Croàcia: OPatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.1)

  Dia 3

Opatija-Pula-Rovinj-Opatija

La sortida era a les 8.45h. Llevar-nos, dutxa i esmorzar. El cafè era bo. L’ autocar ha sortit, i un minut desprès, la sorpresa ha recorregut el autocar. HI faltaven dos companys! L’autocar  ha tingut que recorre uns 100mts per poder fer el gir cap el hotel. Allà estaven amb cares de circumstàncies. 

Una habitació amb vistes

Hem anat a buscar l’autovia A8, hem passat el túnel de Uċka, hem passat per Lupoglav, Paxin, Kanfanar, desviament per la A9 per arribar a Pula. 

Pula és una ciutat costanera molt fotogènica, especialment per el seu monument estrella l’Amfiteatre. Sembla que allà els gladiadors lluitaven amb diferents tipus de besties. Malauradament  per Pula, l’UNESCO encara no la declarat Patrimoni de la Humanitat, ni res, perquè sembla que no arriba els estàndards oficials, per culpa de Mussolini i les seves reformes. Malgrat el que digui l’UNESCO, l’Amfiteatre és espectacular i impressionant, al costat del mar, i construït amb la pendent d’una colina, el monument s’alça majestuós i elegant. Per el recorregut de Pula hem seguit les explicacions d’una guia local, la Tamara, què ha explicar un món de dades sobre Pula i les seves transformacions al llarg dels segles. Per exemple, bona part del amfiteatre, les seves pedres varen ser transportades a Venècia per fer-hi construccions. Venècia i el seu imperialisme, utilitzava aquestes terres purament com zona extractives.

Hem entrar dins de les galeries del Amfiteatre, hi ha un museu, molts diagrames i poques peces  arqueològiques, que son al museu. Hi ha un bon grapat d’àmfores de totes mides i un mapa singular, Taula de Peutinger, una mena de mapa, hi ha polèmica sobre si s’ha de dir mapa, però en tot cas, el que és veu és una –fotocopia- del original. Desprès de sortir del amfiteatre, ple de turistes, hem passejat per els seu carrers en un matí assolellat i amb una temperatura ideal per donar un volt per els seus carrers, plens de gent. 

*Nuria

Hem passejat per el què queda de les antigues muralles  i les seves portes d’entrada de les dotze que hi va haver, en queden dues. El temps i la urbanització ha anat arraconant els vestigis del passat. Al costat un petit jardí amb el bust de Matko Laginja, líder polític de fins del segle XIX i començament del XX. Va ser advocat a Pula durant quinze anys. 

Hi ha el  que sembla un antic monument funerari, fora de les muralles. Avui queda un octàgon d’aquell monument, al costat d’una construcció de vivenda de l’època de socialisme de Tito, edificis sense esmà ni glamur. Al costat s’hi troba la La Dvojna vrata ( Porta Gemina o Besones ) és una porta de la ciutat romana situada a Pula , Croàcia . Va ser construït a finals del segle II. La Porta gemina és una porta de doble arc. Era una de les deu portes de la ciutat de Pula, situada al costat nord de la capital. Les Portes Bessones també contenen la placa amb el nom de Lucius Menacius Priscus, regidor i senador, que va finançar personalment la construcció d'una de les xarxes de subministrament d'aigua de la ciutat. La placa no era originàriament la part del monument. Es va trobar al costat. Hem resseguit les muralles i hem arribat a la Porta d'Hèrcules, la Porta d'Hèrcules (7), amb una talla del mític heroi a dalt de l'arc molt deteriorada. Encara que el més destacat és la inscripció que, encara que deteriorada, conté els noms dels funcionaris (Lucius Calpurnius Piso i Gaius Cassius Longinus), als quals el senat de Roma els havia encarregat la missió de crear una colònia a Pula, per cosa que es pot datar l'any de fundació de la ciutat entre el 47 i el 44 a.C. Aquest és el monument romà més antic de la ciutat.

Caminant per els carrers de Pula, hem anat per una passeig ple d’arbres amb terrasses al carrer i molta gent gaudint del aperitiu. Era com estar a casa. Semblava diumenge, però era dilluns! Aquesta illa d’arbres s’hi troba el bust de Mate Parlov, campió olímpic de boxa a Munich-72. Al final d’aquesta illa s’hi troba l’altra monument romà, l’Arc del Sergis. Hi havia una pila de turistes fent fotografies per immortalitzar el moment. Què aquest Arc romà pogués ser construït per particulars,  Salvia Postumia, segle I a.C. demostra la importància d’aquesta família a la Pula romana. Al costat del monument hi ha una escultura del escriptor James Joyce, recordant el seva estada a Pula com a professor d’angles i acompanyat de la seva companya Nora. (1904-1905). 

James Joyce

Hem caminar per la ul Sergijevaca, ple de edificis restaurats, per posar-hi tendes per els turistes. En general les botigues son horroroses, sense cap gràcia, què fa que les edificacions seguin una mena d’escenaris de cartó pedra per els turistes.

Hem arribat a la plaça on s’hi troba l’Ajuntament, antic edifici renaixentista i al seu costat el Temple d’August (2 a.C i el 14). Una plaça molt bonica, ple de restaurants i per descomptat, turistes.     Hem fet les fotografies de grup reglamentaries. Ací,   la nostre guia particular de Pula, la Tamara s’ha acomiadat. Desprès hem   anat a buscar l’autocar per anar a dinar a Rovinj.

Croàcia: Zagreb-Opatija (2.2)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

Hem arriba a la Plaça de San Marc, també estava tancada al públic per poder passejar, unes tanques impedien l’accés del públic. També és feien obres, però la causa va ser que hi va haver un crim passional, d’un militar que feia guàrdia i per això, amb aquesta excusa molt minse, de moment, no hi possibilitat de apropar-se’n més. La nostre guia, què no té una pensió digne, ha de treballar, ens explica què l’edifici que es troba cantoner amb l’església de San Marc, i on hi havia les oficines del govern, a la Guerra (1991-1995) va esclatar un bomba que va ferir a una secretària del llavors President TuÐman, què feia molt poc que havia estat al despatx. Allà és troba el Parlament (Sabor) i el Tribunal Constitucional. 

Hem baixat per Kamenica ulica, per passar per la Porta de Pedra  construïda al segle XIII i van adquirir la seva forma actual el 1760. Hi ha a l’entrada l’estàtua de Dora Krupić, personatge principal de la novel•la "L'or de l'orfebre" (escrita per August Šenoa, escriptor croat), a Zagreb, Croàcia, feta per l'escultor Ivo Kerdić. Dins de la porta de Pedra hi ha un hi ha una capella amb un quadre de la Mare de Déu de la Porta de Pedra , la protectora de la ciutat, segons el quadre que va sobreviure intacte al gran incendi de 1731. Hi ha una bona col•lecció de plaques fets en pedra per a la Mare de Déu dels creients agraïts. Un lloc que s’ha fet típic i tòpic.  Travessat la porta de Pedra, arribem amb un jardí on si troba l’estàtua de Sant Jordi medita’n, mentre el drac, sembla més bé adormit. La nostre guia, Dorotea, explica  l'escultura- Andreas Kompatscher (1864-1939) va ser un escultor italià Arthur Winder (1873- ?) va ser un escultor austríac -no he sapigut trobar la data de la seva mort-. 

Ruđer Bošković

Hem baixat per el carrer Radiċeva i hem pogut entrar a una antic refugi que s’utilitzava a la Guerra Iugoslàvia. L'únic dels túnels que no és secret i del que coneix la seva història és el túnel de Gric. Un túnel en el subsòl de Zagreb a sota del històric barri de Gric o també conegut com Gradec. Es va construir el 1943 en temps de la Segona Guerra Mundial per utilitzar-lo com a refugi antiaeri. També es va utilitzar com a refugi durant la Guerra de la Independència de Croàcia (1991-1995). El 2016, el túnel va ser remodelat i obert al públic. Actualment, s'organitzen esdeveniments culturals i és tota una atracció turística que acull des d'un museu fins a un ascensor per facilitar l'accés.

Ací, la Dorotea ens va explicar les seves experiències personals. El seu marit està dins el engranatges militars, li va avisar del que s’estava preparant i li va dir que marxes cap a Suiza on tenia família. La Dorotea li va explicar a les filles que si li preguntaven on anaven, per sortir de la ciutat tenen que dir que anaven a veure a la tieta, i una de les filles li va dir amb sorpresa que no tenien tieta. Per fortuna no li van aturar i van poder arribar a lloc segur. Més tard ens va explicar la història del seu avi i com va marxar a Sud-americà i va acabar al Perú i és va convertir en una persona rica, gràcies a què va trobar mines de plata. Malauradament, la seva fortuna va acabar repartint entre els fills. L’arribada del comunisme també va afectar la fortuna de la família, per això, ara la Dorotea te que treballar. Tot això ho explicava amb sentiment i dolor, aquestes històries personals, van ser el millor de tota la seva explicació sobre la seva ciutat, Zagreb.

Dražen Petrović

Hem arribat un altra vegada per la plaça Bana Josipa Jelaciċa. Allà la nostre guia Dorotea s’ha acomiadat, cal dir que la van interrompre la seva història familiar una mica massa bruscament, però era tard i la nostre estimada guia tenia per estona. El cas, és que hem passat per la TRG Petra Preradoviċa, la plaça on hi ha el mercat Dolac, Les parades multicolors, plegaven, ja eren a prop de les  13.30h. Encara hi havia llocs amb fruita, però tothom començava a recollir. Per tots els carrers que hem passat, hi havia tendes de tota mena, en especial, per turistes. Molt a prop tornàvem estar a la Catedral de Zagreb. Enfront de la Catedral hi ha diferents restaurants, nosaltres hem agafat –la nostra guia- el  Kaptolska Klet, un restaurant molt acollidor i un menjar força bo. Jo he menjat salmó.

Desprès hem sortit cap el hotel Academia per recollir les maletes i anar a Opatija –per autopista, totes de peatge-, des de Zagreb hem pres la E65 fins a Rijeka i Opatija. Un trajecte de 176 km. S’havia anant enfosquin el dia. Un desviament, portava per carreteres estretes fins al nostre hotel Bristol, molt anglès. 

Hem sopat (19:30) de manera discreta. I cap a les 21 hem sortit a donar un volt per el passeig marítim on hi ha una col•lecció de plaques commemoratives de estrelles croates –passeig de les estrelles-. No podia faltar el nom de Nikola Tesla. A la tornada hem passejar per uns jardins Villa Angiolina (Opatiji Museum), s’estava rehabilitant. 

*Albert

Miroslaw Krleza

Esgotats, hem pogut per fi descansar d’un dia maratonià com correspon a la vida del turista de masses. Demà tenim altres reptes, un d’ells espectacular anar a Pula i contemplar l’Amfiteatre.

PD: A Opatija, abans Abbazia, el polític Francesc  Cambó tenia un residencia d'estiu i aprofitava les seves estades per navegar amb el Catalònia per l' Adriàtic. La residència és deia Villa Irenea. Allà és treballava en l'obra de Josep Pla, Història de la Segona República Espanyola. "Cambó i Pla es van veure per última vegada el 13 d'agost de 1938 a la Villa Irenea, a Abbazia, i ja no van tornar a coincidir personalment mai més*".

Croàcia:Zagreb-Opatija (2.1)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

He dormit força be. El matalàs era dur, un llit enorme amb un cobrellit blanc per tapar-te. Feia temps que no sentia l’escalfor, amb el temps que hem tingut que suportar.  

Ara mateix estic al Hotel Bristol –Opatija-. Son les 19:19h, veiem des de l’habitació a la planta 5ª, el mar Adriàtic. D’ací una estona anem a sopar (19:30h). Desprès anirem a passejar-nos  por aquesta ciutat, model Niça o qualsevol ciutat de la Rivière. Antic lloc d’esplendor (s.XIX i començament del XX) encara aguanta.

Avui ens hem passejat per Zagreb, capital de Croàcia on viuen a prop d’un milió de persones 809.268  (2020) , dels quatre que viuen a Croàcia. És, dons, un país amb molt poca població. Zagreb concentra bona part de la industria i és centre de les institucions polítiques.

Hem tingut per fer el recorregut, un reforç molt especial, la guia de Zagreb, és diu Dorotea, una senyora d’un 72 anys, amb una història familiar i personal de pel•lícula, i que de tant en tant, apareixia l’ombra de la Guerra Civil a Iugoslàvia (1991-2001). Amb la nostre guia, hem sortit del Hotel Academia per fer el tour-turístic per Zagreb. Hem anat per un carrer ple de cafeteries i restaurants, aquella hora havia gent prenen el cafè. Hem pujat per unes escales que et conduïen a uns jardins, on hi havia uns grafítics força bons. Bona part d’edificis estaven sent restaurats –terratrèmol del desembre de 2020). Hem sortit al carrer (ulica) Kaptor, un carrer ample, sembla una avinguda i a prop de cent metres si troba la Catedral. També en fase de restauració d’una de les torres que va caure pel terratrèmol.  El seu costat si troba La font de la Madonna amb àngels, construïda por l’ arquitecte Herman Bollé. La torre plena de simbolisme, amb els quatre àngels que representen la fe, l’esperança, la innocència i la humilitat, és projecte cap el cel com si estiguis esperant la vinguda del Altíssim. En aquell lloc, s’han trobat els companys amb una coneguda, que jo desconec, i per això, amb simplement ho anoto al diari.

La nostra guia a pujat a la font, ha explicat les meravelles del origen del croat. Ací, apareixen noms com glagolític i ciríl•lic. La nostre guia estava encantada d’explicar els entrellats d’ambdues formes. Cal dir que malgrat el que poguí semblar, el croat i el serbi, son la mateixa llengua, hi ha petites diferències, però això no té passa importància. En canvi, la grafia si son diferents, perquè també han tingut històries diferents.  Croates i serbis , "malgrat parlar la mateixa llengua, estan separats per la religió i l'alfabet, els serbis amb el cristianisme ortodox i l'alfabet ciríl·lic, i els croates, catòlics i amb l'escriptura llatina*" (pág.109).

Tot el complex de la Catedral i annex, no és podien visitar perquè unes tanques d’obres ho impedia, per seguretat Així, podíem veure l’antic rellotger de la Catedral, però no apropar-nos.

Desprès hem baixat cap a la plaça (TRG) Bana Josipa Jelaċica. El dia era radiant, hi havia moltes famílies passejant per la plaça amb els nens. La plaça és enorme, plena d’edificis clàssics i moderns. La plaça la presideix l'estàtua eqüestre de Josip Jelačić de Bužim- l’escultor: Anton Dominik Fernkorn-. A la cantonada de l’estatua si troba un edifici Art Deco –Palata Feodora Poppovica- al ulica (carrer) Splavnica. El sol escalfava tant els de la ciutat com els turistes. Hi havia també obres de rehabilitació al antic Banc de Zagreb.

Hem passat per l’Oktogon unes galeries plenes de tendes i una cúpula octogonal que dona nom en vidrieres modernistes. Hem anat resseguint la avinguda amb tramvies que circulen per la ciutat i hem arriba a una plaça plena de gent i cafeteries a la Trg Petra Preradovića, també en obres. 

Hem anat cap el funicular que et porta a la Torre Lotrščak  ara reconvertida en museu. El lloc, pleníssim de gent, és a dir, de turistes, permet tenir una panoràmica de la ciutat de Zagreb.  Hem anat per el carrer que et porta cap el Parlament. Passes en primer lloc per l’església de Santa Katarina (s.XVII),la façana fou restaurada per Herman Bollé, que ja l’hem mencionat.  Hi ha el museu d’Art Naïf, i en un edifici governamental, hi ha una placa commemorativa de Nikola Tesla. El nom del carrer és  Ćirilometodska (Ciríl i Metodi). La nostre guia, havia fet una glosa extraordinària de la llengua croata i va arribar a un punt que semblava que era la llengua dels deus. 

R.Madrid-Barça: Bany de realitat

 

I

Una primera part catastròfica del Barça permet al R.Madrid vagi per davant del marcador, amb un comodíssim 2-0. Perquè el R.Madrid a arribat a l'àrea dos cops i ha fet dos gols. Una vegada més una defensa que deixa uns espais ideals per marcar gols a plaer davant de la passivitat defensiva. No hi ha extrems, Pedri necessita descans, va caminant, un Busquets que també va caminant, i uns extrems que xocant amb els laterals que pujant tant que tots ells es fan un embolic. Necessitem canvis a la segona part. Perquè ara per ara el Barça no existeix. El Barça no pot jugar amb espai tant grans, encara no s'han adonat?

II

La segona part ha estat una mica millor per els canvis, però, la defensa segueix sent un malson, Eric, s'ha convertit en el defensa més perillós per Ter Stegen. Molta pilota, però sense perill, així, tots els equips ja li regalen al Barça aquesta manera de jugar. Per fer-li gol, res més cal tres passes amb profunditat i un davanter més sol que un mussol, esperant per fer el gol. Xavi necessita pensar que vol fer. Parlem d'un centra del camp excel·lent, però això no és veritat, jugadors con Kroos, Modric, han fet més feina que els del Barça. Res més son tres punts, però la sensació que dona és que aquest Barça està trencat.