Croàcia: Dubrovnik (8.1)

 Dia 8

Dubrovnik

M’he despertat desprès d’un somni reparador. Dutxa i esmorzar amb un bufet de príncep, llàstima que el Príncep, no era venecià, sinó florentí. Al bufet hi havia de tot, tan dols com salat. També hi havia un petit espai per a celíacs. 

A l’hora (9h) hem agafat l’autocar per anar al centre de Dubrovnik. Al costat de la plaça que et condueix dins del recinte a murallat. No érem els únics, una munió de turistes volíem conquerir Dubrovnik. 

La nostra guia Rosa Maria, viu a Dubrovnik i coneix el terreny pam a pam. Ha començat el seu soliloqui interminable, que començava, com no, al segon dia de la Creació, per anat posant context històric. Els sospitosos habituals han anat desfilant sense treva. La història te data inaugural al 615. Unes explicacions que desemboquen en un allau d’informació impossible de diferir, però que sembla que els guies, ho necessiten explicar. Hem anar en primer lloc no dins de la ciutat a murallada, sinó al Fort Lovrijenac. 

Parada per desembarcar

La Font d'Amerling

Punt de trobada per conquerir les muralles de Dubrovnik

(Ul.Svetog Đurđa)

Diu la Wikipedia sobre el Fort el següent: “la fortalesa de Lovrijenac , també coneguda com el Gibraltar de Dubrovnik , és una fortalesa situada en un penya-segat fora de les muralles exteriors del costat occidental de Dubrovnik a 37 m sobre el nivell del mar. La fortalesa és coneguda per les actuacions i els casaments celebrats en aquest edifici monumental, i sobretot com un símbol històric de resistència a la República de Venècia”.

Vistes a Dubrovnik

“En el moment del conflicte entre Dubrovnik i Venècia, els venecians planejaven construir una torre al mateix lloc on ara es troba Lovrijenac. Si ho aconseguien, tindrien Dubrovnik sota control, però la gent de Dubrovnik, després d'haver conegut el seu pla, els va superar. Les cròniques de Dubrovnik revelen com la gent de Dubrovnik va construir Lovrijenac en només tres mesos, i quan els vaixells venecians van arribar, plens de materials de construcció, no van tenir més remei que tornar a Venècia sense acabar.” Com és veu la mitologia del ciutadans de Dubrovnik, dona força a la idea de identitat i orgull patri. 

La fortalesa de Lovrijenac, construïda a finals del segle XVi XVI, és una construcció potent i impressionat, amb unes vistes que permetien tenir un observatori privilegiat per albirar tant els amics com sobretot enemics, -per a turistes, excepcionals- on es pot veure la illa de Lokrum, així com la ciutat vella i a murallada. 

A cada pedra, per dir-ho així, la nostra guia, tractava de fer-la parlar, perquè poguéssim explicar totes les històries que aquell lloc concret hi tenia. Endinsar-ne a la ciutat a murallada, semblava que les pedres cridessin la nostra atenció, perquè la grau de explicació augmentava de manera exponencial. Ha això ha fet que anéssim avançant amb una extraordinària lentitud i morositat. Més de quatre hores de divulgació històrica ha sigut massa. Per què, qui aguanta  a la TV un programa de la BBC, posem per cas, que expliqui Dubrovnik? 

En algun punt del recorregut ha explicat que allà s’havia filmat escenes de Jocs de Trons. Hi havia petits grups de turistes que feien la ruta del escenaris principals de Jocs. Com diria el tòpic: “Hi ha gent per tot”.

"La plaça Gundulic es troba al final d' Ulica od puča (Ulica = carrer; puči = tipus de pou). La plaça es va crear com a conseqüència del Gran Terratrèmol de l'any 1667 ja que les cases situades al lloc es van reduir a runes. Avui la plaça acull l'estàtua del poeta de Dubrovnik Ivan Gundulić, obra de l'escultor Rendić de 1893. A la plaça també hi ha una petita font Amerling, donació del benefactor Sr Amerling"*.

Civu Frana Cundulica*

Marin Držić

Setge de Dubrovnik

Tanta explicació no hem tingut ni temps, be si, 15’ per fer la nostre abans de anar a dinar. No hem tingut massa temps per mirar per el nostre compte. Hem vist l’església de Sant Blai. Hem entrat dins de Mali Muo, on desprès hem agafat un petit vaixell per donar-nos una visita per mar i veure el perfil de Dubrovnik des de ‘altra perspectiva. Al costat hi havia una terrassa on un grup de musics tocava amb molta professionalitat una peça de jazz. Desprès hem anat el punt de trobada per anar a dinar. Hi havia molta gent, especialment turistes.

Croàcia: Split-Dubrovnik (7.2)

Agafar l’autocar i sortida cap a Dubrovnik.  Però, la via directa no existeix, abans teníem que recórrer altres indrets, dubtosos, almenys vist el que hi ha, però això ve amb un paquet tancat. L’objectiu era anar a Ston i dinar a un lloc molt pintoresc què es diu Mali Ston. Hem sortit de Split per la via 1 per agafar la 65 cap a Vina, Vrojorac. En el trajecte la Rosa Maria ens ha explicat el ascens de Tito fins a la seva mort i la posterior Guerra Civil. La seva visió de la Guerra es molt pro croat. Potser massa.

Camí a Dubrovnik

Hem passat per el Pont Peljesic, va ser construït per els xinesos, i van portar a presoners de la Xina (China Road and Bridge Corporation) per fer-ne la construcció. Ma d’obra esclava, amb el vist-i-plau de la democràtica Croàcia i la mirada a un altra costat per part de la UE que ha finançat el projecte amb el 85% de l’obra. El pont te la peculiaritat de saltar-se el veí del costat, Bòsnia, on abans passava la carretera. Semblava mentida com tot pot ser vulnerat els drets humans per a major gloria de la globalització. S’omplen la boca de drets humans, però, no es més que retòrica i cinisme de la pitjor espècie. Xina -l’empresa estatal xinesa Cosco- és l’operador principal del port del Pireu (Grècia) i vol ampliar-ne el seu abast. 

* Luis Miguel

Hem passat per el delta del riu Mala Neretva, on es cultiven, entre altres, cítrics. Hem arribat a Ston per Brijesta, Prapratono. Un paisatge que podia semblar al Delta d’Ebre. No hem parat a Ston on es pot veure les muralles (s.XV). Els terratrèmols han fet que els murs estiguessin que reconstruir. 

*Luis Miguel

Hem arribat a Mali Ston, un pintoresc poblet dedicat al cultiu de la piscicultura –peix i marisc-. Al costat del petit port hi ha dos restaurants. He menjat músculs i peix espasa, tot força bo. Potser no calia anar fins allà, però la guia també hi mana. Desprès de dinar, el servei ha sigut molt lent, hem agafat l’autocar per anar a Dubrovnik per la carretera que passa per Zaton Doli (414), Zatin, Lozica, Sustjepan i Dubrovnik (hotel Valamar Lacroma). La nostra guia, Rosa Maria, ens va dir que l’hotel es de 4 estrelles perquè les de 5 no poden fer Congressos, ni altres esdeveniments, i per això molts hotel prefereixen tenir 4 per les possibilitats de negoci que ofereix.  

Les vistes des de la carretera que voreja la costa es força espectacular, amb un mar blau, reialment magnífic. Ple de un costa força retallada molt semblant a la Costa Brava. Hem arribat al hotel (18h). Un complex hoteler enorme, no he pogut veure la posta de sol, per molt poc. Hem vist la piscina, però no hem anat. Ara son les 19.32h moment que escric aquestes notes. A les 20h hi ha el sopar. Sembla que a les 21h anem a Dubrovnik amb la línia 6 a fer una visita nocturna, ja veurem que fem.

Puente Franjo Tuđman

Lozica

El restaurant és molt gran, un self service on cadascun pot menjar fins que no li entri més. L’exhibició de tot tipus de menjar es excessiva. Què faran amb tant de menjar? Ningú hauria de passar gana!

*Luis Miguel

Finalment, no hem anat a Dubrovnik. Les nostres piles s’havien esgotat. Hem vist  sèries. Demà veurem l’escenari de Joc de Trons, Dubrovnik.

Recomanacions musicals

 

Barça-Almeria: Adéu a Piqué

 

Partit que demostra que la Lliga Santander es molt fluixa. Un Barça que ha jugat un partit correcta, és capaç de guanyar a un Almeria que ha tingut la seva oportunitat, però que no ha pogut resoldrà. Un Barcelona que segueix jugant anàrquicament, ha tingut moltes oportunitats de marcar gol, inclòs un penal fallat per un Lewandowski que no ha tingut la seva nit. Tot molt fàcil i còmode. L'únic moment especial ha sigut el adéu de Piqué. Algú, sap perquè marxa? Ja sé que hi ha moltes explicacions del seva marxa del Barça. El barcelonisme, es sobretot sentimental. També extravagant. Xiulen a Piqué i el dia del seu comiat el Camp Nou s'omple de gent perquè Piqué juga el seu últim partit. Qui pot entendre aquestes contradiccions? Calia que marxés ara i no a final de temporada? Xavi no pensa dir-li a Dembélé que practiqui més hores per llançar el corners que a hores d'ara no en sap! El Barça no sap acomiadar els seus jugadors icònics, jo mateix podria fer aquesta feina, no sembla tant difícil, o si?

Art i musica: Pablo Picasso

 

Pablo Picasso

Croàcia: Split-Dubrovnik (7.1)

 Dia 7

 Split- Ston-Dubrovnik

Ara estem a Dubrovnik (18:40h). El dia s’ha fet llarg, perquè els programes de viatges no fan un horari massa racional. A les 9h hem sortit a fer la ruta turística –amb la nostre guia, Rosa Maria- per Split.

Ens hem llevat molt d’hora (6:45h). Dutxa i esmorzar. Al hotel hi havia un grup de joves xinesos, tots molt atlètics i grans amb els cabells revoltats i amb xancletes. Algú a dit que eren jugadors de waterpolo, però no sé d’on ha tret aquesta informació. És cert que hi hagut el Campionat Europeu (setembre), però el grup de xinesos no competia en aquest campionat. 

A l’hora 9h, sortíem del hotel amb l’autocar conduit per en Leo, cap el centre històric de la ciutat. El dia era esplèndid i amb una temperatura molt agradable per passejar  per els carres que ahir van veure de nit i avui amb un sol mediterrani. 

La novetat respecta ahir a la nit, ha sigut que hem pogut entrar al Palau de Dioclecià. Un lloc que evoca un altre temps. Hi ha una escultura del emperador, queden poquíssimes estàtues amb la seva imatge. Dioclecià encarà viu va deixar el poder i s’han va anar a Split com a lloc de jubilació. Però potser no va ser una bona idea. Va veure com Constatí, va acabant establint el Cristianisme com a religió del Imperi i això va fer que tot allò que tenia a veure amb Dioclecià, fos esborrat de la memòria. El temps va acabar de fer la resta.  

Dioclecià

Aprofitant el Palau hi ha tendes – una mena de basars- i estàncies on un dia hi havia activitat d’un emperador romà. Ara els espais serveixen perquè nosaltres, el turistes, puguem ser il·lustrat sobre aquell passat. Cal recordar que la nostra visió del passat és molt borrosa, perquè el cinema que creat les estereotips que inconscientment s’han ficat al nostre cervell. Reialment, Dioclecià era com nosaltres? Quant més lluny en el temps, més difícil es fer-se a la idea de com eren. La natura humana, això és una expressió equívoca, no ha canviat tant com per fer d’aquests personatges incomprensibles, però nosaltres, hem perdut la capacitat de veure’ls tal com eren. Dit d’un altra manera, Dioclecià no era pitjor que els actuals governants que tenim ara.

Marko Marulić

Hem passejat per els carrers que ahir a la nit tenien un encant diferent al d’avui. El Peristil del Palau on vàrem escoltar musica, ara era ple de turistes per tot arreu. L'estàtua colossal de Gregur Ninski: ”Líder religiós, bisbe medieval de Nin que és va oposar al Papa, els cercles oficials de l’Església i va introduir la llengua croata als serveis religiosos al 926”. Aquest colós segueix l’estètica del socialisme real –estalinista-.

Gregur Ninski

Split és una ciutat amb encant, ple de llum i gràcia. Un potent competidor del turisme massiu a Espanya. Split pot competir amb Barcelona. No te modernisme, ni Gaudi, però te molts atractius. Els preus son per turistes- al proper gener (2023) el kuna serà substituït per l’euro-, és el que té de viure en poblacions costaneres on tot va cap el turisme estrènyer. Ens hem parat a la parada de la gelateria que també hi era a Hvra, una franquícia, probablement.