Coronació tronada

 

En plena globalització, la imatge de dos personatges que han sortit fins ad nauseam en el mitjans roses, ara es converteixen en heralds d'una legitimitat tronada i caduca. Semblen que vagin a un festival de disfresses, coronats per la gracia de déu. Però tot plegat, és un vestigi del passat, que no vol preguntar a les generacions actuals si encara té sentit. 

Marx ja va deixar clar el significat de la monarquia:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

Art i musica: Odilon Redon

 

Odilon Redon

(1840-1916)

Barça-Osasuna: Alba és converteix en l'heroi accidental!

Barça i Osasuna (1-0) han protagonitzat un partir amb dues cares, una dolenta a la primera part i una segona molt millor i sobretot, molt estressant, perquè les oportunitats de gols no acabaven de materialitzar-se. Un gol d'Alba (85'), que havia sortit per Balde, ha capgirat els ànims, gràcies a un gol amb moltíssima fortuna, però que val els tres punts i sobretot deixa pràcticament sentenciada la Lliga. 

No sé perquè tothom diu que Pedri es tant bo, perquè la veritat pot fer jugades amb molta habilitat, però no és gens resolutiu ni és massa solidari amb l'equip, no puja a defensar com altres. El Osasuna ha jugat amb un home menys des de minut 27. Però s'ha defensat amb encert i el porter Aitor,  ha aturat un parell de ocasions claríssimes per obrir el marcador. L'heroi accidental, Alba ha pogut gaudir dels minuts de glòria que Xavi li ha donat (74') i que ha resol molt millor que la resta. 

Espanya el paradís de l'harmonia social

Las comparacions son sempre odioses. En primer lloc, perquè els països tenen cadascun la seva propia història. El seu passat, la seva idiosincràsia, la seva llengua. També la seva geografia. El filtre del pirineus. La Il·lustració malgrat el seu tarannà europeu, va tenir a França un dels eixos fonamentals.  I la Revolució que va canviar els signes del temps. Espanya no hi va arribar mai. Espanya sempre perifèrica (s.XIX) envers d'una França colonial (S.XIX-XX). Dictadura i Presidencialisme. Franco y de Gaulle. Una societat atemorida durant 40 anys envers d'una societat que va partir dos guerres mundials i una descolonització catastròfica. 

Dos països que encaren els reptes del segle XXI  de maneres molts diferents. Així, per exemple, aquest un de maig, els francesos surten al carrer  per reivindicar i rebutjar els plans de jubilació del govern de Macron. A prop d'un milió de persones. I això, contrasta amb Espanya -Catalunya inclosa- que amb una taxa d'atur de 12,8% enfront dels 7%, les manifestacions del 1 de maig han estat testimonials -excepte a Madrid on han sortit molta més gent que a Barcelona-, on sembla que els aturats no els preocupa massa aquesta situació, perquè prefereixen anar de cap de setmana a la platja o quedar-se a casa. 

 

Recomanacions musicals

 

Proletaris del món, uniu-vos!

(K.Marx/F.Engels, Manifiest comunista (1847)

Recomanacions musicals

 

Barça-Betis: Un partit amb gols

 

Després de tants partits sense inspiració de cara al gol, ahir, el Barça va trobar la manera de fer gols a un Betis molt fluix, què a més va perdre un jugador per expulsió al minut 33 de la primera part. Aquest moment va marca la fi del Betis, que va perdre a Joaquin (41 anys) per una lesió al turmell. Va ser el debut d'un Lamine Yamal amb 15 anys! Sembla una mica massa fer debutar el primer equip, jugadors que no han passat per el Barça B, un despropòsit del club i el entrenador. Amb quinze anys, tot està per fer i sotmetre'l al escrutini  de les grades és una bogeria. Però com vivim acceleradament, ningú te el seny de demanar que el jugador vagi madurant -incloent els pares del jugador-, per veure com pot encaixar dins del primer equip. Amb aquesta victòria, el Barça és més líder i queden pocs partits per poder ser-hi campions de Lliga. Un dels al·licients d'ahir nit va ser la pluja què per fi va fer acta de presència!