Recomanacions musicals

 

 

Art i musica: Anthony van Dyck

 

Anthony van Dyck (1599-1641)

Ucraïna: any 1

 

Fa un any

Avui fa un any de la invasió russa a Ucraïna. El que semblava que podia ser una guerra d’annexió, s’ha convertit en un atzucac per Putin. Sembla contradictori què en un món global, un mandatari d’un país, poguí desencadenar una guerra de conquesta, mentre l’ONU és incapaç d’aturar una guerra on les actuals xifres “acceptades parlen de més de 100.000 baixes per bàndol, incloent-hi també ferits” (Ara.cat, 24/2/2023). Això demostra què la força et fa immune a les advertències d’altres països com EE.UU o la UE. Tenir armes de destrucció massiva és una avantatge insuperable. Ucraïna lluita per la seva independència, la seva resistència i de la població supera les possibles expectatives de Moscou. En un país, on hi ha una dictadura personal, on ningú pot fer crítica contra el govern, on qualsevol intent de dissidència és silenciada i castigada, la població russa veu una propaganda deformada per les idees imperials de Putin i la seva camarilla. L’excusa del Donbass fa temps que ja no és fa servir. Ara és una guerra d’alliberament, perquè segons Moscou, a Ucraïna manen les nazis. L’única manera d’aturar la guerra, malauradament, és ajudar al govern de Zelenski, no amb bones paraules, sinó amb armament, no arment de reciclatge com volen enviar des d’Espanya uns tancs obsolets, què encara s’ha estan arreglant. Diu el secretari de la OTAN que no cal aviació, mentida. I per suposat, més sancions i entrebancs tant per l’Estat com els ciutadans. Putin no vol parlar, vol guanyar. Xina s'ho mira pensant en el seus moviment de futur.

Manchester United-Barça: Adéu a la Europa League

 

El Barça torna a fracassar a Europa. Una gol d'Antony (22:39') ha capgirat el marcador, però sobretot, l'esperit del Barça que no ha pogut refer-se. Sense contundència a la defensa, el gol d'Antony, ve de un parell de rebots, què el Barça no ha sapigut treure del àrea.

A partir del gol, el Barça ha jugat a contrarellotge. No ha tingut masses oportunitats de gol, el més clar al 64' amb un remat de Kounde. Els canvis no han afegit res. Ansu i Torres han estat al seu nivell, és a dir, inèdits. La falta de Pedri i Gavi s'ha fet notar massa. En canvi s'ha notat massa -en negatiu- Kessie, de Jong.

El Barça li cal replantejar-se a què vol jugar. Li manques jugadors de talent. I sobretot, li falta convenciment de les seves pròpies possibilitats. El Barça pot -ja ho veurem- guanyar la Lliga, però és perquè el nivell es molt poc exigent. Quant surts a Europa, al Barça li tremolen les cames. 

Recomanacions musicals

 

 

James McNeill Whistler 

(1834-1903)

Barça-Manchester United: Jugar contra el passat

 

El Barça ha patit amb el Manchester U. Jugar a Europa li treu tots els seus dimonis. Un resultat enganyós, perquè tant un com l'altre podien haver marcat algun gol més. Un Barça que no ha jugat còmode, imprecís, nerviós, ha tingut que jugar amb una pressió massa alta. Patirem a Anglaterra. Masses urgències és volien resoldre amb aquest partit. La sortida de Pedri per lesió ha trasbalsat el joc del equip. I malgrat tot, s'ha pogut empatar i també guanyar. Però les mancances amb defensa, han fet molt de mal. Un Kounde nerviós i poc fiable ha donat mostres de passar-ho malament al camp. Un motiu ha sigut el davanter Marcus Rashford que ha portat de corcó a la defensa del Barça. Un Kessie que vol però que no és Busquests, que aquesta nit s'ha fet notar massa. Un Lewandowski voluntariós que comença a estar neguitós perquè no veu porteria. Pesa massa la competició a Europa i el proper partit a Old Trafford, serà un punt d'inflexió per veure el comportament d'un equip que ha jugat massa pressionat per els fantasmes del passat.