Viatges i Lectures

dissabte, 29 d’abril del 2023

dijous, 27 d’abril del 2023

El turisme de masses ha tingut a veure sempre en els mitjans de transport. El segle XIX, el ferrocarril va ser mitja que va permetre connectar les ciutats europees més importants, i va fer que viatja -el gran tour- no fos solament una qüestió de la aristocràcia britànica, sinó un fenomen més global. Així, la paraula turista, apareix cap el 1810 y s'estengués a la dècada del 1840. I així, el Edinburgh Review en 1973 pot dir el següent:

" Durante los meses de otoño, toda Europa parece entrar en un estado de movimiento perpetuo. En cada pequeña estación de tren hay una multitud. Se construyen nuevos hoteles (como en Lucerna) pensados para dar cabida a quinientos, seiscientos o setecientos huéspedes, y los más frecuentados rechazan diariamente a unos doscientos solicitantes, para quienes no hay habitaciones. No hay lugar, por difícil que sea el acceso, que no se vea atacado. El remoto lago Koeningsee, en Baviera, al que antes quizá llegaban una docena de extraños en el transcurso de un mes, tiene ahora cuatro barcos, y los carruajes que esperan en la orilla pueden contarse más allá de la cincuentena. La cima del Rigi está pelada de hierba y salpicada de botellas rotas y fragmentos de The Daily Telegraph" (pág.257)

Si l'aristocràcia podia viatjar durant setmanes o mesos, ara, el nous turistes, concentren les seves vacances al estiu. Com diu Fontane, en Viatges moderns (1973) "Tot el món està viatjant".

" Igual que en los viejos tiempos la gente se divertía hablando del clima, ahora lo hacen hablando de viajes. "¿Adónde fueron este verano?", es todo lo que dice la gente entre octubre y Navidad. "¿Adónde irán el próximo verano?", es todo lo que dicen entre Navidad y Pacua. Hay muchas personas que pasan once meses del año preparándose para el duodécimo (cuando viajan), como si se tratara de una escalera hacia una existencia superior. La gente vive por ese duodécimo mes" (pág.258)

El Barça no té preses per guanyar la Lliga

Rayo Vallecano ha guanyant merescudament a un Barça que cada partit juga pitjor i que avui, ha sigut superat per la passió del jugadors del Rayo. Aquests partits que quedant és faran eterns si el Barça segueix jugant sense convicció. El Madrid ajuda a que el Barça vagi desconnectant-se dels partits que li queden.

Falta llum els jugadors del Barça. Gavi fa un temps que no és el que era. Massa pressió mediàtica i masses minuts de joc. Pedri molt lent i Lewandowski massa angoixat per el gol. Un partit que els últims minuts que podia haver empatat, ha jugat tant malament com ha pogut. El futbol no és una ciencia exacta, per això, el Barça sembla que ara és permet relaxar-se, sabent que els seus perseguidors estan lluny d'ell i pot anar perdent punts a qualsevol camp de futbol. Si us plau, què s'ha acabi la Lliga ara mateix! Estem en temps del minuts (partits) d'escombraries!

dimarts, 25 d’abril del 2023

L'Índia ja té 1428,6 milions d'habitants!

L'Índia supera a la Xina en població. Els 1428,6 milions d'habitants enfront de la Xina amb 1425,7. Xifres de vertigen que plantegen interrogants de cara el futur. Ara ja som 8.045 milions, les perspectives malthusianes no s'han fet realitat, malgrat el cant de sirena d'alarmisme envers el augment de la població. Es parla de control de la natalitat, i segons l'ONU, hi ha una tendència de fons que fa que aquest augment de la població no serà exponencial. La taxa de fecunditat a l'Índia és de 2, per sota del 2,1 que implica la idea de reposició. A Espanya és de 1,19. Les previsions va del 9.700 milions per el 2060 (The Lancet), fins els 10.400 milions segons l'ONU. Segons l'ONU, Àfrica també seguirà la mateixa tendència però cap el final de segle XXI o començament del XXII.

Moltes veus neomaltusianes frisen per el control de la natalitat. El problema és que aquest món, disposa de riquesa per mantenir aquests volums de població. Malauradament, el neocapitalisme financer, no està disposat a repartir els beneficis que permetrien a les societats, equipar-se dels mitjans per una vida digna: infraestructures, sanitat, educació, igualtat, llibertat, democracia. Potser el final d'aquest segle, això sigui més a prop del que ara mateix estem.

diumenge, 23 d’abril del 2023

Barça-Atlètic: Un gol i tres punts!

Un partit amb dos cares, una primera sense joc, un pal del Atlètic al minut de joc obre de Griezman, i desprès de 43' el gol de Torres a passada de Raphinha, quan tothom pensava amb l'empat.

A la segona part canvi d'escenari, amb més oportunitats per els dos equips. Malgrat les oportunitats de Lewandoski, que al minut 77 no ha volgut fer la passada a Raphinha tot sol i que podia haver estat el segon i tranquil·litzador gol. Les arribades del Atlètic, sempre en perill, el marcador s'ha quedat paralitzat. També l'àrbitra a la segona part s'ha despertat i ha començat un festival de grogues, totes elles merescudes. En definitiva, màxima rendibilitat i un joc que li falta un punt de serenor. La Lliga més a prop que mai.