia. Des d’alt hi ha vistes magnífiques del Misti. Hi ha un bar per prendre copes –pisco sour-.









Al carrer Moràn, hi passava un festival –era Corpus Christi- on és reivindicava la dignitat del món andí. Hi havia comparses de tota la zona, amb les vestimentes de colors, en una rua festiva i reivindicativa. Ara no entrarem en la qüestió dels drets indígenes submergits en la idea liberal del drets del ciutadà, que tendeix a esborrar l’especificitat d’uns pobles que varen ser anorreats per la conquesta.






Al sortir dels claustres, reconvertits en tendes, els mercaders feien l’agost – és un dir-. Hem anat a canviar divises -€ per sol-.

Quan hem entrat a la Plaça d'Armes, la Catedral d'Arequipa, estava tancada en nosaltres. Però aquella hora, al voltant de les 12h hem fet el recorregut per una Catedral enorme, descomunal, per aquella època, expressió d'un Déu venjatiu contra qualsevol deu dels idòlatres. Dius la Wikipedia: "15 d'agost de 1540: la ciutat va ser fundada per Garci Manuel de Carbajal. La construcció de la Catedral va començar en aquesta mateixa data. L'Acta de Fundació diu: «… en el nom de la seva majestat el Governador Francisco Pizarro, va fundar el bell poble a la vall d'Arequipa, a la secció Collasuyo, sobre el riu vora, en nom seu va posar la creu, al lloc assenyalat per a l'Església; … »








Detall del dimoni tallat en fusta






Orgue de la Catedral


Era tard, però la nostra guia Irene, volia acabar el recorregut al Monestir de Santa Caterina. El Monestir de Santa Caterina, es troba al carrer Ugarte. Hi havia força gent passejant pel recinte. La Irene ha començat una explicació massa feixuga per seguir-la. Hem visitat les diferents àrees del Monestir, pintats de colors vius, les parets tacaven si posaves les mans. Ens explica la vida de les novícies i monges. El monestir era  una mena d’oasi dins d’una cultura on dominava el home. 










Hem sortit del monestir embafats d’art i de història. També la cultura cansa! Hi havia gana, som fets també de carn, potser si fóssim esperits podríem sentir per la eternitat a la Irene. Hem anat caminant cap el restaurant VictoriaPicantería democrática-. El lloc sembla aparentar senzillesa, però el local te molt d’encant i a més es menja molt bé. Els plats son generosos i ben presentats. Vaig menjar un plat que a Europa no és dona, però no vull enfadar al grups conservacionistes ni ecologistes, per això no diré que vaig menjar.







Com sempre, hi havia moltes més coses a fer, malgrat que molts estàvem cansats i per dir-ho en plata una mica farts de tantes explicacions. Jo no sóc Funes el memoriós, per recordar-ho tot! Els postres s’ha barrejat amb la sensació que havíem de sortir a recórrer els carrers d’Arequipa  cercant noves esglésies o convents. Per sort, hem triat un altre opció, que era mirar la posta de sol des d’unes terrasses –era un bar de copes-. Però hi havia un pujada d’escales que nosaltres no hem triat. 



*Lola


Hem decidit anar a veure llibres, hi havia una fira de llibres de segona mà al costat de la Plaça d’Armes. M’he comprat un llibre de José María Arguedas, Los ríos profundos** (1958). També hem comprat plàtans. Hem estat una bona estona seient a la plaça, moltes famílies amb nens, jugaven, molts venedors ambulants venien cafè, infusions, xocolata. Tot era molt familiar i pausat, això sí, tothom amb el mòbil a la mà. 





La Catedral il•luminada, feia un efecte impressionat. A les 18:00h és fa de nit. Hem tornat al hotel, estàvem esgotats, tant que  no he pogut continuar escrivint la crònica del dia. Hem quedat a dormits de seguida, era molt d’hora, però necessitava dormir. I tota aquelles explicacions, ja eren fum.

   

dilluns, 10 de juny del 2024

Perú (2): Lima-Arequipa (I)

Dia 2 Lima-Arequipa 


Estampes d'Arequipa


Llegendes de la Costa*


Voy a contar una historia o leyenda de Caravelí. Esta de la pampa del Indio Viejo me la contó mi mamá, a ella se la contó mi bisabuelita; así es que no sé de qué tiempo será.

En Caravelí, a un costado del pueblo, como sesgándolo, hay una pampa en la que se encuentran tres cerros: dos de ellos son más grandes y el otro es más pequeño.

Cuentan de esta manera su origen: una vez salieron un indio con su mujer y su hijo a buscar leña por la pampa. Entonces empezaron a bramar los cerros. Es que habían penetrado en una zona sagrada. Los indios sintieron el ruido de los cerros, que estaban airados porque esas miserables gentes se habían atrevido a caminar en sus faldas, lo cual era una profanación. La india dijo a su esposo que allí, dentro de esos cerros, había minas riquísimas. Y su esposo dejó escapar por sus labios el deseo de poseer algo de esos inmensos tesoros. Al oír esto, los espíritus de los cerros se enfadaron y convirtieron a los tres indios en tres cerros. El primer cerro es el indio que se quedó sentado chachando su coca, el otro cerro es la india; dicen que tiene la falda más ancha porque la mujer se quedó sentada hilando. El cerro más pequeño es el indiecito, quien por causa de sus padres fue convertido en cerro. Así, tal como fueron a buscar la leña, castigados por su mal deseo, quedaron para siempre en ese lugar. Y cuando suenan las campanas a las doce del día o a las seis de la tarde, dicen que los cerros braman: se quejan los indios de su terrible castigo. Pero cuentan que dentro de ellos' existen minas, ¿y de qué les sirve a los indios tener riquezas en sus entrañas si ahora son cerros? Por eso siguen bramando su

tristeza. A veces dicen que el Indio Viejo muge como un toro. Esta es la historia de por qué le llaman a ese lugar la pampa del Indio Viejo.




1833 - Arequipa**

Las llamas

—Felices criaturas —dice Flora TristánFlora Tristán.

Viaja Flora por el Perú, patria de su padre, y en las sierras descubre al único animal que el hombre no ha podido envilecer.

Las dulces llamas son más ágiles que las mulas y suben más alto.

Resisten fríos, fatigas y cargas pesadas. A cambio de nada brindan al indio de las montañas transporte, leche, carne y las sedas limpias y brillantes que cubren sus cuerpos. Pero jamás se dejan atar ni maltratar, ni aceptan órdenes. Cuando interrumpen su andar de reinas, el indio les suplica que reinicien la marcha. Si alguien las golpea, las insulta o las amenaza, las llamas se echan al suelo: alzando el largo cuello, vuelven al cielo los ojos, los más bellos ojos de la Creación, y suavemente mueren.

—Felices criaturas —dice Flora Tristán.



**************************


M'he despertat pel efecte del jet lag, eren les 3 de la matinada, he pogut dormir unes 4h. A les 5 teníem que anar al aeroport. Un missatge al mòbil deia que teníem que anar a esmorzat més d'hora. Sort què havíem mirat el WhatsApp! A les 4:30h intentant esmorzar, patètic!

Amb les maletes a sobre anar al aeroport -3'- p0er agafar l'avió a Arequipa, la segona ciutat del Perú. Facturar maletes i control de persones amb l'arc e triomf de la sospita, i anar a la porta d'embarcament. Sortia a les 7h. Tot plegat pesat i feixuc. Hem agafat un bus per anar a peu del avió. L'avió tenia molt més espai que el del vol de Iberia. El trajecte s'ha m'ha passat volant -ja sé que l'acudit és dolent!-. El seients no estaven plens. Malgrat això, ens han fet posar la maleta de cabina, a la bodega de carrega. Hem pogut intercanviar llocs.



Aeroport d'Arequipa





Una bona part del trajecte he vist núvols baixos. A Lima, el dia era grisós i lleig. Hi havia avions militars i helicòpters, semblava una exposició militar dels anys 70. Des de la finestra baixant cap a Arequipa, un paisatge erm ens ha acompanyat bona part de la ruta. El Pacífic ha generat aquest desert.  Arequipa està a 120 km del Pacífic. Te àrea desèrtica, Atacama, hi ha uns volcans molt fotogènics, espectaculars. 

A la sortida del petit aeroport, ens esperava Irene S. amb el xofer. Des de l'aeroport fins el centre hi ha una bona estona. Estem al hivern, no hi ha estacions Inter mitges. No feia fred. Hem arribat a les 8:15h.

El primer trajecte l'hem fet cap a un mirador per veure els volcans que dominen la ciutat. Aquest mirador calia moltes ganes per arribar-hi. Uns camins estrets et porten fins a un lloc on hi ha un restaurant i una botigueta per vendre fulles de coca i altres souvenirs.





 

Vista des de el Mirador de Carmen Alto:




Desprès hem anat cap a Arequipa. Hem parat al Mirador de Yanahuara. Una població dins d'Arequipa, però molt més antiga. Alguns del companys s'han pres un gelat. He fet algunes fotografies a la plaça i hem anat a la Parròquia San Juan Bautista de Yanahuara. La seva entrada és barroca amb incrustacions indigenistes. La nostre guia Irene no ha parat de fer explicacions. No s'ha donen què amb tanta explicacions arriba un punt que deixes d'escoltar.







Detall






diumenge, 9 de juny del 2024

Perú (1): Barcelona-Madrid-Lima (I)

Dia 1 Barcelona-Madrid-Lima







Un viatge massa llarg!. Llevar-se a les 4 de la matinada. No son hores per començar a esmorzar, almenys jo. Anar al punt de trobada. A les 5:15h l'autocar ens ve a recollit amb els altres companys de viatge (5). Desprès Sabadell, on pujant la majoria dels companys d'aquest viatge. I cap a l'aeroport. Hem anat per la Ronda d'Alt, no hi havia transit. A l'hora prevista estem a l'aeroport. Com sempre allà no dorm ningú. Facturar maletes, hem tingut que esperar una estona, problemes per facturar a Lima. En tot cas, superat aquest escull, el  control de passatgers. Passar pel arc de triomf del sospitosos habituals. Depenent del vigilant de torn, les coses poden anar més lleugeres o més lentes. Tots semblen haver passat un curset, on tothom és sospitós de terrorisme. Passat el tràmit, esbrinar la porta d'embarcament. Hi havia la parada tècnica a Madrid.   Allà hem anat a la porta S, amb el tren llançadora. Allà torna a fer cua per el control de passaport. L'avió de Iberia, Airbus 343, ha sortit més tard de l'hora, prevista a les 13:40. He viatge en el pitjor lloc del avió, al costat del lavabo. Una desfilada interminable de gent amb la bufeta fluixa et deia que no podries dormir ni un minut. El soroll de la cabina és massa gran per poder adormir-te. He llegit una bona estona la vida de Joan B.Moll, il·lustre filòleg menorquí, autor d'un monumental Diccionari català-valencià-balear amb Antoni M. Alcover. Això es pot llegir al llibre de Josep Pla, Homenots 2. La seva lectura és realment interessant e instructiva.








Desprès de 12h de vol hem aterrat a Lima i al seu aeroport internacional Jorge Chávez. L'aeroport està situat al Callao. L'hotel estava literalment, enganxat al aeroport. Recollir les maletes i anar al hotel (3') recollir claus i pujar a l'habitació. Funcional e impersonal, podries estar en qualsevol part del món i no sabries dir on ets. 



Hem pres un còctel -regal de la casa-, pisco sour . M'ha deixat les cames com si fossin de drap. Hem tornat a l'aeroport per canviar diners -sol. Estic escrivint la crònica d'un dia interminable. Dos companys han anat a sopar. M'he quedat a l'habitació. Demàs a les 5h hem de facturar maletes per anar a Arequipa. 


Recomanacions musicals