Agafar l’autocar i sortida cap a Dubrovnik. Però, la via directa no existeix, abans teníem que recórrer altres indrets, dubtosos, almenys vist el que hi ha, però això ve amb un paquet tancat. L’objectiu era anar a Ston i dinar a un lloc molt pintoresc què es diu Mali Ston. Hem sortit de Split per la via 1 per agafar la 65 cap a Vina, Vrojorac. En el trajecte la Rosa Maria ens ha explicat el ascens de Tito fins a la seva mort i la posterior Guerra Civil. La seva visió de la Guerra es molt pro croat. Potser massa.
Camí a Dubrovnik
Hem passat per el Pont Peljesic, va ser construït per els xinesos, i van portar a presoners de la Xina (China Road and Bridge Corporation) per fer-ne la construcció. Ma d’obra esclava, amb el vist-i-plau de la democràtica Croàcia i la mirada a un altra costat per part de la UE que ha finançat el projecte amb el 85% de l’obra. El pont te la peculiaritat de saltar-se el veí del costat, Bòsnia, on abans passava la carretera. Semblava mentida com tot pot ser vulnerat els drets humans per a major gloria de la globalització. S’omplen la boca de drets humans, però, no es més que retòrica i cinisme de la pitjor espècie. Xina -l’empresa estatal xinesa Cosco- és l’operador principal del port del Pireu (Grècia) i vol ampliar-ne el seu abast.
* Luis Miguel
Hem passat per el delta del riu Mala Neretva, on es cultiven, entre altres, cítrics. Hem arribat a Ston per Brijesta, Prapratono. Un paisatge que podia semblar al Delta d’Ebre. No hem parat a Ston on es pot veure les muralles (s.XV). Els terratrèmols han fet que els murs estiguessin que reconstruir.
*Luis Miguel
Hem arribat a Mali Ston, un pintoresc poblet dedicat al cultiu de la piscicultura –peix i marisc-. Al costat del petit port hi ha dos restaurants. He menjat músculs i peix espasa, tot força bo. Potser no calia anar fins allà, però la guia també hi mana. Desprès de dinar, el servei ha sigut molt lent, hem agafat l’autocar per anar a Dubrovnik per la carretera que passa per Zaton Doli (414), Zatin, Lozica, Sustjepan i Dubrovnik (hotel Valamar Lacroma). La nostra guia, Rosa Maria, ens va dir que l’hotel es de 4 estrelles perquè les de 5 no poden fer Congressos, ni altres esdeveniments, i per això molts hotel prefereixen tenir 4 per les possibilitats de negoci que ofereix.
Les vistes des de la carretera que voreja la costa es força espectacular, amb un mar blau, reialment magnífic. Ple de un costa força retallada molt semblant a la Costa Brava. Hem arribat al hotel (18h). Un complex hoteler enorme, no he pogut veure la posta de sol, per molt poc. Hem vist la piscina, però no hem anat. Ara son les 19.32h moment que escric aquestes notes. A les 20h hi ha el sopar. Sembla que a les 21h anem a Dubrovnik amb la línia 6 a fer una visita nocturna, ja veurem que fem.
Puente Franjo Tuđman
Lozica
El restaurant és molt gran, un self service on cadascun pot menjar fins que no li entri més. L’exhibició de tot tipus de menjar es excessiva. Què faran amb tant de menjar? Ningú hauria de passar gana!
*Luis Miguel
Finalment, no hem anat a Dubrovnik. Les nostres piles s’havien esgotat. Hem vist sèries. Demà veurem l’escenari de Joc de Trons, Dubrovnik.
