Remuntant el riu Llobregat: Cal Rosal a Pedret (i II)

 

Sant Quirze de Pedret

"Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

És una església de tres naus (bé que la de migdia fou parcialment suprimida el segle XII), capçades a llevant per tres absis, el central de planta trapezoïdal i els laterals de planta de ferradura. La nau central era coberta originàriament amb una encavallada de fusta, que fou substituïda a finals del segle xii o principis del XIII per una volta apuntada sobre arcs formers.(...) Les naus laterals es comuniquen mitjançant dues obertures d'arc de ferradura a cada un dels murs de la nau central. Però només les del mur de tramuntana són originals. De les de migdia, una fou convertida en portal d'accés al segle XII-XIII, i l'altra és una còpia feta en la darrera restauració. La porta és doncs al mur de migdia de la nau central. És formada per dos arcs de mig punt en degradació, amb una arquivolta exterior, i una columna amb el capitell molt malmès a cada banda. La construcció de la porta en època romànica comportà l'enderroc d'una part de la nau de migdia. El campanar d'espadanya del segle XVII que s'alçava al mur de ponent va ser eliminat en la intervenció de l'any 1995.[1]

A l'interior s'han reproduït les pintures murals els originals de les quals es conserven a diferents museus -Solsona i MNAC-.[1]

Els orígens de Sant Quirze de Pedret són molt poc documentats. El lloc de Pedret és esmentat l'any 983 entre les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però de l'església, no se'n té referència fins al 1167, tot i que és evidentment anterior."[1]

Actualment hom s'inclina a pensar que l'església correspon únicament a dues etapes constructives: l'obra preromànica del segle X (fruit d'una sola campanya i d'un únic projecte, contra allò que s'ha dit a vegades), i les modificacions romàniques de finals de segle XII. En els anys 1960-62 l'església fou restaurada per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. Aquesta restauració introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l'edifici que dificulten encara més la comprensió de la seva complexa cronologia.[1]

Absis nord

Absis sud

MNAC [2]

Seguint les indicacions d'Albert López Mullor* [3] indiquen de manera molt sintètica la història de la necròpolis de Sant Quirze de Pedret. 

"El concili Bracarense de l’any 561 va prohibir taxativament enterrar els fidels a l’interior dels temples, encara que aquesta pràctica va continuar durant alguns anys, sobretot si es tractava de personalitats religioses o civils. En tot cas, l’arqueologia palesa que, almenys des del segle VII, els llocs de culte estan freqüentment envoltats d’enterraments. (...)  El cas de la necròpolis de l’església de Sant Quirze de Pedret és un exemple, entre molts, d’aquesta darrera tradició, tot i que aporta alguna novetat, com és la presència d’un mur que delimitava el recinte funerari ja des del segle X, quan se suposa que els límits físics de les sagreres no es van establir fins al segle XI (Martí 1988)."

Trobar restes implica tasques de excavacions i l'estudi de tot allò que apareix a les tombes. Des de "Gómez Moreno (1919, 59) afirmava que l’església carece de historia, asseveració una mica radical però que no deixa de resultar significativa en indicar que està gairebé absent de la documentació escrita altmedieval." Passant per Pallàs (1962,63,64) "que la feia visigòtica". altres com Sitjes (1977,118) "el va situar al segle IX". Junyent (1983, 142) "que podia ser d'un moment inicial al segle X". Així les coses, sembla que entre les hipòtesis que s’havien proposat en el passat la més assenyada era la de Junyent, que també s’adiu amb el que es va descobrir en un altre paral·lel il·lustratiu, com és l’església de Sant Miquel de Sornià (Ponsich 1948, 1983)."

"A la segona fase d’ús del cementiri correspon un bon nombre de tombes situades a l’oest i al sud oest de l’església. La dispersió dels enterraments dins la necròpolis de Pedret no podia ser ortodoxa perquè resultava difícil d’enterrar en sagrat al voltant del seu perímetre, atès que la roca aflorava arreu. D’altra banda, hi ha una cita textual que al·ludeix una església en el lloc de Pedret, però sense esmentar ne l’advocació. Figura a l’acta de consagració del temple parroquial de Sant Miquel bastit dins el recinte del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada del 984, un any després de la consagració de la basílica abacial: “El levita Franc li va donar el seu alou franc, és a dir, cases, casals, graners, hortals, horts, terres i vinyes, cultivades o sense cultivar, boscos, garrigues, prats, pastures, viaductes i aqüeductes, amb l’església de Sant (...), que està en el comtat del Berguedà, en la muntanya de Pedret, en el lloc anomenat Nesplosa” (Sallès 1985). Per tant, la primera dada sembla útil, encara que revestida de la lògica imprecisió que implica l’estudi d’un estil conegut parcialment i d’una iconografia mancada de repertoris extensos. La segona, proporcionada per les fonts és força minsa; no s’hi esmenta l’advocació de l’església però, en tot cas, s’hi diu que ja existia l’any 984."[3]

[4]

Remuntant el riu Llobregat: Cal Rosal al Pont de Pedret (I)

 

Cal Rosal

"La de Cal Rosal és una de les catorze antigues colònies industrials del Berguedà que s’escampen a la riba del Llobregat. Fundada l’any 1858 al límit entre el municipis de Berga i d’Olvan, depenia de la fàbrica tèxtil que es va mantenir en funcionament fins el 1992. Avui, com la majoria de nuclis d’aquest tipus, ha de conjurar-se contra l’oblit i reflexionar sobre la seva evolució. En un primer moment, va aprofitar la seva ubicació a peu de la carretera que s’enfila cap al túnel del Cadí per potenciar-hi comerços que hi ofereixen productes locals. Més endavant, la iniciativa comunitària Konvent Punt Zero va convertir l’antic convent de la colònia en un centre cultural que avui acull algunes de les iniciatives artístiques més transformadores i innovadores del país. I és al Konvent on va néixer la idea d‘explicar l’evolució d’aquesta colònia mitjançant una acció artística que farà dialogar imatges antigues del nucli amb fotografies contemporànies. La proposta té el suport i la implicació de dues entitats més de la barriada, l’associació de veïns de Cal Rosal i l’Associació Cultural i Esportiva. Es tracta “d’un projecte identitari basat en la història i la memòria pròpies, per reivindicar, des de la imatge, una determinada visió de la ruralitat i de la vida a la comarca* [1].”

Fàbrica Vella

La Colònia Rosal

Antiga estació del Carrilet

A la pàgina https://www.rutespirineus.cat/rutes/via-verda-cal-rosal-pedret-bergueda hi ha unes explicacions tant precises que no cal que jo torni a fer glosa del que ja és diu. Hi ha molt bones fotografies del recorregut. 

Des de Cal Rosal fins a Sant Quirze de Pedret anada i tornada (12,5 km). Un recorregut plàcid al costat del Llobregat, no anava sobrat d’aigua malgrat les plogués d’aquests dies. En tot cas, el camí, planer a travessant túnels i un paisatge verd i bucòlic. Fins arribar al pont medieval i pujar fins a l’església romànica de Sant Quirze què quant hem arribat s’estava cantant missa, també al exterior, amb un altaveus que omplien el paisatge de la paraula de Sant Pau (potser era un altre, no estic segur). Molta gent d’anada i tornada. Ciclistes, ideal per anar-hi, molts corredors i moltes famílies amb els nens. Potser aquest diumenge encara hi haurà més gent.

La fotografia vol il·lustrar com en ple segle XXI, encara hi ha gent què fa afirmacions falses

"El Pont de Pedret és un pont medieval sobre el riu Llobregat, dins el terme municipal de Cercs, a tres quilòmetres del nucli de Berga. El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent. Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l'esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d'exemple de pont en esquena d'ase. S'eleva considerablement per sobre d'un estret obert sobre una plataforma rocosa on s'engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra. En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut. És l'únic pont per accedir a l'església de Sant Quirze de Pedret.[2]"

"Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s'encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.[3] Una mica més apartats d'aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d'un molí medieval de finals del segle x o començaments del segle xi. Es feien servir per encabir-hi les bigues d'una rústega resclosa de fusta. Prop d'aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o rec. En aquest lloc hi havia un molí fariner al segle xvii i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.[3]

El seu origen és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d'aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.[3]"

*Isabel

Líbia cau al pou del oblit: 11.300 morts

Moren 11.300 persones a Líbia, però la cobertura periodística és inversament proporcional a terratrèmol del Marroc. La idea que hi ha dos tipus de víctimes, no és nova, però una vegada més, en aquest cas, és confirma.  Aquí podem donar cobertura mediàtica a un assassí -confés- a Tailàndia, però no a destrucció de una part litoral de Líbia. Sembla que Marroc és porta tota les pàgines quant la seva tragèdia és en numero de morts molt menor. La diferència és que un te amics i l'altre és una país fallit, per obre i gràcia de la Comunitat Internacional.

 

Recomanacions musicals

 

Barça-Betis: 5-0

 

Ferran Torres

Victòria còmoda davant d'un espàrring que ha fet el seu paper. Un Barça efectiu i un Betis molt flux i tou en defensa.  Avui tothom a brillat i han marcat gols. Ferran Torres ha sigut capaç de marcar de falta directa( 62'), feia massa temps que no és feia des de Messi. Les noves incorporacions han jugat i també han marcat gols. Tot plegat un partit per augmentar l'autoestima i la confiança en l'equip. El Betis també ha tingut les seves oportunitats, però no ha sapigut finalitzar-les i això la penalitzat moltíssim. 

A la segona part hi ha hagut més canvis, i tres gols per arrodonir una nit plàcida amb un plantejament del Betis que no veurem massa al estadi de Olímpic de Montjuïc Lluís Companys. Cal repetir el que he senyalat moltes vegades, aquesta Lliga és molt fluixa, i victòries com aquestes no garanteixen res a la Champions. Molta gent al estadi de Montjuïc. Cal remarcar el joc del centrecampista De Jong.   

Art i musica: Stanley Cursiter

 

Stanley Cursiter (1887-1976)

Obituari: Fernando Botero (1932-2023)

 

Fernando Botero