L'Índia supera a la Xina en població. Els 1428,6 milions d'habitants enfront de la Xina amb 1425,7. Xifres de vertigen que plantegen interrogants de cara el futur. Ara ja som 8.045 milions, les perspectives malthusianes no s'han fet realitat, malgrat el cant de sirena d'alarmisme envers el augment de la població. Es parla de control de la natalitat, i segons l'ONU, hi ha una tendència de fons que fa que aquest augment de la població no serà exponencial. La taxa de fecunditat a l'Índia és de 2, per sota del 2,1 que implica la idea de reposició. A Espanya és de 1,19. Les previsions va del 9.700 milions per el 2060 (The Lancet), fins els 10.400 milions segons l'ONU. Segons l'ONU, Àfrica també seguirà la mateixa tendència però cap el final de segle XXI o començament del XXII.
Moltes veus neomaltusianes frisen per el control de la natalitat. El problema és que aquest món, disposa de riquesa per mantenir aquests volums de població. Malauradament, el neocapitalisme financer, no està disposat a repartir els beneficis que permetrien a les societats, equipar-se dels mitjans per una vida digna: infraestructures, sanitat, educació, igualtat, llibertat, democracia. Potser el final d'aquest segle, això sigui més a prop del que ara mateix estem.
