Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça d'Armes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça d'Armes. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de juny del 2024

Perú (7): Cusco-Cusco (I)

 Dia 7

Cusco-Cusco


Mirant la història*...


1523

Cuzco

Huaina Cápac

Ante el sol que asoma, se echa en tierra y humilla la frente. Recoge con las manos los primeros rayos y se los lleva a la boca y bebe la luz. Después, se alza y queda de pie. Mira fijo al sol, sin parpadear. A espaldas de Huaina Cápac, sus muchas mujeres aguardan con la cabeza gacha. Esperan también, en silencio, los muchos príncipes. El Inca está mirando al sol, lo mira de igual a igual, y un murmullo de escándalo crece entre los sacerdotes.

Han pasado muchos años desde el día en que Huaina Cápac, hijo del padre resplandeciente, subió al trono con el título de poderoso y joven jefe rico en virtudes. Él ha extendido el imperio mucho más allá de las fronteras de sus antepasados. Ganoso de poder, descubridor, conquistador, Huaina Cápac ha conducido sus ejércitos desde la selva amazónica hasta las alturas de Quito y desde el Chaco hasta las costas de Chile. A golpes de hacha y vuelo de flechas, se ha hecho dueño de nuevas montañas y llanuras y arenales. No hay quien no sueñe con él ni existe quien no lo tema en este reino que es, ahora, más grande que Europa.

(...)

El Inca está mirando fijo al sol. No por desafío, como temen los sacerdotes, sino por piedad. Huaina Cápac siente lástima del sol, porque siendo el sol su padre y el padre de todos los incas desde lo antiguo de las edades, no tiene derecho a la fatiga ni al aburrimiento. El sol jamás descansa ni juega ni olvida. No puede faltar a la cita de cada día y a través del cielo recorre, hoy, el camino de ayer y de mañana. Mientras contempla el sol, Huaina Cápac decide: «Pronto moriré.»

(47 y 76)


1533

Cuzco

Entran los conquistadores en la ciudad sagrada. 

En el radiante mediodía, a través de la humareda se abren paso los soldados.

Un olor a cuero mojado se alza y se mezcla con el olor de la quemazón, mientras resuena un estrépito de cascos de caballos y ruedas de cañones.

Nace un altar en la plaza. Los pendones de seda, bordados de águilas, escoltan al dios nuevo, que tiene los brazos abiertos y usa barba como sus hijos.

¿No está viendo el dios nuevo que sus hijos se abalanzan, hacha en mano, sobre el oro de los templos y las tumbas?

Entre las piedras del Cuzco, tiznadas por el incendio, los viejos y los paralíticos aguardan, mudos, los días por venir.

(47 y 76)



1535

Cuzco

El trono de latón

En las rodillas del rey chiquito, rey vasallo de otro rey, no yace el cetro de oro, sino un palo brilloso de vidrios de colores. Manco Inca luce en la cabeza la borla escarlata, pero el triple collar de oro le falta del pecho, donde no brilla el sol, y de sus orejas no cuelgan los discos resplandecientes. El hermano y enemigo y heredero de Atahualpa no lleva a la espalda el manto de hilos de oro y plata y lana de vicuña. De las banderas, que el viento golpea, han desaparecido los halcones para dejar paso a las águilas del emperador de Europa.

Nadie se arrodilla a los pies del Inca coronado por Pizarro.

(53)"


++++++++++


M’he despertat a una hora intempestiva. M’ha donat una rampa a la cama que m’ha deixat garratibat durant una bona estona. Fa molt de mal! Eren les 3:00h, així que he intentat seguir dormint. Inclús he somiat!. Sobre les 5:00 he constatat que no seguiria al llit. A les 6:15 hem anat a esmorzar. Hi havia poca gent. 







Hem sortit al carrer a la Plaça d’Armes. La llum era ideal per fotografiar la plaça. Feia fresca i l’anorac anava ideal, hi havia 8º de temperatura. 









Cap a l’hora prevista a les 8:00h començava el tour. Com estem al centre del Cusco colonial, hem anat a peu al mercat de Sant Pedro. Cal recordar que Cusco es troba a 3400 msnm, la gent s'aixeca amb el sol. El mercat està a 10' caminant. La gent començava una nova jornada laboral. Hi ha molta gent fent venda ambulant.  








Hi ha una bona pila d'esglésies. El conqueridors van humiliar els habitants d'aquelles conrades, imposant-los a sang i foc una creença estranya a les seves tradicions. Imposar una nova religió va ser possible gràcies a les espases*. La destrucció sistemàtica del món inca va ser complerta, però l'esperit inca encara és pot veure en els monuments i sobretot en la gent que encara en parla quítxua. El turisme s'ha convertit en una de les primeres activitats econòmiques de la ciutat. 









*Joaquim



Mentre anàvem cap el Mercat, una barreja de població, criolla, mestissos i indígenes. L'activitat de caràcter més aviat de proximitat dona un aire d'un món que en un futur no massa llunyà, haurà desaparegut. El Mercat de San Pedro  està al costat de l'església de Sant Pere.  Diu la Wikipedia: "La seva construcció va ser realitzada en dues parts, la primera va iniciar el 1925 i va ser inaugurat 7 de juny de 1925 va ser inaugurat i va començar a funcionar com a mercat.6 No obstant això, el mercat no s'acabaria de construir fins a l'any 19507. La part més antiga de l'estructura del mercat va ser realitzada per l'enginyer civil francès Gustave Eiffel qui va ser contactat per l'alcalde Frisancho.**"















El Mercat s'ha transformat en un atractiu turístic. Allò de la proximitat i les productes "exòtics" per els que venim de fora sobta la varietat de productes que no veiem a casa nostre. Colors i  olors, de tota mena envolta el mercat. Hi ha zones on predomina un determinat producte, pa, carn, hi havia un sector de triperia que donava una mica d'angúnia Tota mena d'espècies i diferents llocs per menjar. Hi havia molta gent menjar sopa de fideus a 8 sols el plat. No sé si és el normal començar el dia així. En el mercat hi havia majoria de dones venent els productes. Hi havia que no volien ser fotografiades, ni el seus productes. Devien estar tipes de tants turistes. 




* Lola






Hi havia un lloc dedicat els sucs de fruita, molt vistós i colorista. Hi havia "gent del barri" amb turistes com nosaltres. Hem fet una bona pila de fotografies. El lloc és molt fotogènic per fer-les. Inevitablement, hem comprat algunes coses del mercat.

Desprès hem anat en autocar al Mirador de San Cristóbal i posteriorment a la famosa fortalesa de Sacsayhuamán.



dimarts, 11 de juny del 2024

Perú (2): Lima-Arequipa (II)

Dia 2 Lima-Arequipa

 

Una mica de història:

"El momento más dramático en las posteriores relaciones entre los europeos y los indígenas americanos fue el primer encuentro entre el emperador inca Atahualpa y el conquistador español Francisco Pizarro en la ciudad de Cajamarca, en el altiplano peruano, el 16 de noviembre de 1532. Atahualpa era monarca absoluto del Estado más extenso y avanzado del Nuevo Mundo, mientras que Pizarro representaba al emperador del Sacro Imperio Romano, Carlos V (Carlos I de España), monarca del Estado más poderoso de Europa. Pizarro, al mando de un variopinto grupo de 168 soldados españoles, desconocía el terreno, ignoraba a los habitantes de la zona, estaba totalmente fuera de contacto con los españoles más cercanos (1500 km al norte, en Panamá) y muy lejos del alcance de refuerzos a tiempo. Atahualpa estaba en el centro de su imperio de millones de súbditos y rodeado inmediatamente por su ejército de 80 000 soldados, recientemente victorioso en una guerra con otros indios. Sin embargo, Pizarro capturó a Atahualpa unos minutos después de que ambos jefes se vieran. Pizarro tuvo encerrado a su prisionero durante ocho meses, mientras obtenía el mayor rescate de la historia a cambio de la promesa de liberarle. Después de la entrega del rescate —suficiente oro como para llenar una sala de aproximadamente 6,5 m de largo por 5 m de ancho y 2,5 m de alto—, Pizarro renegó de su promesa y ejecutó a Atahualpa*."


++++++++++++++


Hem fet fotografies des d’unes arcades –s’ha fet un clàssic- molt fotogèniques que miren cap els volcans que envolten la ciutat. Era diumenge hi havia molta gent, també turistes, sembla que tots tenim telepatia per anar a la mateixa hora els mateixos llocs! 






La nostre diligent guia, Irene , anava explicant tot que el sabia, hi era molt. En un edifici reconvertit en espai municipal ens ha explicat que hi havia dos tipus de pedra volcànica, producte de la barreja del magma volcànic, donant així tonalitats diferents que s’han fet servir la façana del edifici.  Desprès de passejar  per la plaça hem anat a agafar l’autocar per anar al centre històric – expressió que vol dir, feta per els conqueridors- d’Arequipa.




A mesura que ens aproximaven al centre històric, els carrers és feien més estrets, el transit era força intens i l’autocar s’ha parat al costat del hotel, en un lloc molt estratègic, però incòmode pel autocar, feia pendent. L’hotel pertany a la cadena Casa AndinaCasa Andina –bona part dels allotjaments han estat en aquesta cadena-. L’estructura del edifici era d’una antiga casa senyorial reconvertida en hotel de 4 estrelles. Hem deixat les maletes dins del pati del edifici. Hem anat a l’habitació, molt espaioses, rentar-se les mans i sortir volant per veure el recorregut turístic. 





S’ha de dir que el casc històric d’Arequipa és espectacular. A aquella hora feia calor, el sol cremava, a l’ombra s’ha estava molt millor. Hem anat en comitiva cap a la Plaça d’Armes. Una plaça enorme, molta gent passejant i al costat la Catedral, una paraula per definir-la: gegantina-. Dins de la plaça hi havia perspectives on podies veure els volcans, sobretot el Misti. 









Hem anat al costat de la Plaça d’Armes, on hi ha la l’església del jesuïtes, Temple de la Companyia de Jesús. La nostre guia Irene, ha explicat amb tot luxe de detalls, la història del lloc. No deixaven fotografiar el Temple. El temple, és una exaltació al fundador de la Companyia, Ignasi de Loiola.




*








Dins del Temple també hi ha el claustres, molt ben conservats, que per art de màgia s’han convertit en centre comercial. Els lloguers van a parar a la Companyia. Des d’alt hi ha vistes magnífiques del Misti. Hi ha un bar per prendre copes –pisco sour-.









Al carrer Moràn, hi passava un festival –era Corpus Christi- on és reivindicava la dignitat del món andí. Hi havia comparses de tota la zona, amb les vestimentes de colors, en una rua festiva i reivindicativa. Ara no entrarem en la qüestió dels drets indígenes submergits en la idea liberal del drets del ciutadà, que tendeix a esborrar l’especificitat d’uns pobles que varen ser anorreats per la conquesta.






Al sortir dels claustres, reconvertits en tendes, els mercaders feien l’agost – és un dir-. Hem anat a canviar divises -€ per sol-.

Quan hem entrat a la Plaça d'Armes, la Catedral d'Arequipa, estava tancada en nosaltres. Però aquella hora, al voltant de les 12h hem fet el recorregut per una Catedral enorme, descomunal, per aquella època, expressió d'un Déu venjatiu contra qualsevol deu dels idòlatres. Dius la Wikipedia: "15 d'agost de 1540: la ciutat va ser fundada per Garci Manuel de Carbajal. La construcció de la Catedral va començar en aquesta mateixa data. L'Acta de Fundació diu: «… en el nom de la seva majestat el Governador Francisco Pizarro, va fundar el bell poble a la vall d'Arequipa, a la secció Collasuyo, sobre el riu vora, en nom seu va posar la creu, al lloc assenyalat per a l'Església; … »








Detall del dimoni tallat en fusta






Orgue de la Catedral


Era tard, però la nostra guia Irene, volia acabar el recorregut al Monestir de Santa Caterina. El Monestir de Santa Caterina, es troba al carrer Ugarte. Hi havia força gent passejant pel recinte. La Irene ha començat una explicació massa feixuga per seguir-la. Hem visitat les diferents àrees del Monestir, pintats de colors vius, les parets tacaven si posaves les mans. Ens explica la vida de les novícies i monges. El monestir era  una mena d’oasi dins d’una cultura on dominava el home. 










Hem sortit del monestir embafats d’art i de història. També la cultura cansa! Hi havia gana, som fets també de carn, potser si fóssim esperits podríem sentir per la eternitat a la Irene. Hem anat caminant cap el restaurant VictoriaPicantería democrática-. El lloc sembla aparentar senzillesa, però el local te molt d’encant i a més es menja molt bé. Els plats son generosos i ben presentats. Vaig menjar un plat que a Europa no és dona, però no vull enfadar al grups conservacionistes ni ecologistes, per això no diré que vaig menjar.







Com sempre, hi havia moltes més coses a fer, malgrat que molts estàvem cansats i per dir-ho en plata una mica farts de tantes explicacions. Jo no sóc Funes el memoriós, per recordar-ho tot! Els postres s’ha barrejat amb la sensació que havíem de sortir a recórrer els carrers d’Arequipa  cercant noves esglésies o convents. Per sort, hem triat un altre opció, que era mirar la posta de sol des d’unes terrasses –era un bar de copes-. Però hi havia un pujada d’escales que nosaltres no hem triat. 



*Lola


Hem decidit anar a veure llibres, hi havia una fira de llibres de segona mà al costat de la Plaça d’Armes. M’he comprat un llibre de José María Arguedas, Los ríos profundos** (1958). També hem comprat plàtans. Hem estat una bona estona seient a la plaça, moltes famílies amb nens, jugaven, molts venedors ambulants venien cafè, infusions, xocolata. Tot era molt familiar i pausat, això sí, tothom amb el mòbil a la mà. 





La Catedral il•luminada, feia un efecte impressionat. A les 18:00h és fa de nit. Hem tornat al hotel, estàvem esgotats, tant que  no he pogut continuar escrivint la crònica del dia. Hem quedat a dormits de seguida, era molt d’hora, però necessitava dormir. I tota aquelles explicacions, ja eren fum.